L’HORITZÓ ELECTORAL
Política15/10/2020

La CUP proposa celebrar un nou referèndum abans del 2025

Els cupaires aposten per desobeir l’Estat amb lleis socials que desbordin les competències del Govern

Xavi Tedó
i Xavi Tedó

BarcelonaNo un embat, sinó múltiples embats i en terrenys de joc que vagin més enllà del debat territorial. Aquesta és la recepta de la CUP per a la pròxima legislatura, segons la ponència política de la formació a què ha tingut accés l’ARA, la qual encara està subjecte a esmenes. En el document, la CUP advoca per buscar la confrontació permanent amb l’Estat implementant lleis socials que desbordin les competències de la Generalitat i desobeint si són impugnades, amb l’objectiu final d’obligar el govern espanyol a negociar una sortida política al conflicte. En aquest sentit, i assumint que el referèndum de l’1-O no va tenir les garanties necessàries per la repressió de l’Estat i que la DUI “ha sigut un anhel sense capacitat pràctica de publicació ni de recorregut d’interpel·lació a l’entorn no convençut”, la CUP proposa tornar a celebrar un nou referèndum abans del 2025.

Inscriu-te a la newsletter La setmana horribilis de Pedro SánchezUna mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els cupaires recorden que altres nacions sense estat com el Quebec han entès que “l’exercici de l’autodeterminació és un dret en disputa que cal replantejar quan la correlació de forces és favorable” i aposten per exigir, com ja ha fet Escòcia demanant un segon referèndum, que es pugui materialitzar el dret a decidir. Una demanda que volen vehicular a través d’un moviment civil, a l’estil de la PAH o del Sindicat de Llogateres, que sobrepassi els partits i que sigui “interlocutor i actor alhora” per demostrar l’ampli suport que té entre la societat civil. La formació proposa, en aquest sentit, un “Acord Nacional per l’Autodeterminació, les Llibertats i els Drets Civils i Socials”, obert a tots els agents que es comprometin a garantir aquest dret.

Cargando
No hay anuncios

Legislació constituent

Abans d’arribar a l’embat definitiu, però, la CUP insta a promoure la desobediència institucional a partir d’una “legislació constituent” que es fonamenti en un programa de rescat social amb l’aprovació de lleis que superin el marc competencial per posar en contradicció l’Estat. Seguint l’exemple de la llei aprovada recentment al Parlament per regular el preu del lloguer, que va comptar amb el rebuig de les forces constitucionalistes al ser una competència de l’Estat, la CUP vol convertir “l’independentisme en una lluita de classes contra el règim del 1978”. “Només amb un full de ruta d’independència de classe podrem arribar en millors condicions als següents embats”, raona.

Cargando
No hay anuncios

Així, la crisi social fruit de la pandèmia empeny la CUP a exigir “una acció política institucional que sobrepassi els marcs competencials per donar una resposta urgent a les necessitats bàsiques de la gent” que vagi acompanyada d’una mobilització popular sostinguda en el temps per defensar unes mesures que passen per fer efectiu el dret a l’habitatge, la renda bàsica universal o la prohibició d’EROs i ERTOs. La formació anticapitalista no vol que siguin resolucions simbòliques que s’acabin convertint en foc d’encenalls, com ha passat en l’actual legislatura, i adverteix que serà imprescindible “la desobediència i la unilateralitat del Govern i de les institucions municipals davant les sentències del TC”. Fonts de la CUP deixen clar que abans de fer un nou referèndum “cal exercir actes unilaterals previs, d’exercici de la sobirania, per garantir unes mínimes condicions de vida dignes”.

Reforçar el conflicte amb l’Estat

Es tracta, doncs, d’impulsar una acció institucional focalitzada “en reforçar el conflicte amb l’Estat, qüestionant els seus límits competencials i les seves vulneracions de drets socials, polítics i democràtics”. Un escenari en què la tasca institucional reforci “la creació de tensions constants que condueixin” al que anomenen “insurrecció democràtica”, que hauria de desembocar en un nou referèndum si hi ha una estratègia conjunta de l’independentisme. La CUP considera que cal portar el conflicte a “una dinàmica de col·lapse amb una mobilització sostinguda en el temps per arribar a una posició de força sobre l’Estat” i alhora pressionar la comunitat internacional perquè intervingui.

Cargando
No hay anuncios

Amb els aprenentatges del 2017 ben presents, la CUP exposa que el referèndum serà “un pols polític que requerirà mobilització i desobediència” i que no es pot aconseguir “com plantejava l’independentisme hegemònic amb el relat del momentum i del pas de la llei a la llei, sinó que s’ha de pensar en una dinàmica de conflicte” que permeti obtenir més suport a la causa. “Sense conflicte no hi ha marge per al canvi nacional i social”, argumenta la ponència.

Arribats a aquest punt, la formació independentista considera que serà el moment de plantejar la via per a la resolució del conflicte. Una resolució que implica forçar l’estat espanyol a asseure’s en una taula de negociació per establir els acords per l’exercici del dret a l’autodeterminació, amb la mediació d’agents internacionals i que estableixi l’amnistia per a totes les persones represaliades en el Procés.

Cargando
No hay anuncios

Ferms opositors de la taula de diàleg oberta entre governs tal com està concebuda, els cupaires defensen que sigui un espai “de negociació” en què es fixin les condicions prèviament amb un calendari, uns objectius i la presència de mediadors. “I no de treball entre partits de govern, en el qual el PSOE posa les normes i els límits de les possibles vies de resolució”, com denuncien que passa ara.

També adverteixen que aquesta taula no pot ser “un esquer per a objectius tàctics i a curt termini al voltant dels pressupostos i la governabilitat de l’Estat, de rèdits electorals o de moviments per a la desmobilització popular”, en referència a les negociacions entre ERC i l’executiu espanyol. Si aquesta taula no permet avançar en la resolució del conflicte, aleshores el partit assembleari creu que seria legítim activar la via unilateral. Una unilateralitat que volen portar al Parlament durant tota la legislatura.