Munté, Romeva i Casals: els candidats de la CUP per ocupar la presidència de la Generalitat
La formació proposarà un dels tres noms a Junts pel Sí després del primer debat d’investidura
BarcelonaLa postura de la CUP sobre el debat d’investidura era clara: havent repetit per activa i per passiva que no farien Artur Mas president, passaven la pilota a Junts pel Sí, a qui demanaven que proposés un nom alternatiu i "de consens" per ocupar la presidència de la Generalitat. Però vist que CDC i ERC mantenen que l’únic candidat possible és Artur Mas, la CUP ha fet avui un gir tàctic i ha anunciat que, si després del primer debat d’investidura (en què Mas no serà escollit president) Junts pel Sí no mou peça, seran ells els qui posaran sobre la taula un nom per “desencallar” el debat. Així ho ha confirmat avui el diputat de la CUP Benet Salellas en un acte a Perpinyà. Segons ha pogut saber l’ARA, el nom de l’actual vicepresidenta del Govern, Neus Munté, el del candidat de Junts pel Sí, Raül Romeva, i el de l’expresidenta d’Òmnium i número tres de JxSí, Muriel Casals, són els que prenen més força.
La portaveu de la CUP al Parlament, Anna Gabriel, ja va obrir-se dijous, en una entrevista a l’ARA, a investir president algú de CDC. Avui Salellas ha confirmat que la CUP està disposada a votar a favor d’un candidat de Convergència sempre que sigui una figura de consens que permeti que tant Junts pel Sí com ells “se sentin còmodes”. És, al seu parer, un acte de “generositat” que fan, al·legant que els membres de CDC són els que “pitjor reuneixen” els requisits que creuen que hauria de tenir el futur president del Govern. “Serem generosos negociant i si finalment ha de ser un candidat de Convergència el que genera consens, serà de Convergència”, ha sentenciat Salellas. En aquest punt, el nom que sona és, tal com va publicar l’ARA després de les eleccions, el de Neus Munté, que forma part del sector més socialdemòcrata de CDC.
Ara bé, segons ha pogut saber l’ARA, encara que a la reunió del consell polític de la CUP a Perpinyà, aprofitant la Diada de la Catalunya Nord, no s'ha fet una “pluja de noms” ni una “quiniela” per decidir quin candidat proposaran, ningú ha amagat que els noms més ben vistos són els de Raül Romeva o bé Muriel Casals –independents i desvinculats de qualsevol partit–, sobretot per aquell sector de la formació que és refractari a fer president qualsevol membre de CDC. De fet, el mateix Salellas ha donat gairebé per descartat que acabin plantejant un nom apartidista. “Estem disposats a arribar a un punt de consens i tenim clar que potser no serà el candidat o candidata que ens agradaria més”, ha reconegut.
Si la proposta que llanci la CUP (amb tota probabilitat ho farà dimarts després de la votació del primer debat d’investidura o bé dimecres, un dia abans de començar el segon debat) és ben vista per Junts pel Sí, la CUP haurà de convocar una assemblea extraordinària per validar l’acord. És el que van acordar en una trobada del consell polític i el grup d’acció parlamentària fa dues setmanes a Barcelona.
En qualsevol cas, Salellas ha lamentat que per un “acte d’orgull” i una “mostra de força” de Convergència, la primera investidura sigui “fallida”, una imatge que, va admetre, és “contrària als interessos del procés”.
Abstenció a les generals
El consell polític de la CUP, format per representants de les assemblees territorials i membres del secretariat nacional, va ratificar ahir la voluntat de no presentar-se a les eleccions generals. “El Parlament espanyol no és un marc d’oportunitat per a la consecució de la independència”, van argumentar en un comunicat.
Ara bé, no van concretar quina serà la seva implicació durant la campanya, tot i que fonts de la CUP afirmen que es decantaran per una l’abstenció activa. Aquest posicionament, que la CUP ja va prendre a les últimes eleccions generals, significa fer campanya cridant a no votar per deixar palesa la “desconnexió” amb la resta de l’Estat.