Política11/06/2019

La CUP es desplaça a Waterloo i insta Puigdemont a "desobeir" per fer efectiva l’autodeterminació

Els cupaires adverteixen que la resposta a la sentència del judici ha de ser "transcendent"

Ara
i Ara

BarcelonaLa CUP ha comunicat a Carles Puigdemont la necessitat de "desobeir" per exercir l'autodeterminació durant la visita que han fet alguns dels seus representants a Waterloo (Bèlgica), on resideix l'expresident des que va marxar a l'exili. La formació anticapitalista considera que el conflicte català s'ha de resoldre "a través de la desobediència civil i institucional" i per això ha reiterat que cal continuar "denunciant a tots els nivells, també en l'àmbit internacional, l'absència de garanties democràtiques i de respecte als drets fonamentals que suposa el règim del 78".

Inscriu-te a la newsletter El pacte entre Mazón i Feijóo per no enfonsar el PPUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La delegació del partit, formada pel diputat al Parlament Carles Riera, l'exdiputada i encara regidora per Barcelona Eulàlia Reguant i el membre del secretariat nacional Albert Serrats, s'ha reunit amb Puigdemont per intercanviar impressions després de les eleccions del 26-M. En aquest sentit, els cupaires han expressat que s'està evidenciant "la naturalesa repressiva", per exemple amb les dificultats que està tenint Puigdemont per entrar al Parlament Europeu.

Cargando
No hay anuncios

El judici al Procés, en la seva recta final, també ha estat present en la conversa. Els cupaires han advertit que, si les sentències condemnen els presos, cal promoure una resposta de tots els actors. Precisament aquest dimarts el president ha prosseguit amb la ronda de contactes amb els partits i les entitats sobiranistes per emprendre conjuntament la resposta a una hipotètica sentència condemnatòria del Suprem.

Cargando
No hay anuncios

Una resposta que els cupaires adverteixen que ha d'estar a "l'alçada de la transcendència que tenen en relació a la regressió de drets civils i polítics" perquè la sentència, que qualifiquen de "càstig col·lectiu", té com a finalitat que "el poble català no gosi tornar a qüestionar la unitat territorial de l'Estat i anul·lar la voluntat de decidir el seu futur".