Cuixart reclama al TC la seva llibertat i que elimini el delicte de sedició del Codi Penal
La seva defensa presenta el recurs d'empara i subratlla "l'excepcionalitat" de tot el procediment
MadridJordi Cuixart reclama al Tribunal Constitucional que elimini del Codi Penal el delicte de sedició en el seu recurs d'empara contra la sentència del Procés. I, mentre ho debat, que el deixi en llibertat. Així ho ha manifestat el seu advocat, Benet Salellas, en una roda de premsa a Madrid en què ha desgranat els eixos bàsics de l'escrit registrat aquest matí a l'alt tribunal, que és l'última instància judicial abans d'acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans. "Esperem trobar-hi la justícia que no hem trobat a Espanya", ha assegurat el vicepresident d'Òmnium Cultural, Marcel Mauri. Paral·lelament, també ha manifestat que l'entitat aposta per una llei d'amnistia per posar fi a totes les represàlies derivades del 20 de setembre i l'1 d'octubre del 2017.
En la línia de l'estratègia de defensa que Cuixart va mantenir durant el judici del Procés, el recurs destaca que el procediment judicial contra el Procés ha estat viciat d'una "excepcionalitat que ha alterat les regles del joc". Aquesta anomalia denunciada per l'equip jurídic d'Òmnium es concreta en la vulneració del jutge predeterminat per llei –consideren que el judici s'hauria d'haver celebrat a Catalunya i per un jutge imparcial i independent–. En aquest sentit, denuncien que el tribunal critiqués l'estratègia de defensa de Cuixart, denegués alguna sol·licitud de proves i tingués una certa relació amb el poder executiu, tal com es desprèn de l'episodi del whatsapp de l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó.
De fet, Mauri ha afirmat que aquesta excepcionalitat la demostra el fet que el procediment ha estat una "operació d'estat promoguda pels poders de l'Estat, incloent-hi la monarquia tacada per corrupció, amb la finalitat de posar fi a les protestes pacífiques per exercir el dret d'autodeterminació". Més enllà de l'autodeterminació, el que Òmnium creu que s'ha vulnerat especialment és el dret de reunió. "Hem assistit a un autèntic procés contra el dret de reunió construït des d'una òptica que centrava en els actes massius i pacífics de la ciutadania a Catalunya una responsabilitat criminal de la societat civil de la qual Cuixart no és més que la representació processal en aquest judici", diu l'escrit.
Mauri i Salellas s'han acompanyat en la roda de premsa del catedràtic de dret penal de la Universitat de Jaén Guillermo Portilla, la catedràtica de dret constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona Mercè Barceló, el professor titular de dret penal de la Universitat de València Javier Mira i el professor de dret constitucional de la Universitat de València Albert Noguera. Aquest últim ha criticat que la protecció de l'ordre públic –que pot implicar la vulneració del dret de reunió– que s'ha donat a la sentència és més propi de "règims autoritaris", en la línia que no s'ha de "pertorbar el bon ordre de la comunitat". Seguint el mateix fil, Salellas ha recriminat que es consideri "normalitat l'absència de conflicte i de protesta". "No s'integra l'exercici de drets fonamentals com a normalitat i apel·lem al TC que modifiqui aquesta percepció", ha anotat el lletrat.
Tot i no tenir "esperança" ni "confiança", ha assegurat Mauri, els compareixents han coincidit que, si s'acaba desestimant l'empara a Cuixart, implicarà fer "tabula rasa" respecte de la doctrina constitucional en matèria de drets fonamentals, en paraules de Barceló. Salellas ha recordat que l'any passat l'Audiència de Barcelona va desestimar investigar ciutadans de l'1-O argumentant que els manifestants van participar en el referèndum exercint drets fonamentals i donant crèdit a la desobediència civil. D'altra banda, la defensa de Cuixart, com han fet altres advocats dels líders independentistes condemnats, també al·lega vulneració de la legalitat penal, perquè fa una interpretació extensiva de l'aplicació del delicte de sedició.
La reforma del Codi Penal, insuficient
Òmnium demana al TC que expulsi el delicte de sedició i s'oposa a la reforma del Codi Penal que el PSOE planteja, en la qual tocaria el delicte de sedició. Mauri ha exposat que, a l'espera de saber-ne els detalls, una rebaixa no resoldria la situació, i és per això que, més enllà de la supressió del delicte, també reclama una llei d'amnistia. L'entitat està fent una ronda de contactes amb partits i càrrecs institucionals –Mauri es va reunir amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i properament es veurà amb l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau– per explorar un acord al voltant de l'amnistia. De moment, el vicepresident d'Òmnium s'ha limitat a afirmar que hi ha "bona rebuda".
