De la CUP al PSC: la geometria variable del primer any d'Aragonès

Barcelona"Tocant de peus a terra, serà molt complicat". Així és com s'imaginava la seva presidència Pere Aragonès ara fa 365 dies, durant el debat al Parlament que el va investir 132è president de la Generalitat. La realitat no s'ha encarregat de desmentir-lo. Un any després lidera un Govern sense una majoria clara al Parlament i format per dos socis, ERC i Junts, que ja fa temps que van constatar que mai trobarien l'alquímia per governar en pau. A més, ha tingut problemes sobrevinguts com les conseqüències de la guerra d'Ucraïna. Malgrat tot, no es pot dir que aquests obstacles hagin paralitzat la seva presidència. Un cop constatat que era optimista pensar que la CUP seria el soci estable, la presidència d'Aragonès s'ha entregat a les aliances circumstancials. El president de la majoria independentista del 52% és ara el president de la geometria variable.

Hi ha tres proves que ho certifiquen: va aconseguir la seva investidura amb els vots de la CUP; els pressupostos del 2022 amb el dels comuns, i la renovació de la cúpula dels òrgans estatutaris –com el Síndic de Greuges o els mitjans públics– amb el PSC. Per primera vegada en temps, al Parlament s'ha trencat la dinàmica de blocs sobiranista i no-sobiranista en algunes decisions clau de país. I tot plegat amanit amb les tradicionals discrepàncies de l'equip de govern, que no han cessat. ERC i JxCat han tornat a exhibir diferències en temes clau de la legislatura com la reforma de l'aeroport, el diàleg, la consulta dels Jocs o l'intent de salvar la immersió.

Des del Palau de la Generalitat veuen el got mig ple. Fonts governamentals fan un "balanç positiu" perquè, sigui amb unes aliances o amb unes altres, consideren que s'han posat els "fonaments d'un govern de transformació" que mira per la "Catalunya sencera". Qui escoltés els primers discursos del president, sabia que la transformació havia de ser "feminista, democràtica, verda i social". A l'hora de posar exemples, des de la plaça Sant Jaume se citen la conselleria de Feminismes, la consulta dels Jocs d'Hivern, el decret de renovables o els canvis a l'escola –la gratuïtat del P2 i l'avançament del curs escolar–. Alguns d'aquests canvis educatius han posat els sindicats en peu de guerra, però s'intenta relativitzar: "Estem patint perquè estem transformant".

On Aragonès sap que no pot exhibir avenços és en la qüestió nacional: la taula de diàleg no ha funcionat. Ja li va costar tornar a fer seure Sánchez –15 de setembre del 2021–, però el Catalangate l'ha acabat de paralitzar. Des de l'entorn del president s'insisteix que les línies de comunicació amb la Moncloa sempre han estat obertes –amb Óscar López i Félix Bolaños–, però s'admet que no s'han pogut fer públics avenços. Que ningú es pensi, però, que Aragonès donarà la taula per morta o l'estratègia del diàleg per enterrada. "Tant de bo es pugui reunir de nou", avançava aquest divendres el cap de files d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, en una entrevista amb Ràdio 4. El mateix Aragonès té previst comparèixer el dimarts vinent per retre comptes.

Els pròxims reptes

El segon any de presidència no serà gaire més senzill. El primer escull que es detecta des del Palau és el canvi de lideratge a Junts que se certificarà el 4 de juny amb Laura Borràs agafant el timó del partit. ¿Voldrà començar el seu camí deixant la seva empremta amb algun canvi al Govern? Encara és d'hora per donar-hi una resposta. Aragonès no vol fer cap crisi de Govern, però el pacte diu que, sobre els consellers de Junts, mana Junts.

Però hi haurà més complicacions, com per exemple seguir gestionant la geometria variable. Fer-ho a les portes d'un any electoral –el 2023 hi ha municipals i espanyoles– serà més complicat que mai, ja que pocs incentius tindran la CUP, els comuns i el PSC per seguir donant aire al Govern. Sigui com sigui, Aragonès té clar que intentarà fer uns nous pressupostos, la prova del cotó de quina estabilitat tindrà la legislatura. Sense un horitzó nacional clar –per la falta de consens de l'independentisme i per la manca d'avenços en la negociació amb l'Estat–, Aragonès haurà de fiar el seu segon any a governar, governar i tornar a governar. I, en definitiva, a seguir tocant de peus a terra.