La CUP allarga mandats per manca de relleu

BarcelonaEls problemes per configurar llistes s’agreugen en les formacions que imposen una estricta limitació de mandats com la CUP. La formació independentista -a instàncies de nuclis de pobles petits- permetrà excepcionalment que alguns alcaldes, tot i superar el límit de mandats, puguin encapçalar la llista o formar part de la candidatura per la manca de relleu i així garantir la continuïtat del projecte, segons ha pogut saber l’ARA.

Els estatuts fixen que un regidor només pot estar 8 anys a l’ajuntament, tot i que la recomanació general és que el període no sobrepassi els 4 anys. En els municipis de menys de cinc mil habitants, el reglament estableix que en cap cas una mateixa persona podrà ocupar un càrrec durant més de tres mandats, ni dos si forma part del govern. Unes limitacions que posen pals a les rodes als cupaires en algunes localitats on governen com Celrà, Navàs o Viladamat. Aquests nuclis han demanat que els seus alcaldes puguin ser els caps de llista fins que un altre militant agafi el relleu a mig mandat, acompanyar els nous alcaldables per la seva experiència o simplement ser a la llista per falta d’efectius. Unes peticions que seran ateses sempre que l’assemblea local i territorial ho validi i es garanteixi un termini per al relleu. En el rerefons de l’aprovació d’aquesta inèdita mesura també ha pesat la pressió que han exercit partits com ERC i JxCat per desbancar els cupaires d’aquestes alcaldies.

Els alcaldes, màxim 8 anys

A Celrà (Gironès) ningú s’ha volgut presentar com a cap de llista, i Dani Cornellà -que ha sigut alcalde durant 5 anys i n’ha passat 2 a l’equip de govern- torna a liderar la llista, tot i que no ho podria haver fet perquè porta dos mandats a l’executiu. “L’assemblea local em va proposar a mi, encara que jo vaig obrir la porta perquè es presentés algú altre”, revela Cornellà. Factors com el poblacional, la limitació salarial, la dedicació o la repressió fan que sigui complicat trobar gent que es vulgui posar en els llocs de sortida. Ho confirma l’encara alcalde: “En general costa que la gent faci el pas a la política perquè està desprestigiada, però com més petit és el poble i amb la repressió actual, encara més”. Cornellà cedirà pas a mig mandat, perquè els nuclis que han sol·licitat modificar els estatuts s’han compromès a evitar que cap persona exerceixi més de vuit anys de representant del consistori.

El dirigent cupaire, que confia en revalidar la majoria absoluta, també destaca la dedicació com un dels hàndicaps per fer-se enrere: “Més enllà de la feina de govern, ser a la CUP exigeix una militància activa”. Ho avala el també alcalde de Viladamat (Alt Empordà), Robert Sabater: “Assumir una regidoria no és fàcil, perquè s’ha de conciliar amb la feina i les càrregues familiars amb una remuneració simbòlica”. La CUP va decidir que els mil euros mensuals que atorga la Generalitat als ajuntaments de localitats petites se’ls repartissin entre els sis regidors i no només fossin per a l’alcalde, com passava fins ara. “Un dels sis cobra el 50% de la remuneració durant un any i la resta uns 70 euros al mes”, explica Sabater. El batlle, que ha estat a l’oposició durant 4 anys i 8 al govern -cinc com a alcalde-, tampoc podria repetir amb els estatuts sense modificar. Ara va de número 7 a la candidatura i, per tant, previsiblement no sortirà escollit, perquè la CUP té sis regidors i el PDECat, un.

Sigui com sigui, Sabater admet que la limitació de mandats condiciona la configuració de les llistes. “Ja han passat onze regidors i costa trobar gent, però dels que van guanyar fa 8 anys no repeteix ningú als llocs de sortida”, ressalta Sabater. En qualsevol cas, l’alcalde empordanès reconeix que “la gent que entra també demana un acompanyament dels que tenen experiència per gestionar el dia a dia”. Això és el que farà l’alcalde de Navàs (Bages), Jaume Casals, que va de número 3 després de regentar l’alcaldia durant 8 anys, amb set dels tretze regidors del consistori l’últim mandat.