La CUP es mou i dóna aire a la negociació amb Junts pel Sí

BarcelonaDesprés del 27-S i amb els resultats electorals sobre la taula, les posicions estaven enrocades: Junts pel Sí no considerava cap altra alternativa que el candidat a investir fos Artur Mas, i la CUP situava precisament que la condició per pactar -els seus 10 vots són indispensables- era que el fins ara president de la Generalitat no repetís. Però en la primera trobada entre les dues formacions, celebrada dimecres a la tarda amb total discreció, alguna peça es va moure en el tauler de joc de les negociacions. La CUP, que sempre havia dit que esperava que fos Junts pel Sí qui proposés un nom alternatiu al de Mas, va moure peça i va llançar una proposta que ahir la número 2 de la formació independentista va revelar a Catalunya Ràdio: una “presidència coral” formada per “tres o quatre persones” que reflecteixin la transversalitat del procés independentista. Una idea trencadora i recargolada que seria el mecanisme perquè Mas formés part de la presidència de la Generalitat -com exigeixen a JxSí- però que a la vegada permetria a la CUP esquivar haver d’investir Mas com a president, un compromís que han repetit per activa i per passiva.

La idea de la CUP passa per una “presidència coral” que es repartís entre tres o quatre figures representatives de totes les sensibilitats de l’independentisme. “Així es trauria tensió a la figura del president”, va justificar Gabriel, que va avisar: “Si algú pensa que donant-nos dues cadires al Govern ens tindrà contents s’equivoca”. De fet, segons ha pogut saber l’ARA, la CUP no formaria part d’aquest -matisen-“lideratge” coral.

Arrufat, al centre de la polèmica

Una concreció que introdueixen perquè, a la pràctica, el president seria una única persona (la llei no permet que n’hi hagi més) però que tindria un “pes equivalent” amb dos o tres vicepresidents. És, en aquest punt, on el paper de Mas seria rellevant, ja que les fonts consultades obren la porta al fet que l’actual president pogués participar en aquesta presidència compartida. De fet, la mateixa Gabriel va assegurar que la CUP no demana la fi de la carrera política d’Artur Mas. “No diem que mori políticament i que desaparegui per sempre. Parlem de quin paper pot tenir, parlem-ho”, va afirmar. Ara bé, a la CUP es mantenen ferms en el fet que qui sigui investit president no sigui Mas. I això que ahir la polèmica va estar servida quan l’exdiputat Quim Arrufat va afirmar en una tertúlia a Catalunya Ràdio que si CDC portés la “pressió al límit”, la CUP podria investir Mas per evitar que el procés “descarrili”. Arrufat, que va matisar les paraules en un tuit, va explicar a l’ARA que era una “exageració” d’un escenari que veu “apocalíptic i impossible”. Si això passés, va dir, seria perquè les pressions “trencarien i destrossarien la CUP”, un fet de conseqüències “desastroses” per al procés, que “s’acabaria” per la falta de confiança entre partits.

Descartat, doncs, investir Mas, la CUP té en ment molta gent a qui podria donar suport per estar al capdavant d’aquest Govern. Gabriel va recordar, per exemple, que hi ha “moltes dones molt vàlides” a les quals sovint no es té en compte. Amb tot, segons fonts de la CUP consultades per l’ARA, els cupaires no han proposat cap nom en concret i esperen que sigui Junts pel Sí qui plantegi algun candidat. De moment, però, admeten que Junts pel Sí no va veure amb gaires bons ulls el “lideratge compartit” de la presidència de la Generalitat i que, en aquest tema, estan “tancats”.

És en aquest punt en què les dues bandes -Junts pel Sí representada per Raül Romeva, Marta Rovira i Josep Rull, i la CUP, que ha delegat les converses en Quim Arrufat, David Fernàndez, quatre dels nous diputats, dos membres de l’antic secretariat i dos del nou- han ajornat el debat sobre els noms dels presidenciables per al final de la negociació. Perquè les converses no s’enroquin -a la CUP però també a Junts pel Sí admeten que l’escenari d’eleccions al març seria “catastròfic”- les converses avancen en la resta de temes.

Ahir Gabriel va admetre que la CUP no posarà “condicions impossibles” als acords amb Junts pel Sí -com sortir de la Unió Europea i de l’euro o impagar el deute- perquè té “tota la voluntat d’entesa”.

Desobediència i desconnexió

¿Quines carpetes hi ha sobre la taula de negociació? La CUP veu urgent llançar un missatge clar de desconnexió amb l’Estat abans de les generals del 20 de desembre. L’objectiu és “blindar” qualsevol “temptació de subordinació a les lògiques estatals”. Així, segons fonts de la CUP, pressionaran per evidenciar que el futur Govern deixi de ser autonòmic i això passa, en bona mesura, per desobeir la legalitat espanyola -com la llei Wert- i deixar de tenir “conselleries autonòmiques”. “Hem de traduir simbòlicament que volem ser un Estat”, asseguren per justificar la creació “immediata” d’una conselleria d’Exteriors.

Un segon as que guarda la CUP és el rescat social. Segons Gabriel, els cupaires tenen clar que la Generalitat té un “problema estructural” de finançament, però critiquen que els governs autonòmics (tant de CiU com el tripartit) “no han gestionat de la millor manera” els recursos. Per revertir-ho, exigeixen un pla antiretallades i antidesnonaments.

Aquests són els punts en què Junts pel Sí i la CUP s’esforçaran per pactar i per cosir una relació de confiança. Només si hi ha entesa en aquests termes es podrà abordar el veritable escull, el nom del futur president. Una partida a cara o creu que acaba de començar.