La CUP es debat entre un suport només a la investidura o ser soci estable d'ERC i Junts

Suport simplement a la investidura amb contraprestacions o ser un soci estable d'ERC i JxCat fora o dins el Govern si s’accepten alguns dels punts més importants del seu programa. Aquests són ara mateix els dos posicionaments que s'imposen en la formació anticapitalista després que les urnes els hagint tornat a convertir en actors clau en la configuració del nou executiu. El que descarten tots els actors implicats és votar en contra de la investidura i que els comicis s’hagin de tornar a repetir per la situació de pandèmia. Aquest escenari només es podria donar, segons remarquen fonts del partit, si ERC i JxCat refusessin totes les seves propostes en unes negociacions que no començaran fins demà. La decisió final s'adoptarà, segons ha pogut saber l'ARA, al consell polític que la CUP celebrarà el 27 de febrer, d'aquí dos dissabtes.

L’endemà de catapultar-se amb 9 diputats, Poble Lliure, una de les dues grans organitzacions que integren la CUP, ha mogut fitxa. I ho ha fet per deixar clar que la CUP ha de "contribuir a la formació d'un nou Govern" que presenti un "programa de mínims", sustentat en un pla de xoc contra la crisi, la desocupació, la precarietat i pels serveis públics, la convocatòria d'un referèndum "amb reconeixement internacional" el 2025, la lluita per l'amnistia i el retorn dels exiliats, així com el final de la repressió. El partit, impulsor de l'acord amb Dolors Sabater i Guanyem Catalunya, també vol "consolidar estructures d'institucionalitat republicana", que empenyin "el Parlament cap a la independència", en referència al Consell per la República, però també a l'Assemblea de Càrrecs Electes, que mai es va activar i que havia de presidir precisament l'exalcaldessa de Badalona i ara cap de llista de la CUP.

Que la Generalitat es retiri com a acusació particular en les causes contra independentistes és una línia vermella per a la CUP. També per als que aposten perquè la CUP es limiti a facilitar la investidura a canvi d'aquesta i altres condicions i que s'engloben en l'òrbita d'Endavant, però també del sector no alineat i d'organitzacions que donen suport a la candidatura com Arran i Lluita Internacionalista. Aquests sectors defensen mantenir-se a l'oposició, però sí que volen exigir contraprestacions per facilitar la formació del nou executiu, amb punts essencials del seu programa com el pla de rescat social, amb la posada en marxa d'una renda bàsica universal, la nacionalització de serveis i posar fi al concert educatiu.

La decisió definitiva es prendrà al consell polític del 27 de febrer, que inicialment estava previst fer aquest mateix dissabte però que dijous passat ja es va decidir posposar-lo una setmana més tard per donar temps a la militància per preparar resolucions, un cop sabuts els resultats, per portar-les a votació al màxim òrgan de govern. Si les posicions estan molt enfrontades, les mateixes fonts auguren que es podria arribar a fer una assemblea de caràcter extraordinari com ja va passar amb la investidura d'Artur Mas, per acabar d'acordar el paper de la CUP aquesta legislatura.

Sis dies abans de l’obertura de la campanya, la militància ja va aprovar un document que establia quedar-se a l’oposició. Era la resposta d’una part de la militància a la voluntat d’assumir responsabilitats de Sabater, que va dir en algunes entrevistes que estaven “més preparats i disposats que mai per governar”. El secretariat va decidir posposar el debat en un nou consell polític, aquest de caràcter extraordinari, fins després dels comicis i sense descartar l'assumpció de responsabilitats. El debat, tal com s'esperava, s'ha reactivat ara. El temps hi empeny. El nou president s'ha d'elegir el 26 de març.