La CUP es planteja presentar-se a les eleccions generals per bloquejar la governabilitat de l'Estat
Els partidaris de fer el salt a Madrid adverteixen que no entraran en la dinàmica parlamentària
Barcelona"No podem abandonar ni un sol front de lluita, ni cap espai de confrontació política. Cap trinxera pot ser abandonada i regalada a l'adversari per incompareixença". D'aquesta manera, els militants de la CUP partidaris de presentar-se a les eleccions generals justifiquen fer el salt a Madrid. Després de defensar històricament l’abstenció a les eleccions espanyoles, la CUP ha reobert el debat sobre la conveniència de presentar candidatura al Congrés i al Senat, tal com ha avançat El Periódico, i la decisió es prendrà el diumenge 10 de març en un consell polític extraordinari.
Els dos documents que es votaran, que es nodriran de les aportacions de les assemblees locals i territorials i als quals ha tingut accés l'ARA, defensen, d'una banda, participar als comicis del 28 d'abril i, de l'altra, mantenir-se fora de les institucions de l'Estat. Els defensors de presentar llista a les eleccions espanyoles consideren que l'objectiu de la CUP ha de ser "bloquejar qualsevol normalitat i governabilitat" a l'Estat fins a la llibertat dels presos i el retorn dels exiliats, el reconeixement del dret a l'autodeterminació, la derogació de la 'llei mordassa' i la reforma de l'article 135 de la Constitució, que prioritza el pagament del deute.
En aquest sentit, el document 'Cop de timó: la CUP motor d'una candidatura per tombar el règim', adverteix que els representants que sortissin escollits no entraran en "la lògica parlamentària" ordinària, sinó que portaran a terme una confrontació política per "bloquejar tota estabilitat institucional". De fet, aquest sector de la CUP avisa que "no s'entrarà en negociacions ni en la dinàmica parlamentària normalitzada" i sentencia que no aniran a Madrid a "fer política reformista". Més enllà de prioritzar les aliances amb les formacions que formen part de la CUP, els partidaris de concórrer a les espanyoles obren la candidatura als agents polítics i socials de l'Estat que comparteixin els seus objectius.
A l'espera que Endavant i Poble Lliure, que representen els dos grans sectors dels anticapitalistes, es manifestin públicament, una de les organitzacions que forma part de la CUP que ja s'ha posicionat ha sigut Lluita Internacionalista (LI), que advoca per impulsar un front d'esquerres per la ruptura. LI fa una crida a sumar "la resta d’organitzacions a l’esquerra de Podem d’arreu de l’Estat", que han donat suport a l’autodeterminació del poble de Catalunya i que treballen per acabar amb "el règim monàrquic hereu del franquisme" com el SAT, Bildu, Anova o Esquerra Castellana. "La situació actual requereix un cavall de Troia contra la repressió, per la ruptura amb l’estat monàrquic i per posar les necessitats de la classe treballadora per sobre de grans empreses i bancs al mateix cor de la bèstia", subratlla l'organització.
Lluita al carrer
Els detractors, en canvi, de fer el salt al Congrés i al Senat creuen que aquestes institucions parlamentàries "no es poden aïllar del marc general de poder ni entendre com un possible espai de transformació". Per aquest motiu, sentencien que "la capacitat material d'exercir el poder des de les cambres parlamentàries estatals és més que limitada". Aquests són els motius que els empenyen a prioritzar la lluita al carrer. "Per generar un tsunami democràtic que aconsegueixi una transformació de l'aparell de l'Estat i del poder, cal tornar el poder constituent a la gent i des d'una perspectiva independentista és molt més efectiu generar moviment i agitació que tingui capacitat de posar contra les cordes el règim que tenir un espai al Congrés, per molt altaveu que ens doni", afirma el document en contra de fer el salt.
Acusacions de "gestualitat buida" a JxCat i ERC
Tot i que en una compareixença al Parlament el 19 de febrer el diputat Vidal Aragonès tancava la porta a replantejar-se el debat de fer el salt a Madrid i assegurava que no tenen "cap element" que els porti a pensar "que es produirà aquest debat entre la militància cupaire", el secretariat nacional ha decidit que les bases ho votin en un consell polític extraordinari el diumenge 10 de març. L'òrgan de direcció de la formació justifica obrir un procés de deliberació per la "falta de propostes estratègiques" dels principals partits independentistes, que s'han "substituït per una gestualitat buida que desconcerta i genera frustració" i per "la falta d'una proposta política de l'esquerra espanyola per plantar cara al règim del 1978 i resoldre el conflicte de Catalunya".
