La CUP acorda que els seus diputats puguin ser al Parlament dues legislatures consecutives

CelràLa CUP ha decidit modificar els seus estatuts en un dels temes més sensibles: la durada dels mandats. Durant l'assemblea celebrada avui a Celrà, la militància dels cupaires ha avalat acabar amb la limitació d'una única legislatura per als diputats i a partir d'ara podran ser dues de consecutives comptant que un mandat és qualsevol legislatura superior a dos anys. Fins ara, els diputats de la CUP no podien repetir, tot i que sí que ho podien fer si no eren legislatures consecutives, encara que aquest escenari no s'ha produït mai fins ara.

L'esmena aprovada, presentada per l'assemblea local de Sant Esteve de Palautordera i que ha estat transaccionada, estableix que "la durada màxima consecutiva d’una persona en càrrecs representatius d’elecció directa supramunicipal serà de dos mandats complets. Comptarà com a mandat complet, qualsevol legislatura superior a dos anys". Les darreres patacades electorals sofertes ha mogut la CUP a fer aquesta modificació dels estatuts i de fet en alguns dels documents que han promogut aquesta assemblea ja es parlava del possible retorn d'exdiputats per aprofitar el seu bagatge i popularitat.

Aquest nucli ha defensat l'esmena, segons ha pogut saber l'ARA, deixant clar que la CUP no s'ha convertit mai en un "projecte personalista", però que "en temps líquids de canvi constant, sembla que la durabilitat, permanència, solidesa són valors a curar i preservar". En l'esmena, aquesta assemblea considera que les limitacions que s'ha autoimposat la CUP "semblen més fruit de la por i la desconfiança en nosaltres mateixes com a organització que no pas basades en les necessitats i capacitats dels nostres recursos humans".

Abans de subratllar que potser els diputats no volen repetir en el càrrec, aquest nucli defensa la necessitat que si n'hi ha que vulguin assumir dos mandats i l’organització els segueix volent al Parlament després d’un mandat, els estatuts ho avalin. "Això també voldrà dir que el projecte té la capacitat de sostenir i retroalimentar-se del treball continuat i constant, de l’acumulació i l’expertesa", més enllà que els pot "afavorir a nivell electoral".

No era l'única esmena que s'havia presentat al document organitzatiu. El nucli de Palau-solità i Plegamans defensava la durada màxima consecutiva fos de sis anys i que el diputat que ho hagués estat durant aquest temps es pogués tornar a presentar al mateix càrrec sis anys després de plegar. Aquesta solució intermitja, que permetia substituir el diputat a mitja legislatura i donar visibilitat a nous candidats abans d'unes noves eleccions, ha estat rebutjada.

Reducció del 77% dels ingressos

La militància de la CUP ha decidit reduir el nombre d’alliberats per fer front a la dràstica davallada d'ingressos que han patit com a resultat dels mals resultats electorals, que els han fet perdre 473.000 euros anuals, que representen un 77% del total. L’àrea d’organització i gestió econòmica i laboral proposava rebaixar la despesa reduint treballadors del partit o augmentar els ingressos amb un increment de les quotes dels militants i dels càrrecs electes, tot i que aquesta opció també incloïa reduir la plantilla, en menor mesura.

Així ho ha decidit la militància en l'Assemblea Nacional que se celebra avui a Celrà, que s'ha marcat com a objectiu impulsar una nova línia estratègica per redreçar el rumb després de les patacades electorals que es van iniciar el 21-D i que van prosseguir a les municipals, amb la pèrdua de gairebé la meitat dels vots respecte al 2015.

D'aquesta manera, els 349 militants amb dret a vot que participen a l'assemblea han acordat no substituir les persones alliberades a les quals se'ls acaba el contracte i així rebaixar el nombre de contractats –actualment de 23,25 jornades completes– a 15.

Riera adverteix que la CUP no serà la "crossa de ningú per formar governs autonomistes"

El diputat Carles Riera ha deixat clar avui que no pensen acceptar un paper de comparsa en l'actual Govern o en un futur executiu si la militància avala assumir responsabilitats governamentals en el marc de la ponència estratègica que s'ha començat a debatre avui i que es validarà el proper 28 de juliol. "Ens cal dir a la societat que a la CUP estem disposats al que calgui però que no serem crossa de ningú per formar governs autonomistes que només es manifesten independentistes en el camp discursiu o simbòlic", ha advertit Riera.

"Cal combatre la resignació d'aquells que diuen que és el moment de refer ponts amb l'Estat, establir un fals diàleg i tornar als consensos dels temps pretètits de l'oasi català", ha remarcat el diputat en al·lusió a les crides d'ERC i JxCat de buscar una solució negociada amb el govern de Pedro Sánchez. Per aquest motiu, Riera ha afirmat que "és el moment de plantejar una proposta ambiciosa i que no estigui feta en base a renúncies i discursos retòrics i simbòlics que no transformen la realitat".

Unes paraules que arriben després que en la ponència la CUP es mostri disposada per primer cop a assumir responsabilitats de govern si l'executiu reverteix les polítiques d'austeritat i fixa les condicions per exercir el dret a l'autodeterminació. Totes les esmenes que s’han presentat al document, al qual ha tingut accés l’ARA, però, insten a mantenir-se a l’oposició o a entrar al govern només si es donen unes condicions que són inassumibles per a JxCat i ERC, com ara alliberar els presos polítics.

El diputat ha recordat que la CUP ja governa en molts municipis. “No ens fa por governar per què la nostra màxima és i serà: governem-nos, la nostra vocació ve de molt lluny” després de destacar que el seu lema és “el poble mana i el govern obeeix”. “No tenim pressa ni condicionants que ens facin fer seguidisme altres opcions que en nom de la realpolitik justifiquen renúncies i pactes impossibles”, ha reblat.

Els cupaires, que volen passar de la política de bloqueig a una actitud més propositiva, miren de revertir les patacades electorals que pateixen des del 21-D i que es van consolidar a les municipals, quan van perdre la meitat dels vots arreu del país. La membre del secretariat nacional, Mireia Vehí, ha reconegut que els resultats electorals no han avalat la "lògica de la confrontació" que ha promogut la CUP a la cambra catalana per la manca de concreció de les dues grans forces independentistes a treballar per fer efectiu el dret a l'autodeterminació.