La CUP decideix avui el futur dels pressupostos i de la legislatura
El consell polític valora si l’oferta d’Economia és suficient per admetre a tràmit els comptes
BarcelonaEn una altra data clau per a les relacions entre Junts pel Sí i la CUP -i, per tant, per a la legislatura-, el consell polític dels anticapitalistes -que agrupa representants de les assemblees- decidirà avui a Artés (Bages) si admet a tràmit els pressupostos que ha negociat amb Economia. El debat es farà a partir del document A la cruïlla de les tres erres, que deixa clar que a la CUP hi ha la “posició unànime” que “no són” els seus pressupostos “ni els millors que seria possible configurar en l’actual conjuntura”. La decisió consistirà, per tant, a valorar si els punts d’acord amb el Govern en matèria fiscal, social i de referèndum són suficients per, aquest cop, deixar que els pressupostos es debatin en seu parlamentària. El Govern ja va avisar que si la CUP torna a bloquejar-los no hi haurà referèndum i que el pacte d’estabilitat es trencarà del tot, camí d’unes noves eleccions.
El veto de la CUP al projecte per al 2016, oficialitzat en un tens ple al juny, va coure al Govern. A l’estiu els contactes es van reprendre per superar la qüestió de confiança que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va anunciar després que els cupaires tombessin els comptes. A la CUP asseguren que la renovació del seu secretariat i la nova direcció del PDECat -la figura de Puigdemont va fer-se forta al congrés fundacional, al juliol- han generat un clima “molt millor”. Ara, admeten fonts anticapitalistes, és “molt més probable” que la CUP admeti a tràmit els comptes. Però la negociació no ha sigut fàcil.
Converses “polítiques”
A l’inici de les negociacions tant des del Govern com des de la CUP advertien que caldria fer cessions per arribar a acords. Les converses, molt discretes, s’han mogut més en l’àmbit “polític” i no tant en el “numèric”, segons fonts consultades, i s’ha arribat a acords en relació al referèndum (s’hi inclouran partides explícites i no explícites, com va avançar l’ARA) i a una bateria d’impostos per sumar 180 milions anuals a les arques catalanes (begudes ensucrades, taxa turística i dels creueristes, establiments comercials...).
Per seduir la CUP, el Govern ha buscat fórmules imaginatives, com crear un impost sobre actius d’empreses no productius, encara per concretar i que seria un substitut a l’impost de grans fortunes que reclamaven els cupaires.
Fins i tot els més refractaris a l’acord amb Junts pel Sí donen per fet que la CUP permetrà el debat dels pressupostos al Parlament. I això que denuncien que pel que fa als impostos “importants” el Govern “no ha fet cap cessió”: no s’incrementarà l’IRPF a les rendes altes, no es recuperarà l’impost de successions ni es tocarà l’impost sobre el patrimoni, perquè les discrepàncies entre el PDECat i ERC han impedit consensuar una proposta en aquest sentit. El text que la CUP sotmetrà a votació tampoc especifica si hi haurà més beques menjador ni si es reduirà la ràtio d’alumnes a les aules, encara que sí que recull el compromís de contractar 874 nous mestres i no tancar línies públiques.
Si no hi ha sorpreses, la CUP facilitarà l’admissió a tràmit dels comptes, però deixarà clar que ho fa perquè considera la legislatura “excepcional”, donant només dos vots a favor i vuit abstencions. A més, en el document avisen que permetre que es debatin al Parlament no significa que els acabin aprovant. I en aquest punt a la CUP adverteixen que “caldrà marcar perfil” en els debats en comissió. Les assemblees, cap al gener o el febrer, prendran aleshores la decisió definitiva.
L’òrgan que va votar ‘no’ a Mas i als comptes
El consell polític decidirà avui si la CUP admet a tràmit els pressupostos. És el mateix òrgan que al gener va votar en contra de la investidura d’Artur Mas i al juny va mantenir l’esmena a la totalitat als comptes. Està format per una seixantena de representants de les 13 assemblees territorials, que hi envien entre tres i sis persones en funció del nombre de militants, regidors i nuclis locals que integren. Aquests portaveus no emeten valoracions individuals, sinó que traslladen l’opinió majoritària de les seves assemblees. A més, també hi ha els vuit representants de les organitzacions afins a la CUP, que s’apleguen al grup d’acció parlamentària i que també tenen veu i vot. Al gener eren onze, però el Col·lectiu Drassanes, Corrent Roig i En Lluita ja no en formen part.