La CUP proposa fer coincidir un nou referèndum a Catalunya amb el d'Escòcia

Barcelona"Vull fer com Escòcia el 2014 i m’agradaria que l’estat espanyol sabés fer com el Regne Unit", va afirmar el candidat d'ERC, Pere Aragonès, durant el ple d'investidura en referència al referèndum acordat que llavors els escocesos van perdre i que ara volen tornar a celebrar. El ara ja president enarborava d'aquesta manera la via escocesa per superar el bloqueig que impedeix la resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya. La CUP, que ha consensuat amb ERC plantejar un "nou embat democràtic" aquesta legislatura "prioritzant" el referèndum en cas que la taula de diàleg amb l’Estat fracassi, aposta per fer coincidir la nova consulta amb la d'Escòcia. I fer-ho, a diferència del que defensen ERC i JxCat, encara que la consulta a Catalunya no sigui acordada i la d'Escòcia sí. Segons ha pogut saber l'ARA, els cupaires posaran sobre la taula aquesta opció quan s'impulsi l'Acord per l'Amnistia i l'Autodeterminació, previst en l'acord de govern amb JxCat i que Aragonès vol convocar en les properes setmanes, abans de tornar a reunir la taula de diàleg entre governs. 

Així ho confirma el diputat de la CUP al Congrés, Albert Botran, que considera que la determinació del govern escocès de celebrar un segon referèndum després de perdre el del 2014 i de tornar a guanyar ara les eleccions és una finestra d'oportunitat que no es pot desaprofitar. "És una oportunitat per tornar a connectar internacionalment la nostra lluita. Els sectors contraris a la independència de Catalunya defensen que aquest debat està desfasat, que és una cosa del passat que només té sentit amb les colònies, però allà el debat es porta amb normalitat democràtica i fins i tot s'ha acordat un referèndum, i aquest és un argument que debilita els posicionaments contraris a la consulta", remarca el dirigent de Poble Lliure.

Conscients que la decisió final l'haurà de prendre el conjunt de l'independentisme en aquest nou espai de partits i entitats, els cupaires veuen els avantatges de celebrar tots dos referèndums alhora per forçar el debat a escala europea. Així mateix, recorden que l'acord de govern estableix "coordinar la internacionalització de la causa" i "explorar complicitats i la possible intervenció d’organismes europeus i internacionals per assolir un referèndum acordat". Botran considera que les dues propostes casen. "La diferència respecte al del 2017 és que cal que hi hagi una implicació més gran de la comunitat internacional, i el referèndum permet articular majories més grans perquè compta amb un ampli suport", assenyala Botran, que revela que encara no n'han parlat oficialment amb ERC i Junts.

Els cupaires consideren que per dates és factible, tot i que el govern escocès tingui la voluntat de celebrar-lo d'aquí dos anys, justament quan s'acaba el termini que han posat a ERC per enterrar la taula de diàleg si no s'obtenen rèdits. "Cada poble té els seus ritmes i no podem cremar un referèndum per fer-lo de qualsevol manera perquè cal acumular forces per fer-lo quan en tinguem prou, però les condicions es poden accelerar i podria coincidir amb el referèndum escocès perquè ells diuen que el faran a la primera meitat de la legislatura, però tenen el calendari obert", subratlla Botran. I afegeix: "Encara que la data no sigui la mateixa, fer coincidir tots dos debats en paral·lel ja és positiu".

En aquest sentit, el diputat de la cambra baixa exposa que la taula de negociació no pot ser un fre per aplaçar la manera com es materialitza el dret a l'autodeterminació. "No podem aparcar aquest debat i cal posar-se a treballar per aquest embat en forma de referèndum", adverteix Botran, com ja va fer el diputat Carles Riera en el debat d'investidura, quan va recordar a Aragonès que "els compromisos es compleixen" en relació a fer un nou referèndum, segellat en el pacte entre les formacions. La CUP ja ha posat fil a l'agulla i ha decidit crear una comissió de seguiment per estrènyer relacions polítiques amb institucions i organitzacions escoceses amb l'objectiu de coordinar i intercanviar experiències i estratègies.

Un "mirall" a l'Estat

Sincronitzar tots dos processos d'alliberament nacional també servirà, segons la CUP, per posar un "mirall" a l'estat espanyol respecte el Regne Unit. "No sabem si Boris Johnson l'acceptarà, però és segur que no farà servir la força física per impedir-lo; i si no es posen d'acord, qui dirimirà la legalitat serà el Tribunal Suprem i res indica que hagi de votar-hi en contra. En canvi, aquí es dona per fet que es prohibirà en defensa de la unitat d'Espanya", destaca Botran. Anar de bracet d'Escòcia també servirà, segons el diputat, per fer sentir amb més força la veu de les nacions històriques: "Assenyala una tendència compartida de diferents pobles d'Europa que reclamen més sobirania".

Tot i que la primera ministra d'Escòcia, Nicola Sturgeon, ja ha descartat fer un referèndum unilateral com a Catalunya perquè vol que sigui vinculant i "porti a la independència", el diputat cupaire creu que si en últim terme la justícia s'alia amb el Regne Unit, l'SNP, amb els seus socis dels Verds, podria plantejar una consulta com la de l'1-O. "Si no arriben a un acord amb Londres se'ls obre un interrogant sobre si la via catalana és una alternativa de desobediència, no com a opció prioritària, però sí com a pla B, i en una situació de bloqueig, cap poble menysprearà l'experiència de l'octubre català, que es va fer malgrat l'oposició de l'Estat".

Abans d'arribar a aquest escenari, la CUP vol aprofitar la reivindicació del Parlament d'Edimburg de fer un nou referèndum per internacionalitzar el conflicte català i alçar la veu amb la mateixa demanda que Escòcia. Però els cupaires, que no tenen cap esperança que la taula de diàleg doni fruits, ja han avisat que no esperaran el vistiplau de Madrid. Ho va deixar ben clar la seva cap de llista, Dolors Sabater, en una entrevista a l'ARA la setmana passada, quan va assenyalar que la nova consulta, sigui pactada o no, s'ha de fer durant els pròxims quatre anys.