La CUP no aplaudeix el cònsol d'Ucraïna al Parlament

BarcelonaUcraïna marca l'actualitat política des de la invasió russa, ja sigui per la condemna a la guerra, per la necessitat d'ajuda humanitària o per la crisi de refugiats. I cada detall compta. Aquest dimecres els diputats del Parlament han ovacionat el cònsol ucraïnès a Barcelona, Artem Vorobiov, convidat per la presidenta de la cambra, Laura Borràs. Tots excepte els de la CUP: mentre la resta l'aplaudien, ells han preferit mostrar-li un cartell contra la guerra.

"Hem exhibit cartells de «No a la guerra» davant del discurs hegemònic d’enviament d’armes a Ucraïna", expliquen fonts de la CUP. Com la resta de forces polítiques, els cupaires s'han mostrat els últims dies insistentment en contra de la guerra, però en el seu cas han rebutjat sumar-se a un altre consens internacional: la necessitat d'ajudar els ucraïnesos a defensar-se. Des de la CUP rebutgen l'enviament d'armes des d'Europa per nodrir l'exèrcit ucraïnès (defensen que no canviarà la correlació de forces i només provocarà més víctimes) i critiquen l'OTAN i no només Vladímir Putin com a responsable de l'escalada de tensions amb Rússia. De fet, trenta-sis anys després que Catalunya rebutgés formar part de l'Aliança Atlàntica, la CUP és l'únic partit català que reclama obertament la sortida de l'organització.

La imatge d'aquest dimecres negant-se a aplaudir el cònsol ucraïnès ha evidenciat la seva incomoditat a l'hora de decantar-se per un dels dos bàndols en lluita. "Som els únics que tenim un discurs clar contra la guerra i contra l’enviament d’armes", afegeixen les mateixes fonts. La formació assembleària ja va ser l'única que no va signar una proposició no de llei presentada pel PSOE la setmana passada al Congrés en què es repudiava "les accions militars perpetrades per la Federació Russa a Ucraïna".

Però quin és el posicionament de la CUP en el conflicte? Els anticapitalistes reclamen l’aturada immediata de la guerra i iniciar la distensió, la desmilitarització i la pacificació de la regió, que s’ha de forjar, a parer seu, "de manera indispensable, a partir de la retirada de tropes i equipament militar de l’OTAN de les fronteres russes i el compliment dels pactes de desarmament incomplerts pels EUA des dels anys 90". Així, denuncia les accions militars que pateix el poble d’Ucraïna "per part del govern rus" però també de l’OTAN, així com amb "el paper que ha tingut la UE, especialment des de la crisi del moviment Maidan de 2013".

La CUP insta a retornar a "les vies diplomàtiques" i a establir un marc de relacions internacionals "basat en els criteris recollits a l’Acord de Minsk i oposat al marc que imposa l'OTAN que es basi en el respecte a la sobirania dels pobles, la solidaritat, la cooperació i la pau". En aquest sentit, assenyala de nou "la responsabilitat" dels EUA i de l’OTAN "com a forces imperialistes" en la guerra i recorda els casos de l’Afganistan, l’Iraq, Síria i Líbia.

Els vincles de Putin amb l'independentisme

La imatge, a l'inici del ple d'aquest dimecres, ha servit de preludi per al que vindria a continuació. El PP i Cs han fet mans i mànigues per intentar vincular l'independentisme català amb Putin, esgrimint els suposats contactes entre l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i el del president rus. "És bastant indecent que intentin vincular aquest Govern amb el de Putin", els ha respost el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Els dos partits han aprofitat que aquest dimarts el Parlament Europeu va votar una esmena que defensava investigar la relació entre Putin i l'independentisme (els resultats de la votació es faran públics aquest dimecres): "Els contactes estrets entre funcionaris russos i representants de grups secessionistes catalans a Espanya [...] requereixen una investigació en profunditat", deia l'esmena.

"Tenim molt clar quins són els nostres aliats (UE) i quins volem que siguin els països i governs amb els quals tenim relació. Hem tingut una posició clara a favor de la independència d’Ucraïna i del seu dret a continuar existint com a poble. No busquin cap mena d’escletxa en aquest sentit", ha insistit Aragonès. El president del grup de Cs, Carlos Carrizosa, ha anunciat que buscarà els suports necessaris per impulsar una comissió d'investigació sobre el tema al Parlament, i el líder del PP a Catalunya, Alejandro Fernández, ha acusat Aragonès de ser "còmplice" de Putin, mantenint al Govern JxCat. El president del grup de Vox a la cambra, Ignacio Garriga, ha tingut temps de negar els vincles del seu partit amb Rússia: "Els únics socis de Putin són vostès i Maduro".

La conferència de presidents

El colofó ha arribat en l'última de les preguntes de la sessió, la del cap de l'oposició, Salvador Illa (PSC). "Si Catalunya està amb Ucraïna, vostè ha de ser a la conferència de presidents de La Palma i ha de donar suport a la connexió del gasoducte Midcat. Ho farà?" "Si és per arribar a acords hi podem ser. Si és només per rebre informació que podem rebre per les rodes de premsa que es fan abans, de veritat no sé si val la pena", li ha contestat el president, que ha criticat que les conferències de presidents corrin el risc de ser simples "fotos". "Prou excuses. M'està dient que el lehendakari Urkullu i la resta de presidents no van a treballar sinó de turisme a La Palma? Li demano respecte".

Aragonès ha insistit que anirà a La Palma si s'hi parla de "la coordinació de tota l’acollida de refugiats, de les mesures de suport en l’àmbit energètic a les llars catalanes i dels fons per cobrir totes les despeses que ocasionarà" la guerra.

Ucraïna és al centre del debat al Parlament, encara que aquest dimecres hagi sigut un tema més de confrontació entre els partits.