La CUP prepara actes de desobediència

BarcelonaDesprés del sí als pressupostos, la CUP vol posar la directa cap al referèndum. El suport als comptes, tot i el rebuig d’una part de les seves bases, va tenir com a única condició “deixar via lliure” a l’autodeterminació. Ara bé, un cop aprovats els pressupostos, la seva capacitat de marcar l’agenda al Govern i Junts pel Sí ha minvat i per això ara abocaran esforços a organitzar-se territorialment per garantir el referèndum i denunciar, si arriba el cas, que el Govern no compleix amb el compromís per forçar-lo. Per això prepara actes de desobediència al carrer i posa com a exemple “talls de carreteres, ocupacions d’espais públics, vagues o el que es consideri oportú en cada moment”. En un document intern aprovat en el consell polític del 25 de març, al qual ha tingut accés l’ARA, la CUP posa les bases de la seva estratègia per garantir la consulta vinculant sobre la independència, que és ara la seva “principal preocupació”.

En el text -previ a l’acció d’Arran de dilluns passat en què va intentar ocupar la seu del PP- no parlen d’accions concretes dirigides contra altres formacions. Una de les eines que es plantegen són els “grups de defensa del referèndum” que, segons fonts cupaires consultades, serien col·lectius organitzats al territori que es dedicaran a “promoure” i “defensar” la votació. El temor que finalment no hi hagi urnes té dues possibles causes que, en realitat, no estan desvinculades: que el Govern finalment es faci enrere i que la resposta de l’Estat sigui evitar la votació. Davant aquest escenari, la CUP vol una “resposta al carrer que faci inviable la suspensió” del procés referendari i que va més enllà de la “mobilització permanent” que propugnen les entitats: accions d’“agitació de caràcter desobedient”.

Dues campanyes paral·leles

Els cupaires també preparen la campanya del sí. Admeten que la seva voluntat no és adreçar-se a tota la població sinó a un públic objectiu concret. Per fer-ho, volen una doble campanya: una adreçada a l’electorat d’esquerres per convèncer els comuns i l’altra a públics més abstencionistes. Les claus del discurs seran la recuperació de “totes” les sobiranies, la regeneració democràtica i les “ganes de transformar”. Per arribar a la ciutadania més despolititzada, sobretot en termes nacionals, pensen en actes allunyats dels formats tradicionals de la política per substituir-los per accions “més originals”, fent servir, per exemple, l’humor. Pel que fa al territori al qual cal dedicar més esforços, la CUP assenyala les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona, a més d’espais on normalment no són una “referència”.

Els cupaires duran a terme la campanya pel sí en paral·lel a la d’entitats i partits independentistes. Manifesten que, tot i que existirà una “coordinació” amb aquests actors en el si d’una campanya unitària, la CUP planteja no formar-ne part de manera orgànica.

Totes les accions de la CUP incorporen el temor que el Govern es faci finalment enrere. “Si [l’executiu] no n’és capaç, ho haurem de denunciar”, avisen des de fa mesos els cupaires. És per això que s’emplacen a tenir prèviament debatut i decidit què faran en cas que percebin un intent de la Generalitat de no dur a terme el referèndum pel fre del govern espanyol. La CUP vol tenir previstos tots els escenaris per si arriba el xoc amb l’Estat.