Cuixart veu "imprescindible" fixar un 6% de produccions en català, euskera i gallec a l'audiovisual

MadridL'acord d'Esquerra amb el govern espanyol per la llei de l'audiovisual ha arribat en paral·lel a una reunió d'entitats en defensa del català, l'euskera i el gallec amb els partits sobiranistes i nacionalistes del Congrés. Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, Escola Valenciana, Obra Cultural Balear, Plataforma per la Llengua, Mesa Pola Normalización i Kontseilua han reclamat a aquestes formacions que facin "un bon ús de l'aritmètica parlamentària". El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha explicat en roda de premsa que és "imprescindible" que la normativa inclogui la quota del 6% de produccions en llengües cooficials als catàlegs de totes les plataformes, també les que no tenen la seu a l'Estat, i s'ha mostrat convençut que els partits "recolliran les reivindicacions" i que les duran en les negociacions.

"No entendríem que no actuïn amb aquesta exigència", ha insistit Cuixart, que no ha volgut entrar a valorar l'entesa d'aquest dimecres entre el PSOE i els republicans. El president d'Òmnium ha subratllat que les forces que han participat en la trobada –ERC, En Comú Podem, Junts, PDECat, CUP, Compromís, Més, EH Bildu, PNB i BNG– tenen una "majoria que garanteix l'estabilitat" del govern espanyol i les ha emplaçat a ser "valentes". Fa dies que l'executiu espanyol subratlla que la directiva europea no permet obligar les plataformes internacionals a un mínim de produccions en català, euskera i gallec, i finalment ERC ho ha assumit.

Els portaveus de les entitats no han volgut donar detalls de la reunió privada amb les formacions ni anticipar els següents passos. Cuixart ha avisat que la tramitació de la llei al Congrés tot just comença i que les entitats continuaran insistint per incloure les seves propostes. Més enllà de fixar el 6% a Netflix, HBO o Amazon Prime, també defensen una de les mesures que els republicans sí que han aconseguit pactar amb el PSOE: que les plataformes hagin de finançar obres en llengües cooficials amb una quota inclosa. També reclamen l'obligatorietat d'oferir doblats al catàleg els productes que tinguin doblatge, i volen que aquelles produccions internacionals que siguin doblades al castellà també es doblin al català, l'euskera i el gallec. S'establirien incentius per fer-ho, proposen.

A més, les entitats volen evitar que les plataformes ofereixin en llengües cooficials pel·lícules i no sèries per estalviar-se costos, de manera que demanen que les quotes es comptabilitzin per hores. Un altre punt que defensen és que la geolocalització de l'usuari de la plataforma permeti que en la pàgina principal d'una plataforma apareguin de manera preeminent les obres europees disponibles en la llengua pròpia. També que s'ofereixi la interfície en català, euskera i gallec i que una vegada triat l'idioma quedi guardat com a opció d'àudio i subtitulació per defecte. Pel que fa a RTVE, reclamen que s'obligui a difondre tots els seus continguts amb opció doblada a les llengües cooficials, en particular la programació del canal infantil i juvenil i els continguts dels seus webs i aplicacions. Per garantir el compliment de tot plegat, volen que s'estableixi un règim sancionador clar que no porti les empreses a preferir pagar possibles multes.

Mobilitzacions al carrer

Els portaveus de les diferents associacions han remarcat la força de la societat civil i no han descartat convocar mobilitzacions al carrer com a eina de pressió. "En un estat democràtic no es pot mantenir el racisme lingüístic als textos legals. I en aquesta llei, és així", ha denunciat el president de la Mesa pola Normalización, Marcos Maceira. En aquest sentit, el president de Kontseilua, Paul Bilbao, ha subratllat que "el que està en joc és molt". "Parlem d'igualtat, de drets lingüístics, de prestigi. La fotografia d'avui hauria de valdre perquè tracem un camí per garantir els drets lingüístics", ha reivindicat.