Política18/12/2015

Com votarà la CUP si investeix Mas? Quatre urnes i quatre escenaris per a una assemblea decisiva

Els cupaires s'hauran de posicionar i escollir entre quatre alternatives, dues que preveuen investir Artur Mas i dues que assumeixen noves eleccions al març

Laia Vicens
i Laia Vicens

BarcelonaDe l'assemblea del 27 de desembre al teatre de La Passió d'Esparreguera n'ha de sortir una conclusió clara: si Artur Mas serà president o no de la Generalitat. La CUP s'enfrontarà a una decisió a cara o creu que basarà en quatre escenaris, una altra vegada. Segons ha avançat Nació Digital i ha confirmat l'ARA, dos escenaris accepten la investidura d'Artur Mas i dos més assumeixen noves eleccions al març. Així ho especifica un document que s'ha fet arribar a la militància.

El sistema de votació, força complicat, és el següent. D'una banda, es col·locaran quatre urnes per puntuar del 0 al 5 les tres parts de l'acord (pla de xoc social, procés constituent i ruptura democràtica amb l'Estat), i una més per valorar l'oferta en conjunt. Amb aquesta votació volen "aportar elements de valoració de la proposta política sorgida al més objectius possible" i facilitar "guies per a l'acció política" als òrgans de la CUP.

Cargando
No hay anuncios

Per altra banda, i en una votació a mà alçada (si el 25% dels assistents a l'assemblea no demana el contrari), els militants de la CUP prendran la decisió final posicionant-se sobre quatre escenaris, amb un sistema de "votacions eliminatòries successives". Això significa que es votaran d'entrada els quatre escenaris i s'eliminarà l'opció amb menys suports, fins que només en quedi una o fins que una de les opcions obtingui directament el 50% dels vots. Els escenaris són aquests:

Cargando
No hay anuncios
  1. Amb acord i amb Mas al capdavant: el primer escenari accepta la proposta d'acord a partir d'un full de ruta per a la ruptura democràtica, un pla de xoc d'emergència social i un procés constituent, així com el consell de presidència encapçalat per Mas, i que va avançar l'ARA.
  2. Sense acord, sense Mas i buscar un candidat alternatiu: la segona opció proposa refusar el consell de presidència liderat per Mas i la proposta d'acord, però "esgotar el termini de negociació" per a una presidència de consens sobre el pla de xoc, la ruptura i el procés constituent. Si Junts pel Sí no presenta un candidat alternatiu, s'assumiria anar a unes noves eleccions.
  3. Amb Mas però sense acord: el tercer plantejament és afavorir la investidura de Mas per "evitar unes noves eleccions" i "desbloquejar la situació actual" però rebutjar la proposta d'acord polític de pla de xoc, procés constituent i ruptura democràtica, de manera que Junts pel Sí ho tindria molt complicat per garantir-se l'estabilitat parlamentària.
  4. Sense acord, sense Mas i buscar altres abstencions: l'últim dels escenaris és rebutjar tant el consell de presidència encapçalat per Mas com l'oferta de Junts pel Sí i buscar una abstenció "més enllà del grup parlamentari de la CUP", en relació a Catalunya Sí que es Pot, per desbloquejar la situació. Si Junts pel Sí no obtingués més suports, anar a noves eleccions al març.

Endavant reitera en un document de 25 pàgines el 'no' a Mas

Cargando
No hay anuncios

A tot això, Endavant, un dels corrents principals de la CUP, ha publicat un document de debat en què manté el veto a Artur Mas. "Proposem un 'no' a la investidura d'Artur Mas i un 'no' al fet que CDC continuï ostentant en exclusiva les palanques de comandament del procés", afirma el document, de més de 25 pàgines. Una opció que "no és replantejable" fins i tot si hi ha un pla de xoc "rebaixat i sense garanties de compliment".

Endavant –la diputada Anna Gabriel en forma part i el diputat Josep Manel Busqueta hi és molt proper– afirma que CDC "només és independentista nominalment" i en diferents moments del document assegura que, amenaçant amb la independència, Convergència vol buscar un "nou encaix que permetés blindar l’espai de poder autonòmic amenaçat per la recentralització".

Cargando
No hay anuncios

A més, critiquen el "xantatge permanent" de Convergència a la resta d'actors polítics i socials (en relació a les entitats com l'ANC i Òmnium) durant tot el procés sobiranista.