Una CUP partida en dues ajorna la decisió definitiva

SabadellEls pocs que s’atrevien a fer previsions auguraven un resultat “al 50/50”. La CUP afrontava dividida l’assemblea més decisiva de la seva història. Una fragmentació que es va portar a l’extrem en un empat amb tints surrealistes a l’última votació: 1.515 persones van votar a favor d’acceptar el pacte amb Junts pel Sí i investir Artur Mas i 1.515 van optar per rebutjar la proposta i no reelegir-lo. La decisió definitiva, ara ja sí, s’anunciarà aquest dissabte, 2 de gener, en una reunió del consell polític -format per representants de les assemblees territorials- i del grup d’acció parlamentària -del qual també formen part membres de les organitzacions de la CUP - Crida Constituent-, que servirà per prendre la resolució final basant-se en el que hagin votat les assemblees locals.

Es tracta d’una solució d’urgència que van adoptar el secretariat nacional, els diputats i alguns alliberats del partit -entre ells els tres exdiputats- després de recomptar fins a sis vegades els vots emesos i evidenciar que el reglament de l’assemblea no preveia què fer en cas d’empat. Ni els mateixos militants assumien el nou escenari. En acabar la maratoniana assemblea -va durar gairebé 12 hores- els participants no es creien l’empat. “No estem dividits, estem partits per la meitat”, apuntava un militant. “Veníem a decidir-ho tot i marxem sense decidir res”, afegia un altre.

“Un repte, no un problema”

Després de dues votacions frec a frec -en què el no s’imposava per la mínima-, l’assemblea va votar a cara o creu. I “la diabòlica aritmètica”, en paraules d’Antonio Baños, va provocar el que ningú s’esperava. Amb rictus seriosos i incrèduls, els diputats i membres del secretariat de la CUP van intervenir en una roda de premsa sense preguntes des d’on van emplaçar Junts pel Sí a “moure’s” i presentar un candidat de consens, ja que, amb els resultats de l’assemblea a la mà, Mas “encara no té un suport majoritari”. El cap de files al Parlament, Antonio Baños, va negar que la situació sigui de “bloqueig o de divisió” i va definir la nova posició de la CUP com un “repte” i no pas com un “problema”. “No ens mourem més”, apuntaven fonts de Junts pel Sí. La coalició sobiranista no presentarà cap altre candidat a la presidència que no sigui Artur Mas.

La tensió interna s’havia anat fent evident a mesura que s’acostava l’assemblea, amb el posicionament públic tant dels corrents interns de la formació (Poble Lliure i Endavant) i de les organitzacions que s’aglutinen a la CUP-Crida Constituent, com de membres destacats del partit. Ahir la divisió també era notòria. Les intervencions durant el debat obert del matí van posar en relleu les dues ànimes de la CUP, amb proclames que van anar des de no cedir al “xantatge” del pla de xoc de Junts pel Sí fins a la crida d’un militant del País Valencià que exigia “no deixar passar la oportunitat” de fer la independència. La divisió interna va evidenciar-se amb dues imatges reveladores: una pancarta amb el lema de la campanya del 27-S, “Governem-nos”, tapava una pintada a la paret en què es llegia “Fins mai Mas”; i una batalla de càntics, quan els crits d’“independència” van ser contestats amb crits d’“anticapitalistes” després de la segona votació.

La reunió de Sabadell deixa el panorama polític més obert que abans, i també amb menys marge de reacció per evitar unes noves eleccions. Si el 10 de gener no hi ha cap president investit, es convocaran automàticament. De moment, els cupaires activaran “tots els mecanismes” per prendre una decisió respecte al resultat d’ahir. El primer pas serà una reunió aquest vespre del secretariat nacional, que haurà de concretar una fórmula perquè la militància es posicioni: basant-se en els últims dos escenaris votats en l’assemblea (investir o no Mas), en totes les opcions (els quatre que hi havia sobre la taula) o bé en una de nova.

Ronda d’assemblees, un cop més

A principis de setmana es convocaran totes les assemblees locals i després les 13 territorials. Dissabte es reunirà el consell polític i el grup d’acció parlamentària (GAP) en un lloc encara per determinar. Aquesta setantena de persones es posicionaran a través d’un vot ponderat. I és que cada territorial té adjudicat més d’un representant (i, per tant, d’un vot), en una forquilla que va de 3 a 6, en funció del nombre de regidors, militants i nuclis locals al territori. Cada assemblea territorial haurà de decidir si reparteix els vots o bé tots els seus representants voten el mateix. La CUP, molt tensionada, té ara sis dies per pair l’inversemblant resultat d’ahir i dictar la sentència final. Ara ja sí.