Un document intern de la CUP fixa les condicions per tancar pactes municipals

BarcelonaDes de diumenge, la CUP és molt més que els tres diputats al Parlament i una força minoritària al territori. Els 101 regidors s'han multiplicat gairebé per quatre (n'han assolit 374) i ara la formació de l'esquerra independentista té la clau per formar governs a ciutats cabdals, com Badalona, Sabadell, Berga o Reus. Davant d'aquest nou panorama, la CUP s'ha posat les piles i ha posat les bases sobre les quals se sustentaran els pactes i acords de govern a través del document intern 'Acords de govern i governabilitat', al qual ha tingut accés l'ARA i que aquí podeu descarregar en PDF.

El secretariat nacional de la CUP ha fet arribar aquest document de vuit pàgines (gestat al març, tal i com s'indica a la portada del document) als caps de llista de la formació, i els cita a una reunió entre aquest dimecres i divendres (segons la mida del municipi on s'han presentat) per debatre cada cas en concret. El document, però, és la base a l'entorn de la qual se centrarà el debat. En aquestes pàgines, la CUP admet que "no és possible establir una política d'aliances homogènia a tot el territori", però dibuixa línies vermelles i consells per als candidats que han de signar els pactes. En tot cas, la CUP ja ha reiterat que la decisió final dependrà de cada assemblea local.

En línies generals, el màxim òrgan de decisió de la CUP proposa quatre fonaments per sustentar els pactes, que poden ser de govern (la CUP avisa que són els "més arriscats" però els que permeten "més control polític i tècnic" de l'acord), de governabilitat (si fan estable un partit però sense entrar al govern) i els pactes puntuals (com donar suport a polítiques concretes, com els pressupostos).

Tot plegat, diuen, per garantir tres objectius: "transformar la realitat quotidiana", "construir la unitat popular", i fins i tot "batre o debilitat un adversari polític estratègic", com podria passar a Badalona i Sabadell, en què la CUP podria pactar amb altres forces de l'esquerra per fer fora el PP i el PSC, respectivament. "Arrabassar-li el poder a un adversari pot ser un objectiu que motivi una aliança", afirmen.

Sigui com sigui, el primer pas per firmar un pacte, diu el document, és evitar "sempre que sigui possible" fer pactes amb PP, PSOE i CiU, a qui consideren el "nucli gestor del règim del 1978". Ara bé, sí que avisen que en municipis petits es poden fer "grans avenços" encara que sigui de bracet d'aquests partits, sobretot de PSC i CiU. I és que el document "descarta categòricament" qualsevol aliança amb PP, Ciutadans, UPyD i PxC.

El segon fonament és la base programàtica. En el document, la CUP afirma que "qualsevol mena d'acord i aliança" amb altres partits caldrà tancar-lo "d'acord amb les polítiques concretes a executar en el període de l'acord".

El tercer és "focalitzar" l'acció de govern en algunes regidories concretes. Així, la CUP crida a tancar pactes en el cas que les àrees que es quedin "deixin molt de marge per dur a terme transformacions reals" al municipi. En aquest punt, afirmen que el 80% de l'acció política d'un municipi es controla a través de les regidories d'Hisenda i Urbanisme. A més, els cupaires també donarien suport a pactes de govern que els permetin implementar les polítiques en habitatge o joventut, les àrees en les quals "clarament som més forts", diuen al text. Per últim, també s'obririen a fer-se càrrec de regidories com Serveis Socials, i fins a cert punt Educació i Sanitat, que encara que avisen que des dels ajuntaments "hi ha poc marge per articular transformacions estructurals de fons", són àrees "estratègiques" per impulsar i consolidar "la construcció de la unitat popular".

En quart lloc, la formació de l'esquerra independentista recomana "prioritzar els acords de govern en aquells municipis en els quals la correlació de forces sigui favorable". Es tracta d'una recomanació per assegurar governs forts i estables en municipis on la CUP ha guanyat, com Berga o Capellades, però també per buscar la fórmula per forjar pactes de governs alternatius a la força més votada, com a Badalona o Sabadell. En aquest punt, consideren que governar en minoria podria posar el partit "en una certa posició de debilitat que pot fer que ens constin més de gestionar les situacions complexes" que hi haurà.

La CUP admet que governar els generarà "contradiccions" i "desgast"

En el document, el màxim òrgan de decisió reconeix que estar "dins del govern és estimulant per l'acció política", però avisen que pot "reforçar" l'assemblea, però també "debilitar-la". I és que ja preveuen que el fet de governar "generarà tensions i contradiccions" a la formació, així com un "desgast de la credibilitat del projecte". Per fer-hi front, el secretariat recomana als militants "ser conscients i disposar dels mecanismes per gestionar" les contradiccions, en lloc d'intentar resoldre-les "amb rapidesa".

Ara bé, tot i això, la CUP és conscient, i així ho fa saber als militants, que "arribar a un acord de govern pot ajudar-nos a realitzar altres objectius que ens permetin, efectivament, acabar transformant la realitat".

Tres reunions per acabar de definir els pactes

A més, la CUP ha convocat les seccions locals a tres reunions, en funció de la població. Els representants dels municipis de més de 40.000 habitants es reuniran aquest dimecres a la tarda per debatre la política de pactes. Els municipis entre 10.000 i 40.000 habitants es trobaran dijous a la tarda, a la seu nacional de la CUP, mentre que els caps de llista i membres de la CUP dels municipis de menys de 10.000 habitants es reuniran a Manresa divendres a la tarda. De moment, ja hi ha previst que en aquesta reunió es tractin els casos de Tagamanent, Capellades, Seva i Sant Celoni.

En tot cas, encara que es debati amb el secretariat nacional, l'última decisió la tindran els militants de les assemblees locals.