La CUP creu que el pas de Poble Lliure posa en risc el seu projecte

BarcelonaCansada de la seva falta d’incidència en la presa de decisions per la correlació de forces dins la CUP, on Endavant sempre s’acaba imposant, la direcció de Poble Lliure va decidir dimarts donar un cop sobre la taula. Els hereus de l’MDT anunciaven que es presentaven a les eleccions espanyoles, just el dia que feia 35 anys que es va crear la històrica organització independentista sense el suport inicial per divergències en els plantejaments d’Independentistes dels Països Catalans (IPC), antecessors d’Endavant. Les divergències continuen: per a Poble Lliure, en la línia del que plantejava l’MDT fa una dècada, la participació en les institucions és un pas indispensable en el camí d’assolir la majoria social per a la independència. Un posicionament que topa amb les tesis d’Endavant, molt refractària a entrar en la dinàmica institucional, més enllà dels municipis.

La decisió, doncs, afecta de ple la unitat de la CUP, on estan integrats els dos partits, amb altres formacions. El pas de Poble Lliure de presentar-se a les eleccions generals del 28-A, tot i que la militància cupaire havia refusat per àmplia majoria fer el salt al Congrés en el consell polític extraordinari de diumenge, ha sacsejat els fràgils pilars que sostenen la CUP. El malestar i la perplexitat entre els militants d’Endavant, però també entre els no alineats en cap dels dos sectors, és evident. La prova més palpable és la circular informativa que es va enviar a la militància just després de fer un comunicat per als mitjans en què avisava que “la decisió de Poble Lliure de presentar-se a les eleccions espanyoles pot tenir conseqüències en la construcció de la unitat popular i caldrà analitzar-les i avaluar-les a curt i mitjà termini”.

Fixar l’estratègia política

La circular, a la qual ha tingut accés l’ARA, va més enllà i critica sense miraments la decisió de Poble Lliure perquè, a parer seu, “posa en discussió que la CUP sigui l’eina d’intervenció institucional de l’esquerra independentista des d’una de les organitzacions mare del projecte cupaire”. En aquest sentit, també denuncien que la candidatura de Poble Lliure fa aflorar “debats profunds i complexos sobre la CUP, el sentit d’aquesta en el si del moviment [l’esquerra independentista] i la tàctica a seguir en el marc de l’estat espanyol després d’un consell polític amb clars resultats contraris”. Un debat que es viurà en el consell polític nacional que se celebrarà el 23 de març. Ja estava previst fer-lo, però s’ha convertit en monotemàtic per abordar aquesta qüestió, que no deixa de ser l’expressió d’un conflicte històric latent que ja es va fer visible, per exemple, amb el posicionament de Poble Lliure a favor d’investir Artur Mas en contra del parer d’Endavant.

Amb les municipals a tocar, la CUP vol que aquest debat serveixi per establir les estratègies polítiques de l’organització en un moment d’alta complexitat per la repressió contra l’independentisme. Un consell polític en què les assemblees locals i territorials portaran documents a votació per resoldre la crisi. Caldrà veure, en aquest sentit, si alguna assemblea planteja obertament l’expulsió d’aquest sector de la CUP, que es va constituir com a partit el juny del 2017, tot i que en el seu moment va dir que ho feia simplement per “legalitzar la situació de l’organització”.

Sense risc de ruptura de moment

Sigui com sigui, totes les fonts consultades descarten un risc d’escissió immediat. Fonts d’Endavant van apuntar ahir a l’ARA: “Això no va de mesures disciplinàries, sinó d’aprofundir en el debat polític, i veiem que tot es va centrant en l’expectativa de si hi ha càstig”. Aquesta organització, amb forta presència a Barcelona, el Baix Llobregat, el Penedès o Tarragona, revela que només aportaran “propostes de debat polític”. El portaveu de Poble Lliure, Guillem Fuster, es va mostrar convençut en declaracions a aquest diari que “no hi ha risc d’escissió”. “Poble Lliure no s’ho planteja i aquest no ha de ser el centre del debat polític”, va afegir.

El portaveu de Poble Lliure, formació arrelada al Maresme, Girona i Lleida, va qualificar el comunicat de la CUP d’“excessivament dur”, però va mostrar el seu “respecte” a les valoracions de la direcció dels cupaires, malgrat no compartir-les. “Hem parlat amb la CUP. La comunicació sempre és fluida perquè nosaltres també som CUP, i sabien que faríem el pas abans de fer-ho públic als mitjans”, va subratllar Fuster. Davant les crítiques que han rebut per no haver respectat l’assemblearisme de la formació en el rebuig a fer el salt al Congrés, Fuster va recordar que tenen les mans lliures per prendre les decisions que considerin més oportunes. “Som una organització sobirana”, va sentenciar.

Fuster va justificar la presentació de la llista per l’excepcionalitat del moment i per la manca de determinació de JxCat i ERC a l’hora de materialitzar la República. “Volem omplir el buit que hi ha amb una candidatura que bloquegi l’Estat des d’una òptica republicana”, va recalcar Fuster, que va admetre que la crida de Som Alternativa d’Albano Dante Fachin a forjar una coalició per defensar l’1-O també hi ha influït. Les converses amb aquesta plataforma que prové de Podem estan gairebé tancades, a diferència dels contactes amb Pirates de Catalunya, que fins ara defensaven presentar-se en solitari, tot i que ahir van convocar una reunió d’urgència per repensar el seu posicionament.

Gestionar la crisi

L’abandonament de la via unilateral de JxCat i ERC ha fet que Poble Lliure vulgui oferir una proposta electoral que aposti nítidament per fer ingovernable l’Estat, tal com pregonava el document que es va portar a votació al consell polític de la CUP i que apostava per no facilitar cap govern -ni que sigui per frenar la dreta- ni entrar en la lògica parlamentària. Aquest partit està convençut que les dues grans formacions independentistes facilitaran un executiu del PSOE si l’aritmètica ho requereix. Per evitar-ho, ofereixen l’espai unilateralista que al Parlament representa la CUP. “L’espai polític de l’independentisme de ruptura està orfe i cada vegada que el deixes buit perds pistonada”, van exposar ahir fonts de Poble Lliure.

Tot i que són conscients que el risc de trencament amb l’organització sempre hi és, aquestes mateixes fonts consideren que “ara el poble bull i regalar aquest espai és més arriscat que no pas intentar gestionar aquesta petita crisi” a l’esquerra independentista. En qualsevol cas, aquestes mateixes fonts recorden que el risc d’escissió també hi era quan Endavant va donar suport a la candidatura d’Iniciativa Internacionalista el 2009 a les eleccions europees, tot i que l’MDT no hi estava d’acord.

Fonts no alineades en cap dels dos sectors tampoc preveuen que el trencament es pugui produir de manera immediata perquè també seria un cop molt dur de cara a les eleccions municipals, en què la CUP abocarà de manera unitària tots els seus esforços per millorar els bons resultats que va assolir el 2015.

Institucions

Poble Lliure aposta per tenir presència en totes les institucions, mentre que Endavant creu que la participació electoral s’ha d’avaluar segons la conjuntura i mai pot ser un objectiu en si mateix.

Transversalitat

Els hereus de l’MDT advoquen per participar en espais transversals de l’independentisme, com l’ANC, mentre que Endavant defensa confluir amb els col·lectius anticapitalistes.

Investidura

Poble Lliure agafa el relleu del front patriòtic que defensava el PSAN i en aquest sentit s’ha d’interpretar el seu suport a investir Artur Mas, en contra dels postulats més d’esquerres d’Endavant.

Ruptura

Endavant defensa un procés de ruptura des del punt de vista social per aconseguir la independència, mentre que Poble Lliure prioritza la independència i la unitat d’acció amb altres actors del país.