El dia que la CUP s'ha ofert com a mediadora entre JxCat i ERC, Poble Lliure també ha aprofitat per tornar a demanar que els cupaires reobrin el debat sobre si entrar al Govern. "Si les converses avancen, caldria reobrir el debat al si de la CUP-Guanyem sobre la necessitat d'entrar en aquest Govern i negociar-ne les condicions", defensen en un comunicat. L'organització –una de les que forma part de la CUP– també demana "renegociar i concretar" l'acord amb ERC amb la resta d'actors independentistes per tal d'avançar en "la ruptura democràtica per la independència" i "desenvolupar els acords socials i econòmics del pacte". Poble Lliure considera que la CUP es va quedar "a mig camí" amb un acord "insuficient" amb els republicans.
JxCat i ERC es donen una última oportunitat per evitar el bloqueig
La CUP media perquè els dos partits reprenguin la negociació
Amb el fantasma de les eleccions a la cantonada –queden menys de quinze dies i les posicions d'Esquerra i Junts segueixen enrocades–, aquest dimecres hi ha hagut un intent de desencallar la situació de bloqueig i evitar nous comicis. Convocats per la CUP –ara erigida com a mediadora dels socis de govern–, els tres partits independentistes s'han reunit al Parlament de forma semipresencial per abordar la situació. De la cita no n'ha sortit el desllorigador, però sí quatre compromisos de mínims, plasmats en un comunicat conjunt, per escenificar la voluntat de sortir de l'atzucac. Una foto que no arregla les coses per si sola, però que posa les bases per reprendre les converses i assolir un acord dels partits independentistes.
¿En quin punt es troben, doncs, ara les negociacions? El punt de conflicte segueix sent el mateix. No hi ha acord entre Esquerra i Junts sobre on situar l'espai de debat estratègic de l'independentisme (si dins o fora del Consell per la República) i quin ha de ser el seu abast de decisió. També segueixen enrocades les posicions sobre l'executiu: ara Esquerra no vol tornar enrere i manté que la seva única opció és governar en solitari –reclama que Junts els cedeixi els vots–, mentre que el partit de Carles Puigdemont insisteix en un govern de coalició 50-50.
El comunicat pactat entre Esquerra, Junts i la CUP no concreta res, però recull principis ambigus en els que estan d'acord. Es comprometen, en primer lloc, a donar una resposta a la crisi econòmica i social, a més de construir un "mur de defensa" dels drets fonamentals bàsics, que "tenen un ampli suport per part de la societat catalana i que no caben en el marc de l'Estat". El tercer compromís és impulsar un acord nacional per a l'autodeterminació que vagi més enllà dels partits i que "agrupi la majoria social" que és favorable al referèndum. Manifesten el compromís "inequívoc" amb el diàleg i també amb un "embat democràtic", que no defineixen, per exercir l'autodeterminació i assolir l'amnistia "durant la propera legislatura".
El comunicat no fa referència explícita al Consell per la República, que és un dels punts de conflicte entre Esquerra i Junts, però sí que, en el quart punt, menciona un eventual espai de coordinació estratègica de les formacions sobiranistes. La idea de mínims és "assolir un espai per al debat de l'estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat". I què vol dir això? Cap dels partits ha volgut, per ara, donar-ne una explicació pública, ja que els comunicats són conjunts però les interpretacions són lliures. Fonts d'ERC interpreten que l'acord passa per deixar el debat sobre l'estratègia per a més endavant i, així, facilitar la investidura imminent de Pere Aragonès. És una qüestió en què JxCat, fins ara, no estava d'acord. Fonts de Junts creuen que el document "encarrila" la unitat i mantenen que la "millor opció" és fer un govern de coalició entre ells i els republicans, però interpreten diferent el quart punt. Creuen que no vol dir que es pugui formar l'executiu sense haver pactat aquest punt, sinó que l'estratègia independentista va "més enllà" de la Generalitat.
Aquests quatre punts són només les bases que poden permetre a Esquerra i a Junts retornar a la taula de negociació, frustrada des del cap de setmana per les desavinences internes. Després de la trobada del matí, els negociadors no s'han trobat formalment a la tarda, de manera que demà dijous, amb el ple al Parlament, s'esperen més contactes entre els diputats. El vicepresident, Pere Aragonès, se sotmetrà a la sessió de control i a la compareixença per retre compte de les mesures pel coronavirus en un ambient enrarit: si les relacions entre Esquerra i Junts eren dolentes, en els últims dies han empitjorat encara més.
En tot cas, aquest dimecres han intentat superar-ho amb una unitat, almenys, escènica. Els membres dels equips negociadors d'Esquerra, la CUP i Junts no han fet declaracions, però s'han mostrat als mitjans de comunicació plegats perquè captessin imatges de l'intent de reprendre la unitat independentista.
A la reunió –semipresencial– al Parlament hi han assistit, per part dels republicans, Marta Vilalta, Josep Maria Jové, Sergi Sabrià i Laura Vilagrà; de Junts, Francesc Dalmases, Elsa Artadi, Josep Rius i Jordi Sànchez des de la presó, i per part de la CUP, Eulàlia Reguant, Carles Riera, Pau Juvillà i Xavier Pellicer.
La CUP fa de mediadora
A banda del pacte de mínims per reprendre el diàleg, la jornada també deixa com a fet destacat que la CUP s'erigeixi com a mediadora en el conflicte entre els dos socis de govern. La situació, per tant, és l'oposada a les dues anteriors negociacions per a la investidura, l'any 2016 i el 2018, quan eren precisament els cupaires el més refractaris a tirar-les endavant. Aquesta vegada, però, la CUP ha decidit arremangar-se davant la situació de bloqueig total. En una entrevista amb Catalunya Ràdio, el diputat de la CUP Carles Riera ha defensat que l'acord encara és possible malgrat admetre que l'escenari d'eleccions és ara el "més probable": "Si ens posem d’acord en aquests punts serà més fàcil que es desbloquegi la situació, perquè són propostes de sentit comú i que governi qui governi es poden assumir", ha expressat. També ha reclamat "responsabilitat i amplitud de mires" als altres dos partits, a qui ha demanat treballar per superar "les misèries del dia a dia".
La fotografia de la situació, doncs, no ha variat gaire respecte de les últimes hores, però sí que hi ha hagut un canvi en l'ambient: hi ha hagut un intent de reprendre la unitat i les entitats sobiranistes –ANC ha convocat una manifestació diumenge per reclamar un acord– ja comencen a fer pressió ambiental per evitar eleccions i posar en risc el 50% de vots independentistes. Anar eleccions no és la preferència de cap dels actors independentistes, però el cert és que si no cedeixen l'escenari més probable avui continua sent tornar a les urnes.