Les bases de la CUP reforcen el veto a Artur Mas

ManresaLa CUP arribava a la jornada de debat nacional d’ahir amb dos objectius clars: definir el rumb a seguir pel que fa la investidura d’Artur Mas i oferir una imatge d’unitat i fortalesa de cara a l’etapa, ara ja sí, definitiva de les negociacions amb Junts pel Sí. Després d’un llarg debat, els cupaires van reforçar la posició de la comissió negociadora i van reafirmar l’estratègia que defensen des de fa mesos: explorar un acord amb Junts pel Sí que inclogui mesures del pla de xoc social, de ruptura i de procés constituent amb un president que no sigui Mas. Ara bé, més enllà de l’enèsim veto al president -esperable tot i les tensions internes-, els cupaires van emplaçar-se a negociar fins al final. “Continuarem asseguts fins que se’ns posi sobre la taula un pla de xoc, un procés de ruptura, un procés constituent i una presidència que no recaigui en Mas”, va dir el diputat Benet Salellas.

Aquest va ser l’escenari amb més suports en una votació a mà alçada en què cadascun dels 1.254 participants va poder votar més d’una opció. Com va avançar l'ARA, la CUP va debatre (i va acabar votant, tot i que no estava previst) sobre quatre escenaris: mantenir el no a Mas (823 vots), investir-lo amb condicions (434 vots), deixar passar el 20-D per pactar amb Catalunya Sí que es Pot una abstenció a un candidat alternatiu (139 vots) i assumir unes noves eleccions (574 suports).

Unes eleccions que la CUP sempre ha dit que no són la seva opció. En acabar la jornada de debat, els cupaires que van intervenir davant dels mitjans van encarregar-se de deixar clar que ells mai han posat sobre la taula uns nous comicis -que es convocarien automàticament si el 9 de gener no hi ha president-. “Si hi ha eleccions serà perquè Junts pel Sí no ha mogut la fitxa que la gent demana que mogui”, va afirmar la diputada Anna Gabriel. Ho havia dit, en un discurs carregat d’èpica, l’exdiputat David Fernàndez, en lamentar que Junts pel Sí els imposa el “dilema de Mas o març”.

I és que, després de setmanes de “pressions”, la CUP va reivindicar el seu paper en les negociacions acusant Junts pel Sí d’immobilistes en relació a la investidura. “Si ells proposaven Mas i el segueixen proposant, no veiem on s’han mogut. Qui s’ha mogut i no para de moure’s és la CUP”, va afirmar Salellas, que recordava així que han posat sobre la taula fins a cinc propostes diferents per a la investidura. Una d’elles, segons va avançar la Directa, va ser el comissionat per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. Els dards a Junts pel Sí no van acabar aquí. Gabriel va reclamar “uns mínims que mereix el país”, com aturar les privatitzacions i les retallades i complir la resolució de ruptura del Parlament. “No hi fa res, recorreguda al Constitucional”, va etzibar.

Autocrítica i debat constructiu

Els discursos, de to molt contundent, van servir per marcar perfil davant de Junts pel Sí, després que en el debat es fes “autocrítica” per no haver “imposat el relat” de la CUP aquestes setmanes. El cert és que, segons diverses fonts consultades, el debat va ser “serè, en clau constructiva i positiu”. Al matí, la comissió negociadora va explicar l’estat de les negociacions amb Junts pel Sí i cada territorial va posicionar-se sobre la investidura. Segons les mateixes fonts, les de Girona i el Maresme van ser les més clares a l’hora d’obrir-se a investir Mas, mentre que la de Barcelona va una de les que van abanderar el veto al president, encara que això suposi unes noves eleccions. De fet, durant el macrodebat de la tarda, la regidora a Barcelona María José Lecha va prendre la paraula i, apel·lant a la “coherència”, va reclamar no investir “un president neoliberal”. Altres intervencions van apuntar també que, si la CUP és capaç de defensar “els interessos de les classes populars”, uns nous comicis “no han de fer por”. “Anem a eleccions si cal, perquè la classe obrera ens votarà”, va afirmar un militant. D’altres, en canvi, van demanar “no deixar passar l’oportunitat que CDC s’hagi sumat al carro” i van apostar sense complexos per investir Mas i evitar com sigui un nou escenari electoral.

En qualsevol cas, el debat va servir per cohesionar les bases i rearmar els diputats i el secretariat, que afrontaran l’etapa clau de les converses amb l’escalf i el suport explícit dels quadres del partit. “A casa discutim, però quan la CUP surt per la porta només hi ha una CUP, un puny”, va avisar la diputada Gabriela Serra. El temps, que avança a contrarellotge, no deixa gaire marge. Els cupaires ja tenen reservades dues dates clau: el 12 i el 27 de desembre, dies en què es podria convocar l’assemblea extraordinària definitiva per, aleshores sí, prendre la decisió final: Mas o març.

Els cupaires poden fer perdre avui un senador a JxSí

Amb els resultats del debat intern de la CUP i el nou no a investir Artur Mas president de la Generalitat encara frescos, l’esquerra independentista i JxSí viuran avui un nou capítol dins de les seves negociacions. Els 10 diputats anticapitalistes tenen a les mans decidir quin mètode de càlcul utilitza la junta de portaveus del Parlament per repartir entre els grups els senadors de designació autonòmica. Si com vol JxSí es fa servir la llei D’Hondt, la candidatura unitària comptarà amb cinc senadors -dos de CDC, dos d’ERC i un d’independent-, Ciutadans amb dos, i el PSC amb un -que amb tota probabilitat tornarà a ser l’expresident de la Generalitat José Montilla-. Si, per contra, s’imposa la teoria dels grups de l’oposició i s’utilitza el sistema de restes majors, JxSí es quedaria amb quatre senadors, i Ciutadans, PSC, CSQP i PP amb un cadascú. La pilota és doncs sobre la teulada de la CUP, que pot decidir si s’absté o vota amb l’oposició i fa perdre un senador a JxSí, o té un gest enmig de les negociacions per la investidura i vota a favor que en tingui cinc.