La CUP adverteix que el tancament de files del Govern amb els Mossos marca un punt de "difícil retorn"

BarcelonaLa CUP s'ha erigit avui en l'única formació que ha responsabilitzat als cossos policials dels aldarulls dels darrers dies i ha advertit avui al Govern que el seu suport als Mossos marca "un punt de difícil retorn" de cara a possibles aliances. "El tancament de files amb l’actuació dels Mossos i amb la coordinació directa amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil marquen un punt de difícil retorn en la relació del Govern amb el moviment per l’autodeterminació", ha avisat el diputat Carles Riera.

En un discurs molt crític, el dirigent independentista ha denunciat la connivència dels dos executius en la repressió: "Aquesta violència policial ha estat perpetrada colze a colze entre les forces d'ocupació i el departament d’interior sota les ordres de la Generalitat", ha recordat Riera després de subratllar que "l'enviament de milers de policies i guàrdies civils ha desfermat una onada de violència policial que en només 48 hores ha provocat presó, detencions, més de 250 ferits, alguns d'ells de gravetat".

La CUP també ha aprofitat la compareixença del president Quim Torra per carregar contra la paràlisi i les renúncies del Govern. "La resposta popular deixa també en evidència la ficció del govern efectiu. L'estratègia de govern efectiu s'ha demostrat un fracàs absolut en relació a allò que es proposava: implementar la República. També s'ha demostrat un fracàs absolut en relació a allò que realment pretenia: preservar l'autonomia. L'autonomia de Catalunya és un ens completament buit de sobirania, un simple gestor de les engrunes", ha etzibat Riera.

"L'autocensura parlamentària davant les amenaces del Tribunal Constitucional acaben també amb qualsevol traça que el parlament pugui representar políticament les veus del poble. L'objectiu de l'independentisme no ha de ser preservar les institucions autonòmiques a qualsevol preu sinó preparar la resistència contra l'estat per poder exercir el dret d'autodeterminació", ha refermat el dirigent de la formació anticapitalista.

En el torn de respostes, Riera ha desqualificat la proposta del president de la Generalitat, Quim Torra, que ha avançat que el seu pla passa per "tornar a posar les urnes per a l'autodeterminació" i perquè es faci en aquesta mateixa legislatura.

"Des del 21-D el Govern improvisa i quan culminin el seu fracàs, JxCat i ERC lideraran la tornada a l’ordre i miraran de fer-lo fora", ha denunciat Riera, que ha afirmat que "la seva legitimitat és molt fràgil" i que "els grans acords requereixen grans consensos". També ha instat ERC, que ha carregat contra l'actuació policial, perquè signin la compareixença perquè el conseller Miquel Buch doni explicacions al Parlament.

Riera ha iniciat la seva intervenció mostrant la seva solidaritat i empatia amb els presos polítics, "que en són 16", (en al·lusió als CDR empresonats), amb els exiliats i els manifestants que estan patint "la repressió de l’Estat i el braç de la violència policial desfermada" i no ha amagat la seva alegria per totes les mobilitzacions als Països Catalans, a d’altres pobles de l’Estat i a nivell internacional. "Aquesta és una lluita pels drets i llibertats de totes", ha ressaltat.

El dirigent cupaire ha justificat les protestes d'aquests últims dies per la judicialització del Procés i la manca de concreció del Govern a l'hora de treballar per la República. "La repressió viscuda des de 2017, juntament amb la constatació que les autonomies són una ficció i que la democràcia a l'estat espanyol és un miratge han tret desenes de milers de persones al carrer, desbordant per complet tant el sobiranisme autonòmic com el govern en funcions de l'estat", ha remarcat Riera.

Riera ha fet una crida a seguir a mantenir les mobilitzacions al carrer: "És el moment de seguir als carrers. La lluita serà llarga però el poble auto-organitzat ja té la suficient intel·ligència col·lectiva per a regular els embats. La va demostrar amb la potent resposta de dilluns i també amb la resistència a la violència policial de las darreres hores", ha destacat. "Les mobilitzacions serveixen per a assenyalar l'estat com un estat autoritari i demofòbic, i per acumular forces i confiança. Però també han de servir per a generar un programa polític que posi sobre la taula la fi de la repressió, la millora de les condicions de vida de les classes populars a través de l'exercici de la plena sobirania política i econòmica i l'exercici del dret d'autodeterminació dels Països Catalans", ha afegit.

Un exercici que no passa, a parer seu, per un diàleg que no contempli el dret a l'autodeterminació. "El diàleg, sense autodeterminació, sense amnistia total, sense drets civils, socials i polítics, no representa cap solució a res per a la majoria social d’aquest país en la conquesta de l’alliberament, nacional, social i de gènere", ha conclòs.