La CUP posa límits a la llista de Poble Lliure per a les generals
Exigeix que prescindeixi de candidats municipals, dirigents i càrrecs
BarcelonaLes cares més conegudes de Poble Lliure (PL) no podran encapçalar la llista de les eleccions generals, formar part de la candidatura ni participar en actes de campanya. Aquestes són, si més no, les demandes que ha fet arribar la CUP a PL després que decidís presentar-se als comicis del 28-A, tot i que la militància cupaire havia refusat fer el salt a Madrid per àmplia majoria en el consell polític nacional celebrat a Barcelona el 10 de març. El secretariat nacional de la CUP ha acordat que regidors, candidats a les municipals i representants del mateix secretariat i del consell polític, a més de persones alliberades o del grup parlamentari, puguin integrar la candidatura a les generals amb l’objectiu de no tensar més la corda enmig de la crisi interna que viu l’organització arran de la tempesta que ha suposat la decisió de Poble Lliure, un dels principals actors que conformen l’organització.
En aquest sentit, dilluns es va enviar una circular a les persones afectades, a la qual ha tingut accés l’ARA, per advertir-los que és incompatible participar activament en les eleccions generals amb Poble Lliure per la contradicció que suposa amb els acords adoptats per la CUP en l’últim consell polític de no presentar batalla al Congrés. De fet, el secretariat conclou que la inclusió a les llistes d’aquestes persones suposaria “un agreujament de la tensió interna de la CUP”.
Sense Boya ni Botran
Ara caldrà veure si Poble Lliure acatarà la decisió adoptada pel secretariat nacional cupaire. Fer-ho implicaria que les cares visibles que són membres del secretariat nacional de la CUP - com els exdiputats Albert Botran i Mireia Boya- no podrien, per tant, integrar la llista si ho volguessin fer. La configuració de la llista sense càrrecs electes ni candidats a les municipals o militants que estiguin en els actuals òrgans interns de la CUP obligaria Poble Lliure a fer mans i mànigues per confeccionar-la i presentar una candidatura de perfil baix, amb nombrosos independents. Una candidatura sense noms rellevants que es podria veure compensada per la presència de l’ex secretari general de Podem Catalunya Albano Dante Fachin, com a número 2, tal com apunten algunes fonts, després de l’acord per anar amb coalició amb Som Alternativa i Pirates el 28-A amb el nom de Front Republicà. Sigui com sigui, per silenciar les crítiques que ha rebut per no haver respectat el caràcter assembleari de la CUP, Poble Lliure ha reiterat aquests dies que és una organització sobirana i que pot refusar aquesta ingerència, que podria comprometre la seva candidatura.
La CUP insta Poble Lliure a la corresponsabilitat “per no generar escenaris irreversibles a curt termini amb les seves decisions” i encarar la crisi amb l’objectiu de sortir-ne tots plegats reforçats. Si Poble Lliure complís les condicions, els cupaires evitarien un enfrontament més cru en el si de l’organització quan falten només dos mesos per a les municipals, on la CUP té dipositades totes les esperances com a força eminentment municipalista. L’altra conseqüència positiva seria apaivagar el malestar de les assemblees territorials en què té més pes Endavant, que es va oposar a presentar-se a les eleccions generals i que no amaga, tot i no fer-ho públic, el seu desacord amb la decisió de PL.
Aquesta resolució, que no es portarà a votació al consell polític, arriba després de diferents reunions del secretariat nacional, que des del primer moment ha fet una crida a la calma per evitar que la sang arribés al riu. El secretariat, que es va reunir la setmana passada amb la direcció de Poble Lliure per traslladar-li la incomoditat que generaria incloure càrrecs a les llistes del 28-A, també va organitzar una trobada amb dirigents històrics per aprofundir en el debat sobre l’estratègia electoral de la CUP. En qualsevol cas, totes aquestes trobades i la voluntat del secretariat d’anar a l’una han evitat, de moment, que es posi sobre la taula l’expulsió de Poble Lliure del si de la CUP.
L’ANC exigeix un front per bloquejar el Congrés
Des del 21-D l’estratègia de l’ANC xoca amb la del Govern, i les crítiques de l’entitat als principals partits independentistes ja han deixat de ser només puntuals. Ahir l’Assemblea va tornar a reclamar la unilateralitat i el compliment del “mandat de l’1-O” amb una nova exigència de cara a les eleccions generals: “Construir un front que bloquegi les Corts espanyoles”. L’Assemblea reclama unitat d’acció a Madrid i rebutja diferències entre el PSOE i el PP. “Europa i el món no entendrien que donéssim suport a un partit que ha sigut còmplice de la dissolució il·legal del Parlament i el cessament del govern de la Generalitat”. Per això, considera que “seria un gravíssim error polític generar expectatives de diàleg amb l’Estat”. Bloqueig i unilateralitat, la recepta de l’ANC per a les pròximes cites electorals.
