La CUP supera la polarització d’Endavant i Poble Lliure

BarcelonaEls càntics d’“independència” que van ser contrarestats amb crits d’“anticapitalistes” durant la tensa assemblea que la CUP va celebrar a Sabadell a finals del 2015 per decidir si investia Artur Mas o s’anava a eleccions posaven de manifest les dues ànimes que conviuen dins la formació i que encarnen Poble Lliure i Endavant. La primera, més partidària del front patriòtic i de participar en totes les conteses electorals, i la segona més escorada a l’esquerra i més reticent a la política institucional. Totes dues agafen el relleu d’organitzacions que també van rivalitzar en el passat, com el PSAN amb Independentistes dels Països Catalans (IPC), l’MDT-PSAN amb l’MDT-IPC, Catalunya Lliure amb l’AUP (Assemblea d’Unitat Popular) o Endavant amb Maulets.

La imatge polaritzada que s’atribueix actualment als cupaires, però, s’allunya molt de la realitat. “La gran majoria de militants no formem part de cap d’aquestes dues organitzacions, la caricaturització que es fa no és real”, remarca la diputada Natàlia Sànchez. L’exregidora de Figueres configura una de les cares més visibles de l’anomenat tercer sector, que aplega la militància no alineada amb cap organització. “No és un espai en si mateix, no és un tercer bloc organitzat, però sí que comparteix l’assemblearisme respectant les decisions que adopten els òrgans de direcció i posant la CUP al centre per fer-la créixer des de la seva diversitat, que és molt positiva”.

Amb el no a Mas o la validació dels segons pressupostos de JxSí, que van provocar greus desavinences internes, aquest sector, així com també militants d’Endavant i Poble Lliure a títol individual, va tenir un paper clau per refer ponts. “Diverses persones, també gent d’aquestes organitzacions, vam apostar per la cohesió i per promoure una mirada positiva de la gestió de les divergències”, ressalta Sànchez. La diputada considera que la gestió que s’ha fet d’aquestes crisis ha sigut cabdal per preservar el projecte de la CUP: “Hem posat molta energia en no generar vencedors ni vençuts en debats transcendents”.

Tancar files

L’exdiputat i membre de Poble Lliure Albert Botran afirma que aquest sector ha jugat un paper fonamental per “recosir l’organització després que al 2016 s’arribés al límit del tensionament i la CUP estigués a punt de trencar-se”. En aquest sentit, posa d’exemple l’entrada d’aquest sector en el secretariat nacional a través de candidatures individuals i que feien de contrapès a les dues llistes vinculades a les dues organitzacions: “Gent com Lluc Salellas o Albert Serrats han ajudat a gestionar la pluralitat, tot i que Endavant i Poble Lliure també hi han posat de la seva part i el secretariat ha acabat actuant com un equip i no com un frontó”.

Prova d’això és que la decisió de Poble Lliure de concórrer a les eleccions espanyoles amb Som Alternativa i Pirates a pesar que la CUP havia acordat no fer-ho no ha suposat un daltabaix. “La gestió del tema del Front Republicà demostra que estem en un nou estadi perquè fa dos anys hagués acabat malament i no s’ha expulsat Poble Lliure ni aquesta organització ha decidit marxar”, exposa el també membre del secretariat nacional. “És fer ciència-ficció dir com hagués acabat fa tres anys, però la gestió de la crisi demostra la voluntat conciliadora de totes dues parts, que de forma natural van concloure que no tenia cap sentit generar una situació irreversible i fracturar l’esquerra independentista”.

Des d’Endavant consideren que no es pot parlar d’una tercera via, “sinó d’una diversitat d’opinions i de pràctiques que la majoria de les vegades suma, no només en favor de la CUP, sinó en favor de un projecte de país i per a les classes populars”. Ara, en un moment de debilitat, la CUP tanca files.