JxSí intentarà seduir avui la CUP amb una proposta de govern coral

La CUP evita la investidura de Mas en el primer ‘round’

La CUP evita la investidura de Mas en el primer ‘round’ El TSJC insta a no dur als jutjats xocs polítics
N. Orriols / O. March / R. Tugas
11/11/2015
4 min

BarcelonaDel 72-63 al 62-73. Ha passat un sol dia entre l’aprovació per part dels diputats de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP de la contundent declaració d’inici del procés d’independència i la frenada en sec arran del desacord entre les dues candidatures de cara a la investidura, amb el consegüent rebuig a la reelecció en el càrrec d’Artur Mas. Un dia, a més, que les institucions de l’Estat han aprofitat per preparar la contraofensiva per frenar la desconnexió prevista en el full de ruta, amb un unànime Consell d’Estat alimentant el recurs d’inconstitucionalitat que avui presentarà el govern espanyol -amb el suport expressat ahir pel cap de l’oposició, el socialista Pedro Sánchez- i la Fiscalia de l’Audiència Nacional alertant els cossos policials -incloent-hi els Mossos d’Esquadra- perquè estiguin amatents a qualsevol moviment encarat a trencar l’ordenament jurídic. En tot cas, Mas afrontarà demà una segona votació, amb escasses possibilitats de seduir la CUP. Ho intentarà, però, desenvolupant avui la proposta que els anticapitalistes van reclamar d’una presidència coral, amb ell, això sí, com a cap de l’executiu.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tan clar tenia la CUP que calia buscar un altre candidat de consens que ahir, fins i tot abans de reprendre’s el debat d’investidura, dos dels seus diputats van anunciar quina era la seva aposta, com havia decidit el dia anterior la cúpula de la formació, per mirar de forçar JxSí a moure’s. Albert Botran a TV3 i Benet Salellas a Catalunya Ràdio van posar sobre la taula el nom de Raül Romeva, cap de llista de la coalició independentista, que immediatament s’autodescartava a RAC1 amb poc convenciment, i alimentava així breument la hipòtesi d’aparcar Mas. Romeva ho va arreglar poc després de manera més contundent des del seu compte de Twitter.

Totes les fitxes segueixen al lloc on eren abans del 27-S: JxSí no renuncia a la candidatura de Mas i la CUP no renuncia a exigir un candidat alternatiu. Ni els acords en declaracions sobiranistes -amb annex social inclòs-, ni els embats de l’Estat, ni el discurs amb marcat accent social que va protagonitzar dilluns el líder de CDC, ni els avenços que les diverses parts asseguren que estan tenint lloc en les tres taules de negociació sectorials fan que uns o altres moguin fitxa en les posicions enrocades que mantenen al voltant de qui ha de presidir la Generalitat durant els 18 mesos que el full de ruta preveu fins a les noves eleccions. I així va evidenciar-se al Parlament.

Pendents de Baños

El debat d’investidura va viure el matí sense gaire tensió. El moment decisiu no arribaria fins a la intervenció de la CUP, de la mà d’Antonio Baños. Estava clar que votaria no, però calia veure si deixava la porta mig oberta de cara a demà, quan dos vots afirmatius i vuit abstencions ja servirien per mantenir Mas en el càrrec. Al matí, doncs, Inés Arrimadas (C’s), Miquel Iceta (PSC), Lluís Rabell (CSQP) -que s’estrenava al Parlament- i Xavier García Albiol (PP) van acusar el president català en funcions de ser un polític amortitzat, van negar tot el que s’assemblés a una mà estesa per governar, van censurar el projecte independentista unilateral i van atacar-lo pel flanc de la corrupció, que Mas havia deixat al marge en el seu discurs inicial.

A la tarda Baños, de fet, tampoc no va ser gaire conciliador i va justificar el seu rebuig per tres raons: per la gestió dels anteriors executius, per superar dinàmiques personalistes i per un discurs d’obertura en què va trobar a faltar dosis de rupturisme en el pla sobiranista i contra la corrupció. “No sobra ningú en el procés”, havia etzibat Mas dilluns. I Baños li responia: “I ningú és imprescindible”. En la rèplica, Mas va defensar-se sense tensar la corda, a l’espera d’acostar posicions.

Per on passa l’estratègia de seducció de JxSí? Segons ha pogut saber l’ARA, els últims dies s’ha treballat en una proposta de presidència coral que podria incloure una reforma de la llei per buidar de competències la figura del president de la Generalitat -fins a cert punt, ja que algunes les blinda l’Estatut- i, per sota seu, organitzar tres àrees, que podrien ser una vicepresidència econòmica -per al líder d’ERC, Oriol Junqueras- i dues macroconselleries -per a assumptes socials i per al procés-. Així, l’executiu seria més col·legiat i el president tindria menys pes, però igualment el càrrec recauria en Mas. La CUP, de fet, acceptaria que el líder de CDC formés part del Govern però no com a president, motiu pel qual sembla difícil que demà el resultat sigui diferent, tot i que Mas, Junqueras, Romeva i el coordinador general de CDC, Josep Rull, es van reunir després del ple per esmolar l’estratègia.

El TSJC insta a no dur als jutjats xocs polítics

El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, va afirmar ahir que la naturalesa de la funció judicial és “complir i fer complir la llei”. En aquest sentit i en resposta al fet que el govern estatal durà al Tribunal Constitucional la declaració rupturista aprovada pel Parlament, es va limitar a opinar -tot i que no volia entrar en valoracions polítiques- que el que volen sempre els jutges és que, si hi ha canvis, siguin els que siguin, es facin “de llei a llei i no de llei a l’aire”. Gimeno va reconèixer que mai és bo que es judicialitzin els àmbits polítics, ja que “si el conflicte és polític difícilment es podrà solucionar en un altre camp que no sigui el polític”, i, des de Lleida -on va presidir la reunió de la sala de govern del TSJC-, va insistir que “els conflictes polítics s’han de solucionar políticament”. Tot i això, va afegir: “Quan dins d’una actuació política es fa alguna actuació que queda en l’àmbit judicial, els jutges hem d’actuar”. I, per evitar “perdre la imparcialitat”, va declinar respondre a més preguntes polítiques.

stats