La CUP vol convertir els seus municipis en contrapoder republicà

BarcelonaDe 22 regidors el 2007 a 385 el 2015. Aquest és l’espectacular creixement que ha tingut la CUP en l’àmbit municipal i que espera consolidar en els pròxims comicis. Amb alguna comptada excepció, allà on s’ha presentat la formació anticapitalista sempre ha millorat els resultats a les següents eleccions municipals, a diferència dels comicis al Parlament, on dels 10 va passar a 4. El creixement local l’ha portat a assolir divuit alcaldies, mentre que vuit anys enrere no en tenia cap. Algunes d’elles en coalició, com a Badalona, però d’altres en solitari, com a Berga o Argentona. Els pactes postelectorals també li han permès ostentar alcaldies tan rellevants com les de Sabadell aquests dos últims anys de mandat de la mà de Maties Serracant. Alhora, la unió amb les Candidatures Alternatives del Vallès (CAV) ha donat fruits en altres ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona, i han aconseguit la vara d’alcalde a Cerdanyola o Ripollet. La clau de volta de l’èxit, apunten, és que l’ADN de la formació anticapitalista és estrictament local. “Som un moviment social de gent implicada en diferents col·lectius que acaba veient la necessitat de crear una CUP”, remarca Pep Medina, responsable de política municipal, que revela que “per aprovar la creació d’un nou nucli cal que acreditin implantació al municipi, que no sigui un bolet”. Si el 2015 hi havia 149 assemblees locals, ara n’hi ha 170 i desenes de grups de suport que podrien esdevenir-ho aviat i concórrer a les eleccions. “La CUP és un projecte municipalista, que no municipal. Considerem que la transformació social i l’alliberament dels Països Catalans arribarà poble a poble, barri a barri”, anota la coportaveu del secretariat, Laia Estrada. La també regidora de Tarragona considera que el fulgurant ascens del partit a nivell municipal és conseqüència de la coherència en els postulats que abandera: “Hi havia molta mitologia sobre el nostre projecte, però hem demostrat que som capaços de fer polítiques socials que afecten el dia a dia de la gent”.

Aplicar les lleis suspeses pel TC

La CUP entoma les eleccions locals d’aquí un any com una oportunitat per construir la República davant de l’embat d’un Estat que ha buidat de sobirania el Parlament. En aquest sentit, un dels camps de batalla serà tirar endavant totes les lleis suspeses pel TC, com la de la pobresa energètica o la que regula els desnonaments. “Cal traslladar els debats del Parlament als ajuntaments i fer entendre a la gent que la desobediència també és social i serveix per apaivagar la misèria i atendre les necessitats de les classes populars”, anota Estrada. L’objectiu és “construir la República des de 900 contrapoders locals”, afegeix.

L’alcaldessa de Berga, Montse Venturós, coincideix en el diagnòstic: “Els municipis han d’esdevenir el motor de la República, perquè és on es poden fer canvis reals i efectius, i sense desobeir lleis injustes no són possibles aquests canvis”. El compromís amb la República, però també amb la transformació social, serà un requisit indestriable a l’hora de bastir aliances electorals amb altres formacions per no deslligar la lluita nacional de la social. Unes aliances que també aniran supeditades a l’acceptació del codi ètic de la CUP, que preveu, entre altres punts, la limitació de mandats i de sou. Uns principis que han enfortit un partit que també forma part d’una desena d’equips de govern en capitals de comarca com la Bisbal d’Empordà o Sort i en ciutats mitjanes com Barberà del Vallès, Cardedeu, Salt o Molins de Rei. Aquesta ciutat del Baix Llobregat, on la CUP va entrar al govern al novembre després que CDC trenqués el pacte amb el PSC pel seu suport al 155, és un dels emplaçaments on els cupaires aspiren a obtenir l’alcaldia després de ser la segona força més votada el 2015 amb 4 regidors, dos menys que CDC. L’altre gran objectiu és retenir les alcaldies actuals -també la de Sant Martí Sarroca, que van perdre recentment fruit d’una moció de censura- i seguir fent forat a l’àrea metropolitana de Barcelona.