La CUP no avala "cap mesura" del 155 però per "responsabilitat" no descarta "cap escenari" el 21-D

BarcelonaEls càrrecs electes de la CUP s'han reunit aquest matí a Sabadell per abordar l'estratègia de "desobediència" a l'aplicació del 155 als municipis i "garantir" la República Catalana. Per aconseguir aquest objectiu consideren "claus" els municipis. Aquesta setmana ja es van reunir la gairebé vintena d'alcaldies cupaires i aquest dissabte s'han reunit 230 regidors al Parc del Nord de Sabadell. En acabar, en roda de premsa, la portaveu del secretariat, Núria Gibert, ha assegurat que els cupaires no avalaran "cap mesura" del 155 i ha deixat clar que la seva "prioritat" és tirar endavant la República Catalana. Ara bé, pel que fa a les eleccions del 21 de setembre, la CUP "no descarta cap escenari", tenint en compte la "realitat complexa" i el context de repressió.

"Seria irresponsable com a actor polític descartar absolutament cap opció en una situació tan complexa", ha dit Gibert, tenint en compte, a més, que qualsevol decisió respecte a les eleccions s'ha de prendre a través dels òrgans de decisió de la formació. De fet, dissabte que ve, ja està previst un consell polític a Perpinyà. També estan pendents del que passarà aquest dilluns, quan la fiscalia ha de presentar la querella contra el Govern i els membres de la mesa del Parlament per la DUI i s'ha de saber si inclou, o no, mesures cautelars de presó.

Per la seva banda, el diputat Benet Salellas –en un acte a la tarda en el marc de la conferència internacionalista de la CUP– s'ha dirigit expressament als comuns per avisar-los que ja no es pot "rehabilitar" el règim del 1978 i ha afirmat que la CUP "no permetrà que en les pròximes setmanes es plantegi tornar al punt de partida". És per això que ha avisat que "no pot entendre que ningú assumeixi anar a les eleccions del 21-D com si no estigués passant res". Com si no hi hagués "amenaces" de 30 anys de presó sobre dirigents polítics –ha insistit Salellas– o com si Jordi Cuixart (Òmnium) i Jordi Sànchez (ANC) no estiguessin a la presó. "No tornarem a la casella de sortida, ens mantindrem a la casella de la República Catalana", ha afirmat. "S'ha de construir un front ampli per defensar la República i garantir el procés constituent", que no es pot donar dins el règim del 1978, ha afirmat.

La CUP demana "claredat" al Govern

"No legitimem Soraya Sáenz de Santamaría, aquí hi ha un poble digne i no tenim virreina", ha assegurat la portaveu cupaire Gibert, que ha remarcat que hi ha una majoria social a favor de la República Catalana i ha expressat el seu suport al president, Carles Puigdemont. Ara bé, els cupaires han demanat "claredat" en la posada en marxa de la República i han denunciat una certa "opacitat generalitzada" des de la sessió plenària de divendres al Parlament. A la tarda, el diputat Benet Salellas ha abonat la mateixa tesi i ha expressat "dubtes" sobre l'actuació de l'executiu en les últimes hores. "Des del màxim respecte i humilitat" demanem "acció". Tot i ser "conscients del nivell de pressió i repressió judicial", la CUP ha demanat que l'"amenaça" no guanyi la "determinació política" perquè seria donar la raó a "l'autoritarisme i el feixisme".

"És normal que la gent tingui por, però hem de convertir-la en determinació política per defensar-nos i seguir avançant cap a la República", ha afirmat. En aquest sentit, Salellas ha dit que la CUP "no comprèn per què després de la proclamació de la República el Govern no està promulgant els decrets que la mateixa resolució" del Parlament fixava. "Genera un important desconcert i és un signe de debilitat que no s'hauria d'estar mostrant en aquests moments", ha dit. Alhora, li ha demanat que "obri les portes" cap a la comunitat internacional. El diputat Carles Riera va insistir en la mateixa línia i va demanar al Govern que aquest dilluns comenci a actuar, desobeeixi l'article 155 i obeeixi la legalitat catalana. "Que exerceixin les seves responsabilitats com a primer govern republicà i assumir fins les darreres conseqüències", va dir Riera.

La CUP ha garantit el suport al Govern i al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, a qui considera l'administració "legítima". Riera va avisar, per la seva banda, que el camí serà "llarg i dur" i que s'ha de construir un "contrapoder popular" i "institucional republicà" des dels ajuntaments i la mobilització permanent. "Al final, el nostre conflicte s'haurà de resoldre en un consell internacional", ha dit Riera. "Hem aconseguit molt però cal donar una realitat material i física a la república catalana sense el suport d'un exèrcit, ni econòmic ni policial. Només tenim la força de la gent però és el més important", ha sentenciat.

"No acceptarem la dissolució del Parlament"

En la línia de no acatar cap mesura derivada de l'article 155, la CUP ha garantit que desenvoluparà les propostes parlamentàries derivades de la declaració d'independència. S'ha referit a l'engegada del procés constituent i la comissió d'investigació sobre la repressió durant el referèndum de l'1 d'octubre, que ha assegurat que "hauria de començar a caminar en les pròximes setmanes".

En aquest sentit, ha assegurat que la CUP "no acceptarà la dissolució del Parlament" perquè afirma que no és potestat del president espanyol, Mariano Rajoy. "Només el pot dissoldre el poble català", ha conclòs.

"El Govern no preveia un escenari d'unilateralitat pura"

Salellas ha reflexionat sobre els escenaris que preveia el Govern i, amb un punt d'"autocrítica", la majoria independentista en el moment de la desconnexió. Ha considerat que faltava "previsió política" sobre l'escenari actual: "No hi ha estructures d'estat preparades ni mesures d'efectivitat republicana que estiguin començant a desenvolupar-se. El Govern no estava preparat per a un escenari d'unilateralitat pura".

En aquest context, el diputat ha dit que el paper de la CUP serà "acompanyar el Govern il·legalitzat". "Ens toca fer que totes les decisions que vulgui prendre el l'executiu, que seran sempre de reivindicació de la pròpia sobirania, es puguin portar a terme".

D'altra banda, també ha emplaçat l'espai de l'esquerra a reflexionar sobre els elements coercitius per fer efectiu el poder. Ha posat en evidència que sense un poder judicial ni un cos policial que doni suport a les decisions d'una cambra parlamentària i el poder executiu "difícilment es pot fer efectiu el mandat popular". Així, ha plantejat que "fins a quin punt la màxima de la força de la raó i la desobediència civil permet implementar l'efectivitat de les decisions".

Ha denunciat així la diferència de forces amb l'estat espanyol, en què tots els poders s'han "alineat" amb la Moncloa. De fet, Salellas ha dit que el poder judicial s'ha convertit en un "braç executor" del govern de Mariano Rajoy.

Reunió de càrrecs electes per "desobeir" el 155

La CUP ha protagonitzat avui una jornada política a Sabadell. Al matí, ha organitzat una trobada de càrrecs electes amb l'objectiu d'abordar i decidir l'estratègia de l'esquerra independentista per "lluitar contra la imminent aplicació" de l'article 155 i acordar les fórmules de "desobediència institucional" dels municipis per "garantir" la República Catalana. A la tarda, ha impulsat una conferència internacionalista amb dirigents polítics irlandesos, del Quebec, Galícia, Escòcia o el País Basc.

Entre les diferents preguntes que s'han posat sobre la taula –d'acord amb el guió de la reunió d'electes– hi ha el discurs i l'acció política de la CUP respecte a la suspensió de l'autonomia; com cal fer front a la "precarització econòmica" que pot comportar l'aplicació del 155 als ajuntaments; les estratègies de "desobediència" que s'han d'aplicar; els "mecanismes de cohesió social"; i com cal "neutralitzar" els secretaris municipals, interventors i policies locals que siguin "contraris al desplegament de la legalitat catalana".

Trobada internacionalista

A la tarda, la CUP també celebra una trobada internacionalista a partir de les 16.30 sota el lema "Democràcia, solidaritat i república". Constarà d'una conferència del diputat Benet Salellas sobre l'autodeterminació "des de baix" i la presentació de la "crida a la solidaritat internacionalista" per expressar suport a Catalunya. Hi han fet acte de presència els "comitès de suport" d'Irlanda, el Quebec, Escòcia i Galícia. Els cupaires han presentat la iniciativa 'With Catalonia' per teixir aliances fora de Catalunya i en la societat civil d'altres països per promoure el reconeixement internacional de la República Catalana.