La CUP obre el debat intern entre pragmatisme i ortodòxia

Barcelona“¿La no participació en les eleccions espanyoles i europees ha dificultat l’entrada en campanya de la CUP?” “¿A partir del 21-D hem reforçat voluntàriament o involuntàriament la política de blocs i això ha desdibuixat el perfil de la CUP?”. “¿Permetre la investidura de Torra amb una abstenció va ser un error?”. “¿En un context repressiu, cal abandonar les polítiques de boicot al Govern, i sense abandonar la crítica contundent ni caure en ingenuïtat, afavorir polítiques d’emplaçament i de corresponsabilitat?” Aquestes són algunes de les preguntes que la CUP llança a la seva militància, segons ha pogut saber l’ARA, en el marc del debat estratègic per establir les bases d’una nova proposta política. Els cupaires es debaten, així, entre el pragmatisme i l’ortodòxia, per contrarestar la crisi que viuen després de les últimes patacades electorals que els han deixat fora, per exemple, de l’Ajuntament de Barcelona.

Aquest debat, però, no s’ha engegat arran del sotrac a les urnes de les municipals, sinó que es va aprovar al consell polític del 27 d’abril amb la voluntat de preparar-se per a un possible avançament electoral a Catalunya. La proposta sobre la manera d’executar aquest procés s’aprovarà al consell polític vinent, que tindrà lloc el 15 de juny a Deltebre. El qüestionari que s’ha fet arribar ara a la militància i que ha de respondre cada nucli de manera col·lectiva és el primer pas en aquest debat estratègic que culminarà amb una proposta política que es validarà a l’assemblea nacional amb caràcter extraordinari del 14 de juliol. L’enquesta s’estructura en cinc blocs i aborda l’actualitat, els resultats de les municipals, l’actual legislatura al Parlament, la nova proposta política que ha d’impulsar la CUP i les aliances i qüestions organitzatives internes.

Acumular més forces?

Sobre el moment actual, la CUP pregunta a les assemblees si s’estan consolidant les propostes que posposen el conflicte democràtic amb l’Estat en al·lusió a ERC i JxCat, si aquest nou embat és inevitable o molt difícil a curt termini o si cal acumular més forces. Pel que fa al retrocés a les eleccions municipals, els cupaires posen a debat si la marca CUP ha restat més que no sumat, si la limitació de mandats o l’aparició de nous partits -com Primàries- els ha perjudicat, així com la necessitat de repensar les relacions amb l’esquerra transformadora i l’independentisme o revitalitzar el projecte a l’àrea metropolitana.

En l’apartat de l’actual legislatura a la cambra catalana, la CUP admet que la crítica frontal a la inacció del Govern ha sigut “insuficient per a alguns i massa poc propositiva per a d’altres”. En aquest sentit, la formació assembleària es debat entre el boicot i una actitud més propositiva per refer la unitat estratègica. Per aquest motiu, la nova proposta política de la CUP es mourà al voltant de si cal defensar el mandat de l’1-O o reconstruir nous consensos.

Sobre les aliances, els cupaires s’obren a agrupar-se amb tota l’esquerra que defensa l’autodeterminació o amb les forces independentistes i fins i tot a entrar al Govern amb condicions. Tot i no excloure presentar-se sota les seves sigles, la CUP tampoc descarta, com va avançar l’ARA, fer-ho amb una candidatura ad hoc i amb la inclusió d’exdiputats.