El Parlament insta el Govern a personar-se contra CDC en el cas Palau amb els vots d'ERC

BarcelonaERC s'ha desmarcat de la posició del Govern i aquest dimecres ha votat a favor de les mocions de la CUP i CSQP que insten l'executiu a personar-se contra CDC en el cas Palau. El partit ha reunit de manera urgent l'executiva ampliada a les 8.30 h, només mitja hora abans que la mesa del Parlament hagi decidit incorporar a l'ordre del dia del ple el debat sobre el posicionament del Consorci del Palau.

La polèmica entre socis de Govern semblava que s'havia tancat aquest dimarts passat quan els republicans van acceptar la posició "unànime" del consell executiu del Govern. El vot d'ERC s'ha sumat al de tota l'oposició i, per tant, el Parlament ha instat formalment el Govern a canviar de posició i inculpar directament CDC en el cas Palau. El PDECat ha decidit abstenir-se.

Mentre el Parlament bullia a conseqüència del paper de la Generalitat en el Consorci del Palau de la Música, al judici del cas Palau les parts han començat a elevar a definitives les seves conclusions. El lletrat que representa el Consorci ha presentat l'informe definitiu sense canviar el seu posicionament per personar-se contra CDC. És a dir, la decisió està presa malgrat el posicionament del Parlament i la convocatòria d'una nova reunió del Consorci forçada per l'Ajuntament de Barcelona per al 23 de maig.

Tanmateix, després que el Parlament hagi votat aquest dimecres –amb el vot a favor de tots els grups menys el PDECat, que s'ha abstingut– instar la Generalitat a canviar el seu posicionament, fonts judicials apunten que encara hi ha una escletxa perquè les conclusions del Consorci es puguin modificar. Com que les defenses encara no han elevat a definitives les seves conclusions –ho faran divendres 26–, aquests fonts consideren que el tràmit de conclusions definitives encara està obert i, per tant, les parts encara estan a temps de canviar-les.

El Govern acorda no personar-se contra CDCDivisió a JxSí

El grup de JxSí ha dividit en tres la intervenció dels seus diputats en el debat de les mocions. Gerard Gómez del Moral ha parlat en nom "d'ERC, Demòcrates, MES i alguns independents". Ha defensat el sí per "lleialtat" i per "compromís" amb el Govern i amb les resolucions del Parlament, i tret pit de la trajectòria d'ERC, que en 80 anys d'història "no ha tingut cap cas de corrupció". Del Moral ha recordat que a la reunió del consell executiu els consellers van accedir a "reclamar fins a l'últim euro i davant de qui sigui" en el marc del cas Palau. La portaveu del Govern, Neus Munté, va explicar, però, que aquesta reclamació arribarà un cop hi hagi sentència ferma. De fet, els lletrats del Consorci ja han elevat al judici les seves conclusions sense apuntar a CDC.

En representació del PDECat ha parlat Albert Batet per insistir en la tesi que defensa el Govern. Batet ha justificat l’abstenció del seu grup per "no fer seguidisme de la fiscalia" i ha recordat el posicionament "unànime i col·legiat" del Govern en el consell executiu d’aquest dimarts per mantenir l’estratègia judicial. "No fallarem perquè hem de tenir clar qui és el nostre enemic", ha sentenciat.

A títol individual, Germà Bel ha pres la paraula per argumentar per què votaria en contra. "Tothom estem d'acord que qui la fa la paga i que rescabali qui l'ha pagat", ha apuntat com a premissa. Però ell no comparteix que, si es demostra que s'han desviat recursos dels contribuents cap a CDC, els diners hagin de retornar al Consorci del Palau. "Si hi ha un delicte de finançament, que es pagui al contribuent, no al Palau de la Música", ha subratllat. Josep Maria Forné s'ha sumat a la tesi de Bel i també ha votat en contra de les mocions.

Consens entre l'oposició contra l'estratègia del Govern

Ja en la presentació de la proposta de la resolució, el diputat de la CUP Benet Salellas ha assenyalat que l’estratègia del Consorci es va modificar en el moment en què va accedir al càrrec la nova cap de gabinet jurídic de la Generalitat, Margarida Gil. "Imagineu-vos si el motiu és polític", ha advertit Salellas, en referència al posicionament que defensa el Govern de no acusar CDC en el judici. Tot i que ha reconegut que inculpar el partit des del Consorci tindria una funció "pírrica", perquè ja ho fa la fiscalia i l’acusació popular, ha destacat el "compromís ètic" i la "conducta exemplar contra la corrupció" que, ha considerat, ha de manifestar el Govern. "Llums i taquígrafs", ha exigit Salellas.

Al seu torn, el president de CSQP, Lluís Rabell, ha insistit en la decisió "altament política" de l’executiu i li ha criticat que "posi en perill la possibilitat de rescabalar el Palau" del prejudici que s’investiga. Rabell ha assenyalat la responsabilitat del partit "que més anys ha governat el país" i li ha recriminat la presumpta "utilització del poder per facilitar adjudicacions a sectors empresarials a canvi de comissions". "Ens ha governat un partit que ha acudit dopat a les eleccions", ha protestat el líder de la confluència d’esquerres.

La líder de l'oposició, Inés Arrimadas, ha dedicat la seva intervenció a carregar contra ERC perquè creu que ha tapat la "corrupció" de CDC sense condicions. "ERC mai no ha posat ni una sola condició a CDC per governar amb ells. No els interessa perquè el discurs que «els espanyols ens roben» cau", ha afirmat. "Els que roben són els corruptes", ha afegit Arrimadas. A parer seu, malgrat tots els casos de corrupció del PP a l'Estat, la líder de l'oposició ha assegurat que Ciutadans està fent propostes per acabar amb les males pràctiques. "Que la Generalitat presenti acusació contra Convergència és una obligació moral, política i obligada", ha assegurat Arrimadas.

Per la seva banda, el grup parlamentari del PSC ha considerat que hi ha hagut una "instrumentalització claríssima del Palau de la Música", però és un cas "rere un altre", en referència al cas Adigsa. Sobre la sospita de les comissions del 3% que hauria cobrat CDC per adjudicacions, el diputat socialista Jordi Terrades s’ha preguntat per què s’han canviat els fiscals que investiguen el cas als jutjats del Vendrell. A més, Terrades ha titllat "d’acudit" l’argument que ha donat el govern espanyol per justificar la seva absència a la reunió del Consorci del Palau on es va decidir mantenir l’estratègia judicial. Una posició que, ha recordat, es va prendre durant els mandats de CiU a la Generalitat i l’Ajuntament i coincidint amb el canvi al cap de gabinet jurídic.

Per últim, el PP ha centrat la seva intervenció a carregar contra ERC per acordar ahir que el Govern no es personés contra CDC en el cas Palau i avui votar a favor de les resolucions de CSQP i la CUP. "Per molt que es facin els indignats, tota la legislatura han estat donant respiració assistida a alguns dels 'Millets' de la política catalana", ha afirmat el portaveu, Alejandro Fernández. També ha llançat la mateixa crítica a la CUP, i ha assegurat que l'"única vegada" que han fet "història" ha estat en aquesta legislatura, en què s'han aliat "amb el nacionalisme tradicionalista".

Acord "unànime" del Govern

Durant la reunió al Palau de la Generalitat, alguns consellers d'Esquerra van lamentar la decisió de deixar fora CDC de l'escrit de conclusions del cas Palau. Tot i la "incomoditat" que fonts del partit van reconèixer un cop finalitzada la reunió, els republicans van acabar acceptant la decisió. Les divergències dins el Govern, que van començar durant el cap de setmana amb declaracions creuades entre la secretària general d'ERC, Marta Rovira, i el conseller de Cultura, Santi Vila, no van passar desapercebudes a l'Ajuntament, que va reclamar una nova trobada del Consorci –es reunirà el 23 de maig–, ni entre els grups de l'oposició, que han forçat les votacions d'aquest dimecres.

El PDECat s'ha abstingut en la votació d'aquest dimecres per "lleialtat" a la decisió que es va prendre en la reunió del consell executiu en la qual, recorden, hi havia tots els consellers d'ERC, començant pel president del partit, Oriol Junqueras. Fonts del Partit Demòcrata també expliquen que l'abstenció servirà per marcar distàncies amb Convergència.

El consell executiu del Govern va acordar aquest dimarts quatre punts. Oposar-se a la rebaixa de penes que han pactat Fèlix Millet i Jordi Montull amb la fiscalia, no oposar-se a cap de les acusacions del fiscal, que el Consorci del Palau continuï reclamant "fins a l'últim euro" i que el Govern actuarà "contra qui sigui per rescabalar fins a l'últim euro". Fonts republicanes afirmen que aquest acord valida que al Parlament es voti aquest dimecres a favor de les mocions de la CUP i de CSQP, que reclamen que el Govern acusi directament Convergència.

El govern espanyol vol mantenir-se "al marge" de la polèmica

L'absència del ministeri de Cultura en la reunió del Consorci del Palau divendres passat va permetre que la posició del Govern (no personar-se) s'imposés a la de l'Ajuntament de Barcelona. Aquest dimecres, des del Congrés dels Diputats, el ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, ha justificat l'absència del representant del govern espanyol a la reunió del patronat del Palau de la Música en què es va decidir no ampliar l'acusació contra Convergència pel saqueig del Palau assegurant que el ministeri no hi va anar perquè, ha afirmat, "la nostra posició era clara, perquè a l'ordre del dia només es parlava de debat i no de conclusions, i perquè sabem que això és una guerra entre l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, i dins la Generalitat, entre el PDECat i ERC".

"És fals que no es podrà recuperar ni un sol euro", assegura Vila

Abans que es votessin les mocions de CSQP i la CUP, el grup parlamentari socialista ja havia registrat una interpel·lació al Govern sobre la posició de l'executiu de no voler acusar CDC des del Consorci del Palau de la Música en el judici. El conseller de Cultura, Santi Vila, ha insistit en la necessitat de separar les qüestions tècniques de les polítiques, i en aquest segon cas ha assegurat que l'executiu és el "primer interessat" a combatre la corrupció. Fins i tot per un motiu "generacional", ha assenyalat, en referència a la distància que el PDECat vol marcar amb l'antiga Convergència.

En relació amb els arguments "tècnics", Vila ha subratllat un cop més que "el moment processal" del judici es troba en l'elevació de les conclusions a definitives, de manera que no és recomanable, ha considerat, canviar d'estratègia. El conseller s'ha preguntat si el Consorci ha de donar suport a la tesi de la fiscalia, que "pacta amb delinqüents confessos per rebaixar penes", o bé protegir "tercers que ni tan sols estaven acusats en el judici".

El titular de Cultura també ha contradit la tesi de l'Ajuntament, que assegura que si no es canvia l'estratègia judicial no es podran reclamar els diners, i ha reblat que "és fals que no es pugui reclamar ni un sol euro" amb la via que ha adoptat el Consorci. En aquest sentit, Vila ha criticat el "sectarisme" del govern de Colau per intentar "comprometre més un o altre" en el judici.

Uns informes de PricewaterhouseCoopers

En una interpel·lació posterior, el diputat de la CUP Benet Salellas ha exigit a la portaveu del Govern, Neus Munté, que expliqués per què l'estratègia del Consorci es basa en uns informes jurídics "externalitzats a l'empresa privada PricewaterhouseCoopers", de la qual formen part, ha dit, exconsellers de l'antiga Convergència.

Munté s'ha abonat a les paraules de Vila que l'han precedit i ha assegurat que el Govern anirà fins al final per exigir responsabilitats i ha defensat una posició "honesta" de la Generalitat en el judici. La consellera de la Presidència ha recordat a Salellas que els informes jurídics a la consultora els va encarregar la Fundació del Palau, una empresa privada que, ha assegurat Munté, pot encarregar informes a qui desitgi. La portaveu de l'executiu ha subratllat que el seu Govern "no dona instruccions polítiques al gabinet jurídic" i ha demanat "rigor" al representant cupaire.