Quim Arrufat: "El 9-N pot acabar sent una demostració de força"

BarcelonaEl saló de la Verge de Montserrat del Palau de la Generalitat va ser testimoni de com la cimera dels partits que defensen del 9-N va passar d’estar a punt d’acabar com el rosari de l’aurora a concloure amb un full de ruta detallat per fer front al combat amb l’Estat per poder celebrar la consulta. Així ho va revelar ahir el diputat de la CUP Quim Arrufat en una entrevista a l’ARA Bassas en la qual va explicar que a la reunió es van posar sobre la taula fins a quin punt cada partit està disposat a arriscar pel 9-N.

“El Govern i ERC es van despullar divendres”

Els partits van constatar fins on està disposat a arribar cadascú

“L’ambient era crític al matí”. És el diagnòstic d’Arrufat sobre la primera part de la cimera. La reunió havia de servir per travar un front comú un cop el TC havia suspès la consulta però va estar a punt de saltar pels aires quan tothom va posar les seves cartes sobre la taula. “El Govern i ERC es van despullar”, va explicar. Segons la seva versió, el Govern va exposar la situació de bloqueig davant una suspensió que els havia abocat a acatar i a fer-se enrere amb els preparatius del 9-N.

“Junqueras va fer uns ulls com unes taronges expressant sorpresa i indignació”, va detallar el diputat de la CUP. De fet, a ells i a ICV-EUiA també els va sorprendre que no hi hagués una alternativa “més ben ancorada” entre els republicans i el Govern. Oberta la caixa dels trons, a la trobada es van poder constatar les diferències entre els sis partits que formen part de l’acord del 9-N. “No tothom està disposat a fer-ho tot per la consulta. Qui més dubta del procés posa límits i condicions”, va dir Arrufat. Quan l’acord era més lluny que mai, van decidir posar-hi remei: “Ho vam solucionar d’una manera molt humana; anant a dinar”.

“Tenim un repertori d’alternatives per votar”

Recés i full de ruta ben travat per fer front al combat amb l’Estat

Mentre que els diputats i els alcaldes de la CUP estan disposats a “assumir responsabilitats penals”, hi ha altres formacions que no volen ni sentir a parlar de desobediència. Després del recés de la cimera, però, tots van tornar a seure a la taula de negociació amb el convenciment que estava en joc no ja la unitat sinó la mateixa consulta que volen més del 70% dels catalans. Va ser aleshores quan van fer mans i mànigues per analitzar els escenaris d’aquí al 9-N i detectar respostes polítiques i jurídiques a l’abast. “Tenim un repertori d’alternatives per poder fer que el 9-N votem”, va assegurar Arrufat. De fet, va avançar que tenen una “resposta jurídica ja preparada” per si el TC suspèn la Comissió de Control de la consulta.

De la cimera en va sortir, doncs, la fórmula per mantenir la campanya institucional publicitant la suspensió del TC o el fet de tornar a posar en marxa els censos. Tot i això, Arrufat va explicar que a hores d’ara no poden concretar ni revelar la resta de rocs a la faixa. “Hi ha un partit de ping-pong amb l’Estat i si avancem les jugades ens podem quedar sense consulta”, va justificar.

“Mas està arribant més lluny del que pensàvem”

La consulta pot acabar en exhibició de força i plebiscitàries

Segons el diputat de la CUP el trencaclosques per replicar les accions del govern espanyol està tan ben “travat” que té “més d’un 50% de confiança que la consulta serà amb garanties” malgrat que el catedràtic Joaquim Brugué, promogut per ICV, hagi plegat de la Comissió de Control perquè considera que no és així. Arrufat va dir d’ell que no hauria d’haver acceptat el càrrec i que “mai més” creurà en ell quan parli de participació ciutadana.

El dirigent sí que va admetre, però, que si l’Estat fa un “placatge extraordinari” al 9-N la consulta amb “garanties democràtiques” pot acabar sent una “demostració de força popular”. Seria en aquest escenari on la unitat podria trencar-se, ja que, mentre que la CUP creu que s’han de treure igualment les urnes al carrer, d’altres s’hi neguen. Admeten, però, que Artur Mas està arribant més lluny del que esperaven “posant en risc el seu partit i el seu propi càrrec”.

En contra dels que creuen que no es pot “cremar” la consulta si no es pot celebrar amb totes les garanties, Arrufat va insistir en la força que pot tenir “un recompte de voluntats” que tingui ressò a nivell internacional i que en cap cas seria un substitutiu del referèndum. Després caldrien, al seu parer, “unes eleccions constituents” en les quals caldria abordar el mandat de portar Catalunya a la independència. Això sí, va deixa clar que la CUP no participarà en una candidatura unitària perquè el seu “model de país” és contrari al que defensen formacions com CiU.

“Podem és un partit de laboratori, som diferents”

Lluny de la cultura política de Podem i de l’acord amb Guanyem

En un context d’eleccions anticipades, la CUP veu lluny una entesa amb Podem. D’entrada, perquè el fet que l’objectiu de la formació que lidera Pablo Iglesias sigui passar per davant del PSOE a Espanya fa que “no els interessi” implicar-se gaire en la consulta del 9-N, que genera poca simpatia a l’Estat. Però també els allunyen, va dir Arrufat, les “diferències de cultura política” de les dues formacions: “La CUP s’ha construït des del municipalisme i Podem és un partit de laboratori construït des de dalt. Han vist una oportunitat històrica amb l’ensorrament del règim espanyol”. Amb tot, va considerar que l’actuació “nítida, ràpida i centralitzada” no quadra amb la manera de fer de la CUP.

La confluència a les pròximes municipals amb Guanyem Barcelona també s’albira difícil. Arrufat va lamentar que la plataforma en la qual està implicada l’activista Ada Colau hagi començat “pactant a porta tancada una aliança amb ICV”. “Volem canviar la marca Barcelona i Iniciativa és un dels actors que l’ha construït des dels governs municipals”, va advertir.

“El PP i Ciutadans ens tenen odi de classe”

Afirma que els partits unionistes estan “contra tot el que és català”

Ara que ja fa quasi dos anys que la CUP va irrompre al Parlament, Arrufat es va sincerar en confessar que una de les coses que més l’han sorprès és “la mala educació” dels diputats del PP i Ciutadans. Va lamentar que cridin i insultin als plens, però, sobretot, que exhibeixin “odi a tot el que és català” i un “odi de classes” tant a l’hemicicle com en el tracte personal amb els diputats de la CUP.