La CUP permetrà tramitar els pressupostos però no es compromet a aprovar-los

Artés (Bages)Els pressupostos que la CUP i el departament d'Economia han negociat s'admetran a tràmit. El consell polític i el grup d'acció parlamentària dels cupaires, que s'ha reunit aquest dissabte a Artés (Bages) durant més de tres hores, ha decidit per 44 vots a favor, 8 en contra i 7 abstencions que el grup parlamentari de la CUP faciliti l'admissió a tràmit dels pressupostos, però en cap cas s'han compromès a aprovar definitivament els comptes.

"No és un sí als pressupostos, és un sí a fer que es comenci el debat tant al Parlament com al carrer", ha assegurat la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Així, ha dit que, encara que la CUP faciliti la tramitació dels comptes, "no són ni seran els pressupostos de la CUP" i que, per evidenciar-ho al Parlament, dels 10 diputats de la CUP, 2 hi votaran a favor i 8 s'abstindran.

Què ha canviat en relació als comptes del 2016, que la CUP va vetar? Reguant ha indicat que la partida pel referèndum (n'hi haurà una d'explícita i una de no explícita per garantir la votació encara que el Constitucional tombi els pressupostos) ha estat "l'element desllorigador que al mes de juny no estava sobre la taula". "És l'element central que fa que entenguem que la legislatura avança", ha dit Reguant. La diputada ha avisat que el referèndum "no l'aturaran les polítiques repressives de l'Estat ni les polítiques immobilistes de certs sectors del país".

"No són els nostres pressupostos"

El debat al consell polític s'ha fet a partir del document 'A la cruïlla de les tres erres', que deixa clar que a la CUP hi ha la "posició unànime" que "no són" els seus pressupostos, "ni els millors que seria possible configurar en l'actual conjuntura". La decisió d'avui consistia, per tant, a valorar si els punts d'acord amb el Govern en matèria fiscal, social i de referèndum són suficients per deixar, aquest cop, que els pressupostos es debatin en seu parlamentària. El Govern ja va avisar que si la CUP tornava a bloquejar-los no hi hauria referèndum i que el pacte d'estabilitat es trencaria del tot, camí d'unes noves eleccions.

Les converses, molt discretes, s'han mogut més en l'àmbit "polític" i no tant en el "numèric", segons fonts consultades, i s'ha arribat a acords en relació al referèndum (s'hi inclouran partides explícites i no explícites, com va avançar l'ARA) i a una bateria d'impostos per sumar 180 milions anuals (begudes ensucrades, taxa turística i dels creueristes, establiments comercials…). Per seduir la CUP, el Govern ha buscat fórmules imaginatives, com crear un impost sobre actius d'empreses no productius, encara per concretar i que seria un substitut de l'impost de grans fortunes que reclamaven els cupaires. Reguant ha dit que aquest impost és "la primera pedra" per l'impost de les grans fortunes.

En canvi, no hi ha hagut grans acords en relació a l'IRPF, que la CUP demana augmentar a partir dels 60.000 euros. Pel que fa a aquest impost, finalment només s'eliminarà la deducció addicional del tram autonòmic d'1,5 punts per la compra d'habitatge a rendes superiors a 30.000 euros, un canvi que afecta unes 250.000 persones que van comprar un pis abans del 2011.

Al juny, la CUP va rebutjar admetre a tràmit els pressupostos per al 2016 després que l'assemblea nacional a Esparreguera aprovés "deslliurar-se" de l'acord amb Junts pel Sí. Aquell desacord va desembocar en una crisi en el pacte amb el Govern i la qüestió de confiança del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.