La CUP no es tanca a entrar al Govern i proposa ajornar el debat fins després del 14-F

BarcelonaEl terratrèmol originat per l’aprovació dissabte al consell polític de la CUP d’un document que rebutja que la formació entri al govern i advoca perquè es mantingui a l’oposició encara té rèpliques. A tres dies de l'inici de la campanya, la formació anticapitalista ha convocat per a demà un nou consell polític amb caràcter extraordinari en què no es tancarà a entrar al futur govern i proposarà ajornar aquest debat fins després de les eleccions. El document a votació del secretariat, a més, advoca per una campanya coral on hi tinguin presència la resta de candidats sense que la monopolitzi la cap de llista, Dolors Sabater.

Aquest nou document, al qual ha tingut accés l'ARA, defensa que  "el debat sobre la governabilitat es resolgui, com sempre, en el moment pertinent i en els òrgans de decisió de la nostra organització i candidatura, tal com s’estableix en tots els documents de governança interna". D'aquesta manera, la direcció dels cupaires planteja ajornar el debat sobre l'assumpció de responsabilitats en el proper govern quan acabin els comicis, com ha fet a l'inici de les anteriors legislatures. Avui mateix, el secretariat es reuneix amb les assemblees territorials i els responsables de campanya d’arreu del país per explicar el document abans que es porti demà a votació via telemàtica.

El text del secretariat rebaixa les pretensions de desmarcar-se ara mateix de l'entrada a un hipotètic govern com plantejava el document aprovat per àmplia majoria dissabte. Aquell text, ratificat amb 32 vots a favor, 14 en contra i 8 abstencions, advertia que "responsabilitat no vol dir ni entrar en cap govern ni donar-li suport des de fora amb cap pacte d’estabilitat" sinó "plantar cara als governs de l’austeritat i de les renúncies a nivell nacional" i exigia mantenir-se a l'oposició després que Sabater afirmés que estaven “preparats” per governar pocs dies després de ser escollida.

Ara la CUP remarca en el text que "està disposada a assumir totes les responsabilitats amb determinació i fins a les últimes conseqüències per avançar en la conquesta dels drets del nostre poble, també responsabilitats institucionals allà on calgui", però avisa que ho farà "sense perdre l'autonomia política i social imprescindible perquè no sigui la institució qui coopti la potencialitat transformadora en benefici de la seva estabilitat". En aquest sentit, denuncia que el Govern no ha adoptat les mesures necessàries per fer front a la pandèmia, ni ha impulsat un pla de xoc per la crisi, i no només no ha avançat cap a la independència, sinó que no ha plantat cara a l'Estat", en una advertència clara de la distància que manté amb JxCat i ERC.

En un al·legat dur contra les dues grans forces independentistes, recorda que es tracta d'un govern que "en plena pandèmia concedeix el contracte dels rastrejadors a Ferrovial, esquitxada pel finançament il·legal del 3%", que "segueix enviant la Brimo i l'Arro a exercir brutalitat policial als veïns que s'organitzen per aturar desnonaments", que actua com "a acusació particular contra el moviment independentista” o que "aprova lleis privatitzadores com la llei Aragonès".

Un altre dels canvis que planteja el document és impulsar una campanya coral, cosa que la direcció assegura que ja està fent des de les dues últimes setmanes, amb actes i rodes de premsa on hi hagi diferents candidats i no només Dolors Sabater com havia passat al principi. L'objectiu és que la campanya mostri "la diversitat" d'una candidatura de la qual formen part diferents organitzacions, receloses del tracte preferencial que s'ha donat a Guanyem Catalunya, amb qui s'ha construït una coalició 'de facto' a darrera hora. L'assemblea de Valls havia reclamat recuperar "el missatge de col·lectivitat, de feina d'equip i assembleari" en un text validat per una àmplia majoria també dissabte.

La número 3 de la candidatura, Eulàlia Reguant, ja va avançar diumenge que farien canvis en la campanya perquè, va assegurar, la CUP és una formació "desacomplexadament assembleària" on la gent "decideix col·lectivament" arran d'aquests documents que es van portar a debat després que part de la militància discrepés del rumb personalista que havia adquirit la candidatura amb Sabater al capdavant.