Cuixart, al 'New York Times': "Què farà Espanya amb mi? Eliminar-me? No poden"

BarcelonaAls quioscos de tot el món aquest dimarts es llegia el titular següent: "Els separatistes, un maldecap per a Espanya fins i tot a la presó". És la portada del New York Times, que dedica una de les sis notícies principals del dia al president d'Òmnium, Jordi Cuixart. A les pàgines interiors, el requadre en tres paràgrafs de la portada es converteix en una extensa entrevista a Cuixart a la presó de Lledoners. I el titular es pregunta: "Criminal o màrtir? Un pres posa en un dilema polític Espanya". I, de fet, Cuixart tampoc deixa de preguntar-se en veu alta qüestions que puguin donar resposta al seu futur: "En algun moment, Espanya haurà de preguntar-se a si mateixa: què vol fer amb mi? Eliminar-me? No poden", conclou. Així s'acaba un reportatge que repassa els orígens de Cuixart i també l'evolució del Procés.

El diari nord-americà afirma que l'estat espanyol veu Cuixart com un "criminal perillós", tot i que "per als seus partidaris i als ulls de molts països estrangers és un pres polític al cor d’Europa". "Volen que canviem les nostres idees", afirma Cuixart. El reportatge recorda que diversos organismes supranacionals han advertit que els presos polítics "no són detinguts més per expressar i actuar d'acord amb les seves opinions polítiques". Això, continua l'article, "per al govern espanyol –i per a Europa en general– també s’ha convertit en un maldecap diplomàtic, que ha generat acusacions d’hipocresia".

Per respondre a aquest problema, citen una declaració de la ministra d'Afers Estrangers espanyola, Arancha González Laya, que afirma que els exconsellers i els Jordis "no són presos polítics" sinó "polítics que han incomplert la llei". També compten amb la veu de l'expresident Carles Puigdemont, que rebat les paraules de Laya dient que la situació actual els evoca als dies de la dictadura franquista. "Ens ha colpejat durament i ens ha portat al passat", afirma.

Agafant el fil de Puigdemont, el reportatge viatja fins a l'any 1961, quan es va fundar Òmnium. Recorda que l'entitat va ser impulsada "per un grup d’empresaris per promoure la llengua catalana en un moment en què n'estava prohibit l’ús públic". També explica que poc després les autoritats franquistes van tancar Òmnium i "el grup va passar a la clandestinitat".

Doble biografia

"Quan Cuixart es criava als afores de Barcelona els anys vuitanta Franco havia mort. Però ell encara veia intolerància contra la seva cultura", recordant que encara que els pares de Cuixart li posessin Jordi de nom, en documents oficials estava registrat com a Jorge. "Van veure la diferència com una amenaça", etziba el líder d'Òmnium. El reportatge esdevé una biopic del procés independentista, però també una biografia de Cuixart, i explica que es va veure "arrossegat al món de les lletres catalanes per un oncle propietari d’una llibreria" i que després va entrar al món dels negocis. L'any 1996 es va afiliar a Òmnium, cosa que va despertar el seu "sentiment nacionalista". "Ser català és més que una llengua i una línia de sang. És una decisió viure aquí i ser aquí", apunta Cuixart.

La biografia del Procés, en aquest punt, també agafa protagonisme: l'article recorda l'Estatut d'Autonomia suspès, el clam per la independència i els fets de l'octubre del 2017. El 20 de setembre, davant la seu del departament d'Economia, és descrit així pel New York Times: "Cuixart i Jordi Sànchez van intentar mediar entre els manifestants i la policia. Van establir camins entre la multitud perquè els agents poguessin entrar a l'edifici i van anunciar que qualsevol persona que considerés la violència era un traïdor". El reportatge se centra en l'1-O, que diu que es va celebrar "enmig de repressió": "El govern estatal de Madrid hi va enviar antidisturbis, que es van apoderar d'urnes i fins i tot van colpejar alguns votants". Però actualment, segons el New York Times, la voluntat d'independitzar-se ha anat a la baixa: afirma que els "plans de secessió han mort en gran part".

Sentència "molt severa"

"Però després van arribar els càrrecs: sedició, un dels delictes més alts d’Espanya". El reportatge qualifica la sentència contra Cuixart de "molt severa" i diu que "aquests càrrecs van sorprendre fins i tot els experts legals". "Vaig haver de buscar què era fins i tot la sedició", afirma Cuixart. L'entrevista comença i s'acaba a Lledoners, "un centre penitenciari construït per a prop de mil interns que acull traficants de drogues i assassins", segons el diari. El líder d'Òmnium conclou, igual que ho va fer al judici, que "ho tornaria a fer". "No penso demanar perdó", sentencia Cuixart.