ERC i JxCat busquen un "consens estratègic" per a tota la legislatura abans de parlar del nou Govern

BarcelonaS'intensifiquen les reunions per desencallar la legislatura amb diverses reunions a múltiples bandes. Aquest dimarts a la tarda s'han tornat a trobar la delegació negociadora d'ERC i la de JxCat, els dos partits que, amb 33 i 32 diputats respectivament, tenen més pes en aquesta operació política. Les dues formacions s'han emplaçat a buscar un "consens estratègic" que defineixi un full de ruta comú per a tota legislatura, abans de tancar el repartiment de càrrecs del nou Govern. És a dir, volen tenir primer un acord sobre què s'haurà de fer en aquest mandat, abans de tancar qui ho haurà de fer.

Els dos partits volen evitar la situació de la legislatura passada, en què reiterades vegades es van visualitzar les diferències estratègiques entre socis. Per exemple, si ERC buscava el diàleg amb el govern espanyol, JxCat parlava de "confrontació intel·ligent". Si Quim Torra anunciava des del faristol del Parlament que s'havia de tornar a exercir l'autodeterminació en aquell mandat, els republicans se'n desmarcaven dient que era un anunci que no s'havia consensuat prèviament. Quina pot ser ara aquesta estratègia compartida del proper mandat? Segons ERC, el terreny de joc dels propers quatre anys ha de ser la defensa de l'autodeterminació i de l'amnistia, però sense abonar la unilateralitat al Parlament i fent bandera del diàleg al Congrés. Els republicans veuen aquesta estratègia avalada pels 13 diputats a Madrid i els 33 a Barcelona, que per primera vegada els situa com a força independentista més votada en les dues cambres.

JxCat apostava en el seu programa electoral per mantenir l'embat amb l'Estat –reactivar la DUI aquesta legislatura–, però ara accepten que amb la victòria dels republicans és Pere Aragonès qui ha de liderar l'estratègia. Ara bé, a diferència d'Esquerra, no creuen que sigui la via d'eixamplar la base la que ha sortit reforçada de les eleccions perquè argumenten que ells i la CUP –que és qui ha augmentat més diputats– sumen 41 escons enfront dels 33 dels republicans. "Han d'aterrar la seva estratègia", argumenten fonts del partit consultades. "Dialoguem amb Madrid i demanem el referèndum, però fins quan?", es pregunten, i remarquen que ja se sap què dirà el govern espanyol d'una consulta acordada sobre la independència. En aquest sentit, Junts aspira a pactar quan es pot activar la unilateralitat i en quines condicions, ja que, destaca, els republicans també assumeixen aquesta via en les seves ponències estratègiques.

La investidura i els Mossos

Però la de JxCat i ERC no ha sigut l'única reunió per tractar la investidura. Unes hores abans els republicans també s'han vist amb responsables de la CUP. En aquest cas la trobada s'ha centrat en el paper dels Mossos d'Esquadra en la gestió dels aldarulls que hi hagut en les manifestacions de protesta contra l'empresonament del raper Pablo Hasél. Els dos partits s'han compromès a impulsar un "pla de xoc" per aconseguir "un canvi profund" en "el model de seguretat i ordre públic de Catalunya". Esquerra necessita els vots de la CUP per investir Pere Aragonès, i per convèncer els anticapitalistes els garanteix que hi haurà canvis a Interior. Canvis en les polítiques i en els lideratges, ja que els republicans tenen assumit que amb tota probabilitat els tocarà pilotar el departament. Tot i que encara no hi ha més concrecions, fonts republicanes han qualificat de "positives" les dues trobades. I finalment hi ha hagut una tercera reunió, en aquest cas entre la CUP i els comuns, en la qual també s'han compromès a fer pinya per avançar "cap a un nou model policial" en què, per exemple, quedin fora les bales de foam.

I mentre a Barcelona es cuina a foc lent el nou pacte de Govern, a Madrid el govern espanyol comença a fer-se a la idea que la reedició d'un executiu d'ERC i JxCat –pendent de si la CUP també vol tenir consellers– arribarà més d'hora que tard. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha criticat aquest dimarts que serà la "reedició d'un govern fallit", però ha assegurat que hi "dialogarà i en respectarà la legitimitat".