La CUP es planteja exigir eleccions o deixar els escons buits

BarcelonaDesprés que un consell polític extraordinari esvaís l’ombra d’uns nous comicis amb l’abstenció a la investidura de Quim Torra el 13 de maig, ara, cinc mesos després, el principal òrgan de decisió de la CUP podria reclamar eleccions. Aquesta és una de les propostes que s’han posat sobre la taula, segons ha pogut saber l’ARA, i que es podria debatre al consell polític extraordinari que se celebrarà dissabte a Palamós després que ho sol·licitessin tres assemblees territorials, les del Camp de Tarragona, el Penedès i el Vallès, que són les que es necessiten per convocar aquest òrgan amb caràcter urgent.

El desencís per la falta de concreció de JxCat i ERC a l’hora de treballar per la República, sumat a les divergències -ara ja públiques- entre els dos partits per la delegació de vot dels diputats suspesos, ha provocat que els cupaires hagin decidit moure fitxa i activar les bases per concretar quin ha de ser el paper de la formació a partir d’ara. Exigir eleccions és un dels escenaris que defensen amplis sectors del partit, però part de la militància també advoca per deixar els escons buits durant els plens en senyal de protesta -cosa que deixaria l’independentisme amb només 61 diputats a la cambra-. On sí que hi ha unanimitat és a pensar que la situació és insostenible i que la CUP ha d’adoptar mesures de pressió per revertir una dinàmica que consideren autonomista. Avui mateix, tots els exdiputats de la formació i els representants de l’últim secretariat nacional es reuneixen a Barcelona per analitzar el context polític i buscar vies per millorar el funcionament de l’actual direcció.

Els partidaris de forçar eleccions

consideren que els dirigents actuals han de fer un pas al costat atesa la seva poca disponibilitat a desobeir per no haver d’afrontar nous processos als tribunals. “Des del principi de la legislatura que no ens sentim còmodes. Cal buscar solucions, i una d’aquestes solucions passa per fer caure el Govern i impedir que es pugui mantenir”, exposa un membre de la CUP. Tot i ser a l’oposició, el sector que aposta per tornar a passar per les urnes considera que si es pressiona des del carrer el Govern es veurà abocat a convocar eleccions. “És un escenari legítim, perquè s’estan perdent votacions importants tot i haver-hi majoria independentista al Parlament”, afegeix aquest mateix militant.

No esperar al judici

Les perspectives electorals, que auguren un important creixement dels cupaires segons totes les enquestes, no són el factor que determina la sol·licitud d’una nova convocatòria. “Sí que és cert que així tindríem més força per impulsar polítiques socials i reclamar que es posi en marxa la banca pública, per exemple, però no ho fem en clau electoralista, sinó per donar resposta a la frustració i decepció que sent molta gent amb els partits polítics per la situació d’impàs en què estem immersos”, remarca aquest militant. “Aquesta legislatura és difícil de sostenir amb la pèrdua de la majoria independentista, però sobretot per la falta d’un full de ruta que actuï només en clau antirepressiva”, anota un altre membre de la CUP, que no entén com avui encara no s’ha concretat una estratègia coordinada. En aquest sentit, part dels cupaires no comparteixen, com han deixat entreveure JxCat i ERC aquesta setmana fruit de la crisi interna per la delegació del vot, que no poden celebrar-se eleccions abans de la sentència contra els presos polítics. “El judici se celebrarà a finals d’any i la decisió de la justícia podria arribar a mitjans de l’any vinent, i haurem perdut molts mesos”, afirma un altre militant. Tampoc confien en els “moments”, en les finestres d’oportunitat de les quals sempre parla el president Quim Torra per materialitzar la República. “La independència no s’assoleix d’un dia per l’altre aprofitant el malestar que pugui ocasionar una decisió que adoptin el govern espanyol o la judicatura”, remarca aquest militant. El referèndum pactat que defensen ara tant JxCat com ERC també és percebut com una quimera que l’Estat mai acceptarà. “L’única manera d’ampliar la base republicana és portant a terme polítiques socials que ajudin a millorar el dia a dia de les classes populars”, subratlla un càrrec electe del partit.

L’altra proposta que poden votar dissabte la setantena de membres del consell polític, que representen tot el territori, és deixar els escons buits durant les sessions plenàries. Aquest boicot parlamentari ja es va plantejar en l’última assemblea nacional a Cervera el 13 de maig, dia que es va aprofitar per fer el consell polític que va validar Torra. “Els nostres quatre vots ja no són necessaris, perquè s’ha perdut la majoria independentista i sembla que l’objectiu del Govern és pactar les votacions o els pressupostos amb els comuns o el PSC, i llavors no té cap sentit que fem de comparsa al Parlament”, assegura un membre de la formació. Dins del partit hi ha qui creu que això faria perdre visibilitat a la formació, però els que defensen aquesta mesura recorden que poden fer arribar el seu discurs fora de l’hemicicle. “És una manera simbòlica però contundent de mostrar el nostre malestar amb el processisme de què estan fent gala els dos grans partits independentistes”, diu un altre dirigent, que afegeix que “el que no podem permetre és assistir impassibles als plens mentre el poble reclama fets”. La diputada Natàlia Sànchez advertia, després del debat de política general, que “no té cap sentit pensar que dins de les quatre parets del Parlament es resoldrà la situació”.

Sortida temporal del Parlament

L’absència als plens no significa, però, un primer pas perquè la CUP abandoni el Parlament en el futur. L’aposta dels cupaires per crear institucionalitats pròpies, com l’Assemblea Municipalista dels Països Catalans, davant d’un Parlament “buit de sobirania” és àmpliament secundada, però són pocs els que creuen que cal sortir de la cambra catalana. “El debat sobre si hem d’estar al Parlament ha existit sempre, i ara també hi és, però els que aposten per no presentar-se a les eleccions no són, ni de bon tros, majoria”, anoten des de diferents territorials. La sortida seria, en tot cas, temporal. Pressionada en nombroses ocasions per investir presidents o aprovar pressupostos, ara és la CUP qui pren la iniciativa i passa a l’atac. Del pressing CUP al pressing JxCat-ERC.