La CUP apuja el preu a la investidura d'Aragonès

Esquerra, JxCat i la CUP es van conjurar després del 14 de febrer per a una negociació ràpida per formar govern, però el context en què es produeixen les converses condiciona de ple la possibilitat d'avançar en la investidura. Les protestes al carrer contra l'empresonament del raper Pablo Hasél i l'actuació dels Mossos d'Esquadra en les manifestacions –hi ha hagut enfrontaments i una noia ha perdut l'ull durant les càrregues policials– han irromput en la negociació i aquest dijous la CUP ha demanat un "gir de 180 graus" a Interior per continuar les converses amb Junts per Catalunya, amb qui s'ha reunit per primer cop des de les eleccions. La primera exigència dels anticapitalistes és la dimissió del conseller Miquel Sàmper.

Tot i que dirigeix el departament d'Interior, JxCat ha fet un comunicat en què valora "críticament" el rol de la policia catalana. La tensió interna dins el partit per aquesta qüestió s'ha fet notar al llarg de tota la legislatura –sobretot entre l'expresident Quim Torra i l'exconseller d'Interior Miquel Buch, a qui va acabar cessant–, i també la candidata de Junts, Laura Borràs, ha denunciat l'actuació policial. "Els errors comesos per alguns agents de la Brimo en cap cas poden quedar impunes", ha dit el partit en el comunicat.

En aquest sentit, ha mogut peça el conseller d'Interior, Miquel Sàmper, nomenat al setembre per Torra pel seu malestar amb Buch, que ha advocat per obrir un debat al Parlament sobre la reforma del model d'ordre públic a Catalunya: "És inajornable i urgent". Al parer de Sàmper, "una manifestació en ple segle XXI no pot acabar amb una persona lesionada de gravetat", en al·lusió a la jove que ha perdut un ull, i ha apostat per un debat similar al que es va fer al Parlament quan es van prohibir les pilotes de goma. Tot i això, també ha avisat que no es poden repetir els aldarulls d'aquests últims dies i ha mostrat la solidaritat amb els agents dels Mossos que s'hi han vist exposats. En aquest sentit, ha defensat que l'exercici del dret a la manifestació "no es posi en perill per exercir-lo malament".

El departament d'Interior serà un dels punts calents de la negociació amb la CUP, ja que els cupaires ja han reclamat la dissolució de la unitat d'antiavalots, la dimissió del conseller i la retirada del Govern de totes les causes contra independentistes en què demana penes de presó. No són reclamacions noves. Els cupaires les fan des de fa molts anys (canviant Sàmper pel conseller de torn) però fins ara no havien sigut un obstacle que els impedís investir Carles Puigdemont el 2016 i Quim Torra el 2018. Fonts del Govern asseguren que en aquesta legislatura ja han intentat sortir de les acusacions en contra dels manifestants, però que la llei és clara si hi ha una agressió a un funcionari públic: la Generalitat té l'obligació d'oferir-los una defensa. En el que sí que hi ha marge, afegeixen les fonts, és en retirar les peticions de pena per atemptat a l'autoritat o per desobediència. En el programa electoral de Junts, de fet, una de les qüestions a què es comprometien en la pròxima legislatura era a "blindar" el dret de manifestació en les mobilitzacions.

Ara bé, ¿qui dirigirà en el futur Govern la conselleria d'Interior? Tan JxCat com Esquerra defugen parlar en aquests moments del repartiment de responsabilitats en l'executiu, però fonts de Junts apunten que els toca als republicans assumir Interior si ara agafen la presidència de la Generalitat. Esquerra, al seu torn, és conscient d'aquesta possibilitat. En els dos períodes que han governat la Generalitat des de la restauració de la democràcia, entre el 2003 i el 2010 i des del 2016 fins a l'actualitat, han vist com aquest departament anava a parar al PSC, Iniciativa, CDC i JxCat, però mai a ells. En l'última legislatura s'han mostrat crítics en diverses ocasions amb la feina de la conselleria –l'última vegada pel conflicte amb la rave de Llinars–, però sense trencadisses, ja que fins i tot van salvar el conseller Buch de ser reprovat just després de les manifestacions contra la sentència de l'1-O. Què farien els republicans si gestionessin Interior? El seu programa electoral parla d'unificar el cos de Mossos amb el de totes les policies locals, però s'eviten els temes més espinosos, com per exemple què passaria amb el futur de la Brimo. I són aquestes qüestions les que la CUP vol deixar per escrit per avalar la investidura de Pere Aragonès.

Reunió a Waterloo i comissió negociadora

A més de trobar-se amb la CUP, que dimecres ja es va reunir amb ERC, aquest dijous ha sigut dia de reunions internes a Junts. A primera hora l'expresident Carles Puigdemont s'ha trobat a Bèlgica amb Laura Borràs i altres dirigents de la cúpula de JxCat per analitzar els resultats electorals i la formació de govern amb les altres forces independentistes. En un comunicat posterior, Puigdemont i Borràs han coincidit en "remarcar la importància d'haver superat el 51% dels sufragis" per part de l'independentisme, fet que ha d'afavorir la formació d'un executiu que apliqui el "mandat".

Posteriorment, a primera hora de la tarda, també s'ha trobat la direcció del partit de manera extraordinària i ja ha designat la seva comissió negociadora: estarà encapçalada pel secretari general, Jordi Sànchez, amb els vicepresidents del partit Elsa Artadi i Josep Rius, a més del diputat Francesc Dalmases i la portaveu a Madrid, Míriam Nogueras. Ja s'han reunit amb la CUP i en les pròximes hores ho faran amb Esquerra.

JxCat es planteja la negociació en diferents pantalles. En un primer moment creu que s'ha abordar un acord programàtic que també inclogui una estratègia conjunta al Congrés de Diputats –un extrem en el qual està d'acord la CUP–, i després arribaria l'hora de parlar de l'estructura del Govern. Per evitar les discrepàncies entre els socis que hi ha hagut en aquesta legislatura, Junts demana trobar un comú denominador amb els republicans –que aposten per la taula del diàleg– i la CUP –que proposa un nou referèndum abans del 2025–. En el programa electoral, Borràs portava activar de nou la declaració d'independència quan estiguessin els "preparatius" enllestits i es pogués defensar. Sense rumb compartit, creuen, la legislatura pot tornar a ser un "guirigall", en paraules de Sànchez en l'entrevista a l'ARA.

Si s'assoleix el pacte sobre el full de ruta, la primera variable a resoldre en l'estructura del Govern serà el rol que voldrà jugar la CUP, que ha de debatre en les pròximes setmanes si s'implica en la governabilitat –Endavant ja s'hi oposa i Poble Lliure es mostra disposat a valorar-ho–. En funció d'això, l'executiu serà de coalició a dos o es pot ampliar a tres, segons JxCat. A diferència d'Esquerra, rebutgen incorporar els comuns a la Generalitat perquè remarquen que no s'hi pot pactar un programa independentista.

Pel que fa a les preferències sobre les àrees de Govern, a Junts s'ha imposat el silenci entre els seus dirigents. Ara bé, d'entrada, fonts del partit sí que manifesten la voluntat de mantenir les mateixes proporcions (si és un executiu a dos) que en l'anterior legislatura (fins ara eren sis conselleries i la presidència per a JxCat i set per a ERC), és a dir, un govern 50-50. Això vol dir, al seu parer, tenir els departaments que ara tenien els republicans –sobretot Salut, Educació i Economia–. Durant la campanya, el partit de Carles Puigdemont va fer una aposta clara per pilotar l'àmbit sanitari, i integrar-hi també les polítiques per a la gent gran, liderat pel doctor Josep Maria Argimon.

L'acostament entre les forces independentistes per aconseguir l'elecció de Pere Aragonès ja ha començat, però no actuen soles: el candidat del PSC, Salvador Illa, manté la voluntat de presentar candidatura malgrat no tenir els suports i ja té una reunió agendada amb els comuns, que també tenen previst reunir-se amb Esquerra. El ball de la investidura està en marxa.