La CUP s’obre a ser el “soci preferent” del Govern

BarcelonaLa majoria independentista al Parlament necessitava que coincidissin dues circumstàncies. La primera, que recuperessin tres dels vots a què JxCat havia decidit renunciar. La segona, que la CUP tornés a ser la crossa on el Govern pogués recolzar-se. Els vots de JxCat es van recuperar tan bon punt van renunciar als escons Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez camí del Congrés de Diputats. Ara, sabent que torna a ser determinant per a la viabilitat del Govern de Quim Torra, la CUP preveu un canvi d’estratègia al Parlament i podria tornar a convertir-se en el “soci preferent” de l’executiu, com li ha reclamat amb aquestes mateixes paraules el president. Torra no s’ha cansat de mirar cap als anticapitalistes i, per acostar-s’hi, fins i tot es va obrir a un canvi de rumb quan va fer balanç del primer any de presidència.

Amb la ponència estratègica en marxa, la CUP, que es decanta per passar del bloqueig per què ha apostat des de l’inici de la legislatura a una actitud més propositiva, ara busca ser aquest “soci preferent” sempre que l’executiu faci un gir de 180 graus en les seves polítiques. “Ara el Govern podria funcionar únicament amb el suport de la CUP, mentre que abans necessitava dos partits, però depèn d’ell”, deixa clar a l’ARA Albert Botran, membre del secretariat nacional. La ponència, que encara està oberta a esmenes, estableix fins i tot la possibilitat que la CUP assumeixi responsabilitats en el Govern, però l’exdiputat no amaga que aquesta possibilitat sembla poc probable: “Si fa polítiques socials i fixa unes condicions per exercir el dret a l’autodeterminació, la CUP es podria arribar a plantejar entrar a l’executiu aquesta mateixa legislatura si s’acaba allargant, però l’escenari hauria de canviar molt i aquest Govern no té cap horitzó, de manera que ho veig difícil”.

El canvi d’estratègia de la CUP, plasmat a la ponència, sí que pot comportar canvis rellevants al Parlament. El més important pot ser la negociació dels pressupostos, que s’ha anat prorrogant els últims dos anys per manca d’aliats. I més quan, després de la investidura de Torra, avalada per la CUP abstenint-se després de reclamar que s’investís Puigdemont, els cupaires van advertir que no pensaven ni tan sols negociar amb el Govern l’aval als comptes de la Generalitat per la seva renúncia a la desobediència i la unilateralitat. “No ens demanin sacrificis per fer autonomisme amb polítiques neoliberals”, va advertir l’aleshores portaveu del secretariat nacional, Laia Estrada.

Negativa a negociar

Aquest avís es va fer tangible amb la negativa a seure en una taula de negociació amb el vicepresident, Pere Aragonès. L’actitud dels comuns va ser, en canvi, diferent, i en diverses ocasions es van reunir amb el Govern per parlar de partides concretes en polítiques socials, tot i que al final es van trencar les converses. “Si s’aprova la ponència, tal com està ara, es podrà parlar i negociar els pressupostos per poder detallar quines són les nostres prioritats”, remarca Botran.

Sigui com sigui, la CUP veu diferències insalvables en molts àmbits que converteixen l’entesa gairebé en una quimera, com demostra el seu rebuig inequívoc a la controvertida llei de contractació de serveis socials, que s’està debatent en comissió abans de presentar-se al ple. “No hi ha gaire sintonia en l’àmbit del sector públic o en política territorial”, afirma el representant del secretariat nacional.

Tot i així, la mà estesa de Quim Torra a la CUP i el desig dels cupaires de tornar a ser rellevants obren un nou escenari que fa més factible l’acostament.