La CUP aposta per establir aliances amb el Procés Constituent
La ponència de l'assemblea nacional aborda el 9-N, les municipals i els Països Catalans. Aposta perquè el Pacte Nacional pel Dret a Decidir organitzi la consulta si l'estat la veta però dibuixa l'estratègia en unes plebisictàries
BarcelonaEls militants de la CUP estan convocats aquest diumenge al matí al Teatre de la Passió de Cervera a l'Assemblea Nacional. Hi debatran una ponència estructurada en tres eixos: el 9-N, les eleccions municipals del maig del 2015 i la construcció nacional dels Països Catalans. El segon punt és estratègic pels cupaires, que volen seguir basant la seva implantació i creixement en el municipalisme. I les aliances són font de debat públic però també intern. De fet, el moviment Guanyem Barcelona, que entre altres impulsa Ada Colau, exportaveu de la PAH, pretén sumar la CUP, ICV-EUiA, Podem i el Procés Constituent, però la formació de l'esquerra independentista no és partidària de confluir amb els ecosocialistes.
En aquest sentit el document remès per la direcció afirma que l'estratègia local ha de servir per erigir una alternativa al que considera l'esquerra del sistema, en referència a ICV però també a ERC i el PSC. Apunta que cal treballar amb els moviments socials, les esquerres sectorials i les assemblees locals del Procés Constituent, el moviment polític que impulsen la benedictina Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveras i que va néixer per recollir el testimoni dels indignats. Així, aposten per candidatures unitàries de la CUP i el PC a les capitals de província catalanes el maig del 2015.
En el capítol dedicat al 9-N, el Procés Constituent també hi té protagonisme. La CUP és partidària de la consulta "sí o sí" i és contrària a unes plebiscitàries com a alternativa a la consulta en la línia del que afirma Artur Mas. Si això passés, però, els independentistes serien partidaris de bastir un bloc independentista i anticapitalista amb els moviments socials però també amb el Procés Constituent i Podem. Després de les darreres europees, on la CUP va decidir no concórrer, la formació ja es va felicitar de l'èxit a Catalunya de la nova formació liderada pel politòleg madrileny Pablo Iglesias, que defensa el dret a decidir a més d'esmenar a la totalitat l'actual sistema econòmic i polític.
També en relació a la consulta independentista, l'objectiu de la CUP ha de ser, segons la ponència, evitar que es freni. Ells van pactar la data i la pregunta amb CiU, ERC i ICV-EUiA el 12 de desembre de l'any passat i ara afirmen que cal seguir posant totes les traves possibles a l'estat per impedir-la. Per la formació que té com a cara visible al Parlament a David Fernàndez cal desinstitucionalitzar el debat per evitar un nou pacte de despatxos amb l'Estat com el de l'Estatut de 2006 i passar de la idea d'un nou estat d'Europa a un procés constituent per als Països Catalans. De fet, preveuen destinar partides pressupostàries a implantar-se de forma més efectiva al conjunt de territoris de parla catalana.
La desinstitucionalització del 9-N passaria, per exemple, per la desobediència i confiar al Pacte Nacional pel Dret a Decidir, on hi ha les entitats i partits i que presideix Joan Rigol, l'organització de la consulta si l'Estat la prohibeix.