L’independentisme porta la negociació per la mesa al límit

Com acostuma a passar en els últims anys en la política catalana, les negociacions esgoten tots els terminis. La composició de la mesa del Parlament sorgit de les eleccions del 14 de febrer no en serà una excepció, i finalment tot apunta que els independentistes tancaran la negociació in extremis. Aquest dimecres Esquerra, JxCat i la CUP s'han tornat a trobar a tres bandes al Parlament, però han acabat la reunió sense una posició comuna. Els de Carles Puigdemont han anunciat aquesta tarda que presentaran candidatura per presidir el Parlament, la qual cosa topa amb les aspiracions de la CUP de pilotar la cambra. Abans que aquest divendres es constitueixi el Parlament, s'obre una negociació a contrarellotge de 24 hores per saber si finalment hi ha acord o no sobre l'òrgan rector de la cambra.

El dubte que no s'ha esvaït aquest dimecres és el nom que Junts proposa per presidir el Parlament, que pot ser la candidata, Laura Borràs, o un pla B si ella opta per anar al Govern -hi ha noms com Gemma Geis, actual portaveu, o la consellera Meritxell Budó-. Segons fonts del partit, està previst que aquest dijous al matí es reuneixi la permanent o l'executiva de Junts per tancar la candidatura. Com va publicar l'ARA, la majoria de dirigents de la formació es decanten perquè sigui Borràs, però l'última paraula la té ella. En dues entrevistes a Catalunya Ràdio i Els matins de TV3 aquest dimecres, l'expresident Carles Puigdemont ha assegurat que la candidata de Junts seria una "fantàstica" presidenta de la cambra catalana, però ha subratllat que és ella qui ha de decidir "què vol fer".

Junts considera que, d'acord amb els resultats electorals, els toca a ells la direcció de la segona institució del país, ja que així ha sigut des del 2015, quan Esquerra era el segon partit de la majoria independentista. "Seria lògic", ha dit Puigdemont. Ara bé, té un competidor, la CUP, que, tal com va avançar l'ARA, també aspira a pilotar la cambra catalana i ja ha posat sobre la taula el nom del diputat cupaire Pau Juvillà. La Coordinadora Oberta Parlamentària (COP), que agrupa representants de les assemblees territorials i les organitzacions que configuren la candidatura, han validat aquest vespre la proposta de la direcció d’optar a la presidència del Parlament. En una reunió que s’ha allargat dues hores, la CUP ho ha aprovat, segons ha pogut saber l'ARA, amb 11 vots a favor, 1 en contra i 3 abstencions. Prèviament, en una entrevista a Ràdio 4 i La 2, la diputada electa i membre de les negociacions Eulàlia Reguant ha afirmat que ara mateix no hi ha cap via alternativa a Juvillà, ja que encara estan a l'espera d'una "aposta en ferm de JxCat" i del "nom" del partit de Puigdemont. Fonts de Junts treuen ferro a les queixes: asseguren que ja van avisar que no negociarien els seus candidats amb els republicans i els cupaires i remarquen que el 2018 van votar el candidat que els va proposar Esquerra, Roger Torrent.

Un cop Junts plantegi el seu candidat, estarà per veure si ERC i la CUP hi donen suport. La clau de volta, en realitat, la té Esquerra, ja que els dos partits independentistes tenen prou vots per assegurar-se la presidència si voten conjuntament. Però fonts d'ERC eviten aclarir si votarien a favor d'una presidència de Junts i subratllen que volen un "acord global amb els tres partits independentistes". Tanmateix, també lamenten que Junts no hagi posat les cartes sobre la taula i no hagi aclarit el candidat que proposa. Públicament, la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, en declaracions a TV3, s'ha limitat a dir que han "intensificat" les negociacions i que treballen per una majoria "independentista i d'esquerres" a la mesa i perquè la presidència no recaigui en cap partit "del 155".

Malgrat que aritmèticament sigui possible assolir la majoria independentista a la mesa només amb els vots d'ERC i Junts, un desacord ara en la composició de la mesa entre els tres partits independentistes seria un mal auguri per a la investidura de Pere Aragonès. Tant si és pel desacord amb la CUP, que és clau perquè tiri endavant, com amb Junts, ja que sense la presidència del Parlament tampoc garantirien el suport a ERC al Govern. Cal veure fins on pressionen els cupaires per la mesa: si només accepten la presidència del Parlament per seguir negociant, si volen una vicepresidència –els l'hauria de cedir Esquerra– o si es conformen amb ocupar una secretaria. En l'entrevista a Ràdio 4 i La 2, Reguant ha afirmat que la seva proposta per a la mesa no és "una condició", sinó que simplement "s'ofereixen" a fer-ho perquè no volen "que el Tribunal Constitucional presideixi el Parlament".

De fet, més enllà de qui ocupa els càrrecs, una de les carpetes de la negociació que s'han de tancar és com "blindar-ne" la sobirania, segons expliquen fonts coneixedores de la negociació. Una de les coses que han abordat ERC, JxCat i la CUP és com respondre a la "repressió", després de protagonitzar els desencontres continuats en aquesta legislatura. Junts hi ha insistit al llarg de les setmanes i afirma que ja ha passat la seva proposta sobre què creuen que ha de fer la mesa en aquesta legislatura. "El més important és que hi hagi acord en això i no en els noms", insisteixen.

La mesa: només el primer pas

La mesa és només la primera prova de foc de la investidura i, un cop es constitueixi el Parlament, encara hi haurà molt camí per recórrer en les negociacions. El pacte de govern "no serà ràpid ni fàcil", ha admès Puigdemont. Mentre que Reguant ha assegurat que "falten concrecions polítiques" i que el que "està sobre la taula és insuficient".

El que sí que es comença a delimitar, però, són els actors que acabaran de formar part de l'executiu: Esquerra i Junts. Si bé per a la investidura és necessària la CUP, els cupaires ja han dit que estan "lluny" de participar en un Govern, mentre que els comuns, els quals Esquerra volia incorporar, ja han quedat fora de la negociació. Fonts consultades per l'ARA confirmen que ja s'ha abandonat aquesta idea. "ERC ha triat", lamenten fonts de la formació que lidera Jéssica Albiach en al·lusió a Junts per Catalunya, tot i que no renuncien a formar part de la mesa del Parlament, informa Aleix Moldes. Precisament és amb els republicans (i també amb el PSC) amb els quals han tingut contactes per optar a una secretaria que ara per ara no tenen garantida. Com sempre en la política catalana, tot acabarà anant a última hora.