El Govern i la CUP eixamplen la seva distància al Parlament

BarcelonaSi per alguna cosa serà recordat aquest debat de política general és perquè ha certificat el que ja s'intuïa des de feia setmanes: la divergència estratègica entre el Govern i el seu soci principal, la CUP. El Parlament ha sigut l'escenari propici per eixamplar-la i solemnitzar-la. Aquest dimecres els cupaires han redoblat la seva aposta per reactivar la via unilateral en forma de consulta ciutadana impulsada de nou per la Generalitat: "Posi una data al referèndum, president", ha reclamat el diputat Carles Riera. Però no només no han trobat receptivitat en Pere Aragonès, sinó que han trobat un cop de porta a la idea i una amonestació per les formes amb què l'han impulsat. No hi haurà un referèndum d'independència convocat unilateralment pel Govern en aquesta legislatura. Malgrat el xoc evident, el Govern encara aspira que els cupaires siguin els socis amb qui aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2022. No ho tindrà fàcil.

El segon assalt del debat ha tingut un to aspre. El president Aragonès, per exemple, ha explicat que no li va agradar assabentar-se pels mitjans de la proposta dels cupaires. El principal motiu per rebutjar-la, però, és que la idea de convocar un referèndum –hi hagi entesa amb l'Estat o no– no figura en l'acord d'investidura que ERC i la CUP van firmar el mes de març. "L'acord diu el que diu. No parlava de dates concretes", ha recordat. Aquell pacte donava un marge de dos anys a la taula de diàleg i assumia el compromís de preparar una alternativa en forma d'"embat democràtic". No anava gaire més enllà. El que Esquerra no esperava és que la vigència d'aquella entesa no arribés pràcticament ni a la tardor. "Complirem el que diu l'acord [d'investidura]. Si hi ha condicions noves, es treballaran en el seu moment", ha conclòs el president, instal·lat en la via de negociar un referèndum pactat amb l'Estat.

Malgrat tot, la CUP no ha donat senyals d'afluixar i ha exigit que l'executiu assumeixi que la negociació amb l'Estat no funcionarà i que cal preparar ja les condicions per fer una nova consulta. I com Aragonès, també ha elevat el to dels retrets, amb la diputada Eulàlia Reguant lamentant "la supèrbia" amb la qual el president s'ha espolsat de sobre la seva idea. Reguant fins i tot ha introduït un matís a la seva proposta i és recomanar al president que faci servir el referèndum unilateral "com a mesura de pressió" al PSOE en la taula de diàleg. És a dir, que el Govern li traslladi a l'Estat que si no li avala l'autodeterminació pactada, la tindrà per la via dels fets. Tampoc així se n'ha sortit.

La divergència estratègica entre el Govern i la CUP tindrà un tercer episodi en l'última jornada del debat, aquest dijous, quan sigui l'hora de votar les propostes de resolució que ha presentat cadascú per intentar que el Parlament les aprovi. JxCat i ERC es decanten per abstenir-se en la proposta de la CUP sobre el referèndum i, si es confirma, no prosperarà. A la vegada, n'han presentat una d'alternativa perquè la cambra certifiqui que "només un referèndum d'autodeterminació acordat amb l'estat espanyol pot substituir el mandat polític" de l'1-O. Però el que defineix millor el moment independentista és la proposta de resolució que ningú ha presentat: una de conjunta amb la firma dels tres partits. La constatació que no hi ha un full de ruta compartit.

I, malgrat que el front principal és la divergència entre la CUP i el Govern, sempre s'ha de posar un ull a la relació entre els dos socis de l'executiu. Aragonès aquest dimecres ha refet ponts amb Junts lloant el paper de l'exili i en concret de Carles Puigdemont. Junts també ha mantingut un to més conciliador amb el president –li ha agraït que viatgés a l'Alguer per donar suport a l'expresident–, però també li ha reclamat un canvi d'actitud. "Aquest és un govern de coalició, no de subordinació", ha dit el president del grup parlamentari, Albert Batet. Des de Junts consideren que el president fa massa èmfasi en la taula de diàleg en els seus discursos –l'estratègia d'ERC, recorden– i que obvia la "confrontació" amb l'Estat que defensen ells.

I els pressupostos?

La topada sobre l'horitzó nacional de Catalunya afegeix pressió en la negociació dels pressupostos del 2022, els quals el Govern i la CUP tenen pendents. Malgrat esmenar la idea del referèndum, Aragonès ha insistit que la seva prioritat és pactar-los amb els anticapitalistes i en cap moment ha valorat la possibilitat de fer un gir i sondejar el PSC. "Volem que els pressupostos siguin aprovats amb la majoria de la investidura", ha dit, en al·lusió als 74 diputats que sumen ERC, JxCat i la CUP. Ara mateix, però, la CUP no sembla el soci més pròxim per tirar endavant una negociació tan complicada. De fet, Riera ha lamentat que no estiguin trobant en ERC "un soci fiable ni creïble". "No hi ha un gir a l'esquerra ni independentista", ha retret al president.

Davant la desunió independentista, el PSC ha aprofitat per oferir-se com a soci alternatiu per als comptes. "Si no aconsegueixen amb la seva majoria aprovar el pressupost perquè estigui vigent l’1 de gener del 2022, sap que ho podem discutir", ha afirmat el cap de l'oposició, Salvador Illa. Malgrat l'oferta, Aragonès no està disposat a acceptar-la. No només ha insistit que vol aprovar els comptes amb la CUP, sinó que ha fet un discurs crític cap als socialistes catalans. "El seu discurs m'ha decebut molt. Vostè no té una proposta alternativa", ha etzibat a l'exministre de Sanitat. El debat de política general ha certificat que Catalunya no tindrà un referèndum unilateral a curt termini i també ha deixat tocat que pugui tenir, almenys, uns pressupostos.