La CUP avisa ERC que li preocupen alguns possibles consellers de JxCat

BarcelonaTant per la CUP com per ERC el seu pacte és intocable. Tots dos partits han coincidit a afirmar que l'acord és de mínims i no es pot tocar una sola coma del redactat actual. Ara bé, això no vol dir que des de les files cupaires no es miri amb preocupació la negociació paral·lela que els republicans estan mantenint amb Junts. Els antisistema estan expectants per si algun punt del futur pacte d'ERC amb el partit de Carles Puigdemont contradiu el seu particular amb els republicans, però també els genera neguit identificar a la bancada de Junts persones que si arriben a ser consellers podrien posar en risc propostes del pacte. Per què? Segons la diputada de la CUP al Parlament Eulàlia Reguant, aquests perfils "no responen al viratge cap a l'esquerra" que tant republicans com cupaires volen per al nou Govern. I ha dit noms: els preocupa l'actual conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, perquè s'ha mostrat en contra del punt de l'acord que impulsa una moratòria als grans projectes d’impacte territorial negatiu, com per exemple la instal·lació de parcs eòlics. Un fet que Calvet va impulsar i encara defensa: va criticar en una entrevista a l'ARA que la proposta està feta des del “desconeixement”. “No es pot permetre, estem en emergència climàtica”, va afirmar.

Els noms de JxCat que neguitegen a la CUP, però, no acaben amb Calvet. Reguant, preguntada per diputats de Junts com Elsa Artadi, Ramon Tremosa o Joan Canadell, ha sostingut que la confiança que mantenen en aquestes persones és "poca" i tampoc consideren que tinguin un perfil que s'adeqüi al gir d'esquerres del nou Govern. De fet, la mateixa Artadi afirma que no es fa seus els punts del preacord de cupaires i republicans: “A nosaltres ens interpel·len els acords que fem amb ERC”, afirma Artadi en una entrevista a l’ARA que es publicarà avui. La vicepresidenta de Junts, a més, afegeix que hi ha elements que són “centrals” per a la seva formació, com ara la “col·laboració público-privada". Un posicionament que contradiu el pacte de la CUP amb ERC, que proposa passar a públiques escoles concertades i privades, crear una energètica pública i remunicipalitzar l'aigua.

Davant les diferències evidents en els punts programàtics, els cupaires protegeixen el seu pacte. Reguant ha avisat que si hi ha algun punt del pacte que desapareix –ja sigui perquè Junts i ERC han acordat aspectes que el contradiuen o perquè durant la legislatura no es compleix–, la CUP es veurà forçada a fer "un nou debat intern" amb les bases per decidir el posicionament a una investidura d'Aragonès. I Reguant avisa que si s'estronca una futura votació per aquest motiu no serà responsabilitat seva: "Serà responsabilitat d'aquells que davant 42 diputats [ERC i CUP] han decidit fer valer els seus 32 [JxCat]".

La CUP es podria plantejar entrar al Govern a mitja legislatura

La CUP no s'ha tancat la porta a entrar al nou Govern però tampoc ha fet passos per demostrar que hi vol ser. Quins noms ocuparan els càrrecs de consellers i com serà el programa de l'executiu entrant continuarà sent una incògnita mentre Junts i ERC no es posin d'acord, però també és una incògnita saber si la CUP hi serà. Ara mateix, els antisistema no ho tenen sobre la taula, però "d'aquí uns dies" ho podrien debatre, en paraules de la diputada cupaire Eulàlia Reguant en una entrevista a Europa Press. Hi ha el risc, però, que d'aquí uns dies el peix ja estigui venut i Junts i ERC ja hagin pactat el nou executiu. Tot i així, la CUP manté la porta oberta a entrar al Govern: Reguant ha apuntat que depèn de com evolucioni el pacte amb els republicans podrien plantejar-se tenir un seient a l'executiu amb la legislatura ja començada. És a dir, entrar al Govern a mig mandat.

De què dependria que fessin el pas? Primer, que els acords amb ERC es tradueixin i, després, de si els republicans s'adonen que la taula de diàleg no té futur. Aquest és, de fet, un dels principals motius pels quals els antisistema no veuen entrar a l'executiu, ja que Reguant ha afirmat que se'ls faria "una mica estrany" formar part d'un Govern que aposta per la negociació. La tercera variable és que les forces independentistes s'avinguin i no tinguin les confiances "trencades", un element que els cupaires consideren clau.

Si tot això es compleix, Reguant situa el 2023 –l'equador del mandat, quan Pere Aragonès s'hauria de sotmetre a una qüestió de confiança i s'avaluarà la taula de diàleg– com la data més llunyana per decidir si fan el pas a l'executiu. "Nosaltres mai hem tancat la porta a res, i seguim sense tancar-la", ha conclòs Reguant. Ara bé, la predisposició de la CUP a entrar al Govern a mig mandat no seria suficient: JxCat i ERC ho haurien d'avalar, i també caldria reestructurar el seu particular acord que, de moment, encara no han tancat.

Pressió a Junts

Mentre la CUP està expectant a l'acord que pugui sortir de les negociacions entre ERC i Junts, els republicans continuen pressionant el partit de Carles Puigdemont perquè deixin de fer "oposició" i moguin peça per desbloquejar la investidura. "No hi ha motius per fer esperar més a la gent", ha insistit la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, en una entrevista a Europa Press. Si Sabrià va enviar un dard a Junts insinuant que no han acceptat que ERC hagi guanyat les eleccions –va dir que "resulta curiós que aquells que tantes vegades" els han "donat lliçons d’unitat ara no siguin capaços de fer una digestió ben feta dels resultats" de les eleccions–, Vilalta s'hi ha referit en uns termes molt semblants: "No s'entén que els que sempre han pregonat més la unitat, el fet de posar-se d'acord, anar a l'una, i fins i tot que el seu nom es diu Junts, no hagin fet possible tenir aquest Govern el més ràpid possible".

Les crítiques velades, però, no han acabat aquí. La portaveu republicana ha afegit que la predisposició d'ERC a pactar amb Junts i la CUP demostra que no hi havia cap voluntat de firmar un tripartit amb el PSC. "Davant fantasmes de tripartits, que alguns es van encarregar de dir i fins i tot difamar, ha quedat demostrat que aquesta no és una opció", ha afirmat. Amb tot, Vilalta ha donat per superat un dels grans esculls de les negociacions: l'òrgan de direcció estratègica de l'independentisme i el paper del Consell per la República. Dijous Sabrià va concretar que la proposta d'ERC és que l'estat major estigui en el marc del Consell, però amb direccions separades, intentant d'aquesta manera que Puigdemont –president del CxR– no tingui la mateixa capacitat de decisió en la direcció col·legiada. En aquesta línia, els republicans segueixen insistint en el fet que no acceptaran tuteles. "Qui governa i qui governarà és el Govern amb el seu president al capdavant", ha conclòs Vilalta.