La CUP decideix no presentar-se a les eleccions europees

BarcelonaDesprés d'ajornar la decisió al consell polític celebrat a Perpinyà, la CUP ha acordat avui finalment no concórrer a les eleccions europees. En una carta enviada a la militància a la qual ha tingut accés l'ARA, l'organització assenyala que ha decidit no presentar ni participar en cap candidatura als comicis europeus perquè entén que "el projecte polític de la CUP no té cabuda dins de les institucions europees, màximes representants del capitalisme, l'imperialisme, el racisme institucional i la militarització de les societats".

El document en contra de presentar-se a les eleccions europees i que ha estat aprovat per majoria absoluta al consell polític celebrat avui a Artés (Bages) argumenta que "després de les reaccions de la Unió Europea sobre l'1 d'Octubre, els exiliats, els represaliats i el nivell de repressió a l'estat espanyol, aquesta institució no és l'espai on trobarem els suports a l'exercici del dret a l'autodeterminació del poble català".

El text, presentat pels nuclis de Sant Pere de Riudebitlles i Masquefa -el més votat en l’últim consell polític però que va quedar lluny, com la resta, de la majoria necessària per ser aprovat i que s’ha nodrit de les aportacions de l’assemblea territorial del Camp de Tarragona-, remarca que "el Parlament europeu, malgrat ser l'únic òrgan escollit per la via de la democràcia representativa, té una capacitat molt limitada a l'hora de legislar i canviar el rumb de la UE, fet que encara limitaria més la nostra incidència política".

Per aquest motiu i "valorant el greu context de vulneració de drets polítics i civils a l'estat espanyol", la formació anticapitalista considera que ara cal "intensificar" la seva tasca internacional centrant-se "en teixir aliances amb les diferents societats civils i forces d'esquerres europees amb voluntat de canvi i no de reforma". "Aquelles forces, de fet, que sí que van entendre el procés de ruptura a Catalunya i que es van mobilitzar i que pressionen els mateixos governs", afegeix el text.

En aquest sentit, la CUP remarca que contribuiran a "generar aquestes aliances fora de les institucions amb aquells espais i organitzacions que prioritzin fer front al feixisme i el racisme creixent a Europa". Això no implica que la CUP, deixen clar, "no pugui accedir i mantenir relació amb les diferents forces polítiques que tenen presència al Parlament Europeu, sobretot amb els grups d'esquerres amb qui ja es mantenen relacions bilaterals i debats polítics".

Els cupaires defensen la necessitat de dedicar els esforços "en mantenir aliances amb forces polítiques d'esquerres, socials i sindicals a l'estat espanyol, que mantinguin voluntat de ruptura amb el règim del 78". Unes aliances que qualifiquen d'"imprescindibles per seguir endavant el procés polític engegat".

Per tot plegat, la CUP advoca per "focalitzar la tasca política a nivell municipal per tal de tornar a generar les condicions òptimes per construir un nou moment de ruptura al nostre país d'acord amb el que ja s'ha anat aprovant en els últims consells polítics".

En el rerefons, la decisió d'ERC de presentar-se amb Bildu i el BNG, només pendent de tancar alguns serrells, ha incidit de manera important, com va avançar l'ARA, perquè el document que apostava per presentar-se a les europees, avalat pel nucli de Sant Esteve de Palautordera, deixava clar que no tenia sentit fer-ho si no es feia amb les principals forces independentistes i d'esquerres de l'Estat, en al·lusió a aquests dos partits.

El text, 'Internacionalitzem la lluita', que s'ha portat a votació refós amb el de Vilanova i la Geltrú apostava perquè els caps de llista fossin "persones exiliades i represaliades del nostre entorn polític i referents de les lluites emancipadores d’arreu de l’estat", en referència a l'exdiputada Anna Gabriel, exiliada a Ginebra, un dels noms que, com va revelar l'ARA, estava sobre la taula.