La CUP ja perfila la seva proposta per a les eleccions

BarcelonaAmb tota probabilitat, en unes eventuals eleccions anticipades no hi haurà una candidatura amb el nom de la CUP. El partit, que va ser una de les grans sorpreses en les eleccions del 2012 en entrar per primera vegada al Parlament, refusa “reproduir-se”, i per això no tornaran a presentar-se amb la mateixa proposta. La formació impulsa una candidatura més àmplia, transversal i rupturista tant amb l’estat espanyol com amb el model econòmic actual. La presentació pública es farà el 10 de gener al Casino de l’Aliança del Poblenou, però ahir membres de la candidatura ja van esbossar un primer acord polític de deu punts.

“Davant d’unes eleccions excepcionals, calen propostes excepcionals”, va argumentar el diputat Quim Arrufat, que va fer una crida directa a Procés Constituent -que impusen Arcadi Oliveres i Teresa Forcades- perquè passin d’observadors a “impulsors” de la proposta. La seva implicació, va defensar Arrufat, pot tenir un “efecte multiplicador” a l’hora d’apropar més sectors al projecte. Tot i això, a escala local, la CUP ha refusat de moment sumar-se a Guanyem Barcelona, on havia de confluir precisament amb Procés Constituent.

El paper del territori

El projecte anirà definint-se a partir de les assemblees territorials que es crearan amb simpatitzants de col·lectius de l’esquerra independentista, com Endavant, MDT, Arran i Lluita Internacionalista, entre altres sigles. Seran aquestes assemblees les que decidiran el nom de la candidatura, la llista, el programa polític i el codi ètic.

Ahir ja van desgranar deu propostes base, entre les quals destaquen un “procés de ruptura amb el marc jurídic i polític estatal”, la negativa a pagar el deute i la creació d’un pla de xoc per revertir les retallades. A més, tal com ja fan els estatuts de la CUP, proposen que els càrrecs electes no cobrin més de 1.600 euros -dues vegades i mitja el salari mínim- i que els mandats es limitin a una legislatura. El projecte “rupturista” arriba després que el pacte d’estabilitat que van firmar CiU i ERC s’hagi “esgotat”. “L’únic que li donava raó, existència i vida era la consulta del 9-N”, va sostenir Arrufat, que va afirmar que, pel que fa a l’economia i a l’eix social, l’acord de Mas i Junqueras “no ha servit per a res”. Per això Arrufat va tornar a insistir en la necessitat de convocar els comicis “com més aviat millor”. Unes eleccions que la CUP vol plebiscitàries, perquè “mostrin el suport que hi ha a la independència”, i constituents, “perquè surti una majoria social que defensi el canvi social i la ruptura amb el règim econòmic actual”. Ara bé, sota cap concepte la CUP se sumarà a la llista única que proposa Mas. “Enlloc està escrit que aquesta sigui la millor o l’única fórmula per llegir els resultats a escala internacional”, va sentenciar Arrufat.

Herrera “obrirà contactes” amb l’Estat per fer un referèndum

El coordinador nacional d’ICV, Joan Herrera, va anunciar ahir durant la reunió del consell nacional del seu partit que obrirà una “roda de contactes” amb agents polítics i socials de Catalunya i de l’Estat. “Ho farem per donar el tomb i guanyar tot el que volem guanyar”. Herrera es referia al referèndum sobre el futur polític de Catalunya. A més d’aquesta consulta, ICV també en vol convocar tres més: sobre l’aigua, la sanitat i la renda mínima garantida. Herrera va insistir a forjar un “pol d’esquerres” per “canviar les agendes i les polítiques del país”.