La CUP manté el no a Mas però admet discrepàncies internes

BarcelonaLa CUP afronta amb discrepàncies internes la decisió més transcendental de la seva història. I és que no hi ha consens sobre què s’ha de fer si s’arriba a un punt mort en les negociacions amb Junts pel Sí i s’ha d’escollir entre investir Artur Mas o anar a una nova convocatòria d’eleccions (que seria automàtica si el 9 de gener no hi ha cap president escollit). El portaveu de la CUP al Parlament, Albert Botran, va treure ferro a la divergència d’opinions -de fet, la va reivindicar com una de les “fortaleses” de la formació- i va aprofitar una roda de premsa al Parlament per refermar amb més o menys contundència el no cupaire a reelegir Mas president de la Generalitat.

Fins ara els matisos a la CUP eren més o menys públics, però dilluns al vespre es van evidenciar amb els comunicats de Poble Lliure i Endavant, dues organitzacions que, si bé no emmarquen la majoria de militants de la CUP, hi actuen com a corrents. Endavant -en forma part la diputada Anna Gabriel, per exemple- defensava al seu text que cal “resistir” i mantenir el veto a Mas perquè “només apartant-lo de la presidència de la Generalitat serà possible avançar en la ruptura amb l’Estat”. En canvi, Poble Lliure -hereu de l’antic Moviment de Defensa de la Terra (MDT)- apostava per desencallar el debat perquè “no afavorir la ruptura independentista representa posar-se al costat de l’estat espanyol i l’oligarquia”. Un avís que, sense demanar explícitament la investidura de Mas, es podia llegir en clau interna davant un eventual bloqueig de la negociació amb CDC.

La divisió els “enforteix”

Al parer de la CUP, però, els comunicats són només “preses de posició legítimes” i en cap cas una “font de divisió i debilitat” per a un partit avesat al debat. De fet, Botran -enquadrat a Poble Lliure- va atribuir els dos textos a la “pluralitat” d’una formació que no es trencarà sinó que “s’enfortirà”, malgrat les pressions de fora i les tensions internes. “La intensitat del debat no implica un risc de trencament”, va manifestar, negant així la “fractura” que va augurar el diputat Benet Salellas.

Els diferents punts de vista en el si de la CUP es posaran de manifest diumenge, en la jornada de debat nacional que se celebrarà durant tot el dia al Nou Congost de Manresa. La trobada, que servirà per explicar a la militància com avancen les negociacions amb Junts pel Sí, no s’ha de confondre amb l’assemblea nacional extraordinària que es convocarà quan la CUP i Junts pel Sí arribin a un acord global -si hi arriben- tant pel que fa al nom del candidat a la presidència com al pla de xoc social. Encara que les converses “maduren adequadament”, Botran va admetre que és complicat tancar un pacte abans de diumenge i pràcticament va descartar reformular la jornada de debat en una assemblea per poder sotmetre a votació l’acord.

Per això, la CUP veu “difícil” començar la campanya pel 20-D dijous que ve amb un president ja investit. Si bé no va descartar assolir l’entesa aviat, s’hauria de validar en una assemblea que “en principi” no es convocaria entre setmana.

De fet, el mateix president en funcions, Artur Mas, que va descartar retirar-se apel·lant a la “responsabilitat”, va reconèixer ahir que les converses amb la CUP sobre el pla de xoc, el procés constituent i la ruptura democràtica es mantenen però que tot “va molt lent” i “costa avançar”. I és que els cupaires ahir van refermar el seu veto a investir-lo president. “Sempre ens hem mantingut aquí”, va recordar Botran. Ara bé, no va ser tan contundent a l’hora de respondre si sotmetrien a votació de l’assemblea una proposta amb Mas com a president. “Correspondrà valorar-ho en el seu moment”, va limitar-se a dir.

A favor d’investir Mas

En canvi, ahir el portaveu de la CUP a Mataró, Juli Cuéllar, va apostar per investir Mas tot i titllar-lo d’“indesitjable”. Al seu parer, estaria justificat si es “fa pagar un preu alt” a Junts pel Sí en matèria social i si així es pot desplegar “de forma immediata” el pla de xoc antiretallades. Els matisos són pistes clau per afrontar l’etapa decisiva de les negociacions sobiranistes.