La CUP porta a debat assumir la presidència del Parlament

La CUP no només es planteja entrar al Govern, sinó també la possibilitat d’assumir la presidència del Parlament. Aquesta proposta, segons ha pogut saber l'ARA, es debatrà en les assemblees obertes parlamentàries que s'inicien aquest dilluns i que s'allargaran fins divendres arreu del país i també en el consell polític que la formació anticapitalista celebrarà dissabte, on no es prendrà cap decisió definitiva a l'espera de veure com evolucionen les incipients negociacions amb ERC i JxCat. Amb el record ben present de la legislatura anterior, quan la mesa de la cambra catalana va acatar totes les resolucions i avisos del TC, els cupaires sospesen si, per plantar cara, cal ocupar aquest càrrec per garantir la sobirania del Parlament.

En el nou embat a l'Estat que defensa, la CUP advoca per superar el marc legislatiu estatal amb noves lleis o desplegant les ja suspeses per l'alt tribunal i exigeix que la mobilització al carrer vagi acompanyada d'una desobediència institucional que es tradueixi, segons remarca el text, en el ferm compromís d'arribar "fins a les últimes conseqüències en la defensa dels drets fonamentals" des del Parlament. L'objectiu és "fer front als atacs a la sobirania" de la cambra catalana que han vingut i que auguren que vindran i citen, per exemple, la llei del lloguer, que el PP va portar al TC tan bon punt es va aprovar. De fet, són precisament les lleis "socials" les que volen prioritzar els anticapitalistes.

Després dels bons resultats assolits a les urnes, el secretariat considera que la nova correlació de forces obre aquesta via i vol que les bases es pronunciïn, tot i que assumir la presidència o tenir un representant a la mesa depèn exclusivament de la voluntat de les dues grans forces independentistes. En una entrevista a Ràdio 4 i La 2, el número 2 de la candidatura, Carles Riera, ha reconegut que estan oberts a comandar la cambra catalana. "Si arribem a un acord perquè la mesa garanteixi que es pot parlar de tot i que quan es restringeixin drets de la ciutadania nosaltres ens plantarem, estarem en disposició d'assumir la màxima responsabilitat", ha dit el diputat. De fet, ha admès que ja han mostrat la seva predisposició a entrar a la mesa en les primeres converses amb ERC i JxCat per "desobeir el TC si implica defensar la sobirania del Parlament".

No és el primer cop que la CUP s'ofereix per ser en aquest òrgan, com ha recordat aquest dilluns Riera, que ha criticat que s'hagin passat els últims tres anys demanant-ho sense que JxCat i ERC ho acceptessin. Després de les anteriors eleccions, els cupaires es van oferir dues vegades per garantir la investidura de l'expresident Carles Puigdemont. La primera, a mitjans de gener del 2018, abans que el president del Parlament, Roger Torrent, suspengués el ple per investir-lo, i la segona, el març d'aquell mateix any, just després de votar en contra de la investidura de Jordi Turull en la primera votació i també per "reforçar la legitimitat del president". Posteriorment, la CUP va tornar a insistir-hi per sortir de la paràlisi a l'hora d'avançar cap a l'autodeterminació.

ERC diu que tots els escenaris estan "oberts"

Fonts d'ERC expliquen a l'ARA que en el debat sobre la presidència del Parlament "tot està obert" i que dependrà de l'acord de governabilitat, en el qual intenten que hi siguin també JxCat, CUP i els comuns. Els republicans, que aquest dilluns s'han reunit amb En Comú Podem, es tornaran a trobar amb la CUP aquesta mateixa setmana després d'una primera reunió la setmana passada. Divendres passat la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, va obrir la caixa dels trons a l'afirmar que podria ser que JxCat no obtingués la presidència, com els resultats del 14-F semblaven indicar.

"Volem que hi hagi més actors, però és indubtable que JxCat ha de tenir un pes important", es va limitar a dir, malgrat que Junts defensa que, d'acord amb el que va passar el 2017, ara els hauria de pertocar a ells com a segona força independentista. L'endemà, però, Vilalta va matisar les seves declaracions. "Seria lògic que la presidència del Parlament recaigués en Junts, però encara no n'hem parlat i és prematur. Tot està lligat a les negociacions", va comentar en una entrevista a Catalunya Ràdio.

La portaveu de Junts, Elsa Artadi, ha evitat entrar aquest dilluns en valoracions sobre el repartiment del Govern o la mesa del Parlament. "No hem parlat de cadires amb les altres formacions", ha dit Artadi. "Si altres partits ho han fet, no ho sabem", ha conclòs, tot i que sí que ha reiterat que, d'acord amb l'esquema de la legislatura passada, seria "normal" que la presidència del Parlament recaigués en JxCat.

Esquerra es reuneix amb els comuns

Més enllà de les negociacions amb les formacions independentistes, aquest dilluns els republicans també s'han trobat amb els comuns per abordar un eventual nou govern. En un comunicat, les dues formacions han convingut que cal obrir una "nova etapa" a Catalunya i "reforçar" les polítiques d'esquerres, així com prioritzar la sortida de la crisi i la resolució del conflicte. El paper dels comuns és una de les qüestions que separen Esquerra de Junts, ja que el partit de Carles Puigdemont defensa traslladar la majoria absoluta dels vots independentistes a les institucions amb un govern "nítidament" a favor de la República Catalana. "És l'única opció real", ha defensat aquest dilluns Artadi, ja que considera que les altres fórmules –com un tripartit o un govern ERC-comuns– no tenen una majoria social suficient al darrere, informa Núria Orriols.

No obstant això, els republicans mantenen la seva aposta pel que anomenen "via àmplia" –un executiu de totes les forces independentistes i els comuns– i Vilalta ha demanat "generositat" a totes les formacions i "deixar els interessos partidistes" de banda. Ara bé, des dels comuns, que aquest dimarts també es reuniran amb la CUP, ja han advertit també quines són les seves condicions per entrar en una coalició de Govern: JxCat n'ha de quedar fora. Tenint en compte que Esquerra veta el PSC, amb els comuns i la CUP no suma majoria. Amb JxCat i la CUP, sí. ERC haurà d'acabar triant quins socis prefereix.