La CUP reclama mà dura al Govern per aturar la violència feixista arran del nou atac a Verges

VergesLa CUP ha reclamat avui un altre cop al departament d'Interior que aturi la violència feixista després que un grup d'ultres agredís ahir diferents veïns de Verges (Baix Empordà) que els recriminaven que retiressin estelades dels fanals del poble. "Reclamem un cop més que es prenguin mesures contra aquests col·lectius que injecten l'odi per aturar un projecte polític i el procés d'autodeterminació a través de la violència i l'actitud antidemocràtica", ha criticat la diputada Natàlia Sànchez, que ha advertit que "Verges està en el punt de mira" i que "malauradament aquests atacs poden tornar a reproduir-se".

En aquest sentit, la diputada ha revelat que la relació de la CUP amb la conselleria d'Interior és inexistent a hores d'ara. "No hem parlat amb Interior dels fets d'ahir, però l'actitud dels Mossos sempre ha estat reprimir el moviment antifeixista amb més de 600 persones identificades en diferents mobilitzacions i ja fa temps que no hi tenim relacions perquè els Mossos actuen amb poca contundència contra els feixistes", ha reblat Sànchez.

L'alcalde, Ignasi Sabater, ha revelat que el conseller d'Interior, Miquel Buch, encara no s'ha posat en contacte amb ell i que només ho va fer el 31 de juliol quan un ultra, en una nova visita organitzada, va amenaçar amb un ganivet un veí quan li recriminava que despengessin estelades."El president Torra, quan va venir a l'octubre, ens va transmetre que havia posat una denúncia per pintades amenaçadores contra la seva persona, Puigdemont i Torrent, però no n'hi ha prou separant els dos grups, sinó que cal mà dura i no que ens retinguin a nosaltres", ha criticat l'alcalde.

Sabater ha alertat que "pot acabar passant una desgràcia" i ha remarcat que "els ultres van venir al migdia sabent que hi hauria molta gent" amb la voluntat de generar tensió. "Tant el Govern, com la conselleria d'Interior i els Mossos tenen identificats aquestes membres i si no hi posen mà dura al final passarà una desgràcia", ha afegit l'alcalde, que ha anunciat una manifestació aquest dissabte al poble a les cinc de la tarda.

L'alcalde ha agraït a la gent que "va plantar cara, però també cervell", als ultres que van venir a Verges. "El nostre poble sempre ha defensat la llibertat d'expressió, però no es pot donar cobertura al feixisme", ha reblat Sabater, que ha afegit que la gent del poble està "preocupada i indignada". Per aquest motiu, Sabater ha exigit una "actuació immediata dels Mossos i del departament d'Interior" després de recordar que la justícia els ha absolt en l'única causa oberta contra membres d'aquests grups.

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, que ha mostrat la seva solidaritat juntament amb altres regidors de la comarca i de la demarcació, ha denunciat "la impunitat amb què actuen aquests grups d'extrema dreta" i també ha demanat al Govern que actuï perquè "trenquen la convivència dels nostres municipis".

Verges, on governa la CUP amb majoria absoluta, s'ha convertit en l'epicentre dels atacs espanyolistes amb grups organitzats d'extrema dreta que es dediquen a arrencar simbologia independentista des de la celebració del referèndum. Amb els d'ahir, ja són vuit els atacs que han protagonitzat els feixistes. Alguns d'aquests membres d'extrema dreta han anat a judici després de la denúncia que va presentar l'Assemblea Vergelitana per la Independència, que demanava una multa de fins a 900 euros per un suposat delicte lleu de danys o de coaccions i una indemnització d'uns 200 euros pel cost de les banderes que van arrencar el 31 de desembre a la matinada. El jutge, però, els va absoldre.

Amenaça de mort a l'alcalde

L'alcalde de Verges, el cupaire Ignasi Sabater, va rebre una amenaça de mort a l'Ajuntament el 12 d'octubre del 2017. Una persona va trucar al consistori, que va decidir obrir portes com una quarantena de pobles més de la demarcació, i li va comunicar a l'administrativa que després de la punxada de rodes massiva a més d'un centenar de cotxes del municipi la matinada del 3 al 4 d'octubre, ara anirien a fer mal a persones. "Está Ignasi? Dile al hijo de puta que primero fueron los pinchazos de ruedas y ahora los pinchazos serán ya en la barriga. Muerto. Hijos de puta todos", va advertir la persona que va trucar.

L'alcalde va presentar denúncia el mateix dia als Mossos d'Esquadra, que van obrir una investigació per mirar d'esclarir uns fets que avui dia encara no s'han resolt. Després de la punxada de rodes, Sabater va afirmar en una piulada al seu compte de Twitter que "de dia van uniformats i de nit descontrolats", de manera que atribuïa l'acció a les forces de seguretat de l'Estat.

Arran d'aquestes declaracions, el jutjat d'instrucció número 2 de la Bisbal d'Empordà va citar a declarar el 18 de juny de l'any passat a l'alcalde arran de la denúncia de la fiscalia per un presumpte delicte d'incitació a odi contra "la nació espanyola" i la Guàrdia Civil per vincular aquest cos amb la punxada massiva de rodes. Sabater va assegurar que no es tractava d'un incident fortuït i el va relacionar amb el fet que durant la celebració del referèndum de l'1-O els impedissin l'entrada al municipi amb tractors i jardineres.

Durant la seva declaració al jutjat, Sabater va afirmar que en cap moment va tenir intenció de generar animadversió cap a la Guàrdia Civil i en aquest sentit va recordar que va organitzar un acte al poble per tranquil·litzar els veïns. "Jo no odio la nació espanyola ni la Guàrdia Civil, promoc la cultura de la no-violència", va declarar l'alcalde.

Nova causa judicial

Aquesta no és l'única causa judicial que ha d'afrontar Sabater. El 17 de gener la Policia Nacional el va detenir juntament amb quinze persones més -també l'alcalde de Celrà, el cupaire Dani Cornellà-, per un suposat delicte de desordres públics acusades de ser els “màxims responsables” del tall de les vies de l’AVE a Girona, que van organitzar els CDR l’1 d’octubre passat, amb motiu de l’aniversari del referèndum.

Una macrooperació que el moviment independentista va qualificar d’“intimidatòria” i “arbitrària” per desmobilitzar la ciutadania a les portes del judici del Procés. Tots els arrestats van sortir en llibertat amb càrrecs i pendents de citació judicial.