Cuixart crida a abandonar l'"hipertacticisme" i alerta de les conseqüències "irreversibles" d'anar a eleccions

L'Hospitalet de LlobregatÒmnium Cultural se suma a l'ANC en la pressió de la societat civil per intentar desbloquejar in extremis la formació d'un govern independentista a Catalunya. En un acte de l'entitat a La Farga de l'Hospitalet de Llobregat amb presència del president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i d'altres representants d'ERC, JxCat, la CUP i els comuns, Jordi Cuixart ha reclamat que s'abandonin les dinàmiques de "desgast" i l'"hipertacticisme" i que es recuperi el "sentit d'estat" i la "generositat" en pro d'una "estratègia compartida" de tot l'independentisme, que ha qualificat d'"urgent". "Tots els espais són imprescindibles", ha afegit. Sota l'atenta mirada de personalitats com la presidenta del Parlament, Laura Borràs, el seu antecessor en el càrrec, Roger Torrent, i l'expresident de la Generalitat Quim Torra, així com també de representants de l'Assemblea i l'AMI i dels principals sindicats, patronals i entitats socials, Cuixart ha reblat el clau advertint de les conseqüències "irreversibles" per a partits, institucions i la ciutadania en general d'un fracàs de les negociacions que acabi amb la convocatòria de noves eleccions.

La crida del president d'Òmnium arriba hores després que l'ANC reclamés a Esquerra, Junts i la CUP que arribin a un pacte per "avançar" cap a la independència i no posin "en risc" la majoria de més de 50% dels vots del 14 de febrer. Igual que la presidenta de l'Assemblea, Elisenda Paluzie, Cuixart ha evitat donar posicionar-se sobre els temps i la forma de configuració del nou Govern. "No ens pertoca", ha dit, però ha avisat que tant la repressió com les desigualtats del país s'aguditzen mentre els partits no surten d'aquest "atzucac". Oferint Òmnium com a espai de trobada per "recosir confiances", el president de l'entitat no ha volgut desaprofitar el seu permís penitenciari –poc després de l'acte ha hagut de tornar a Lledoners– i ha tirat de contundència per censurar els "insults entre companys de lluita que no porten enlloc", en referència als retrets creuats entre JxCat i ERC. "Diem prou!", ha reblat, i encara ha afegit: "Si s'imposa la disputa estèril entre partits, que no comptin amb Òmnium".

En paral·lel a la pressió de les entitats –l'ANC també ha convocat una manifestació per a aquest diumenge a la plaça Sant Jaume–, de moment els tres partits independentistes del Parlament han mogut peça aquest mateix dimecres amb un pacte de mínims per mirar de llimar les diferències de fons, que encara es mantenen. En aquest pacte s'inclou el compromís d'impulsar un acord nacional per a l'autodeterminació que vagi més enllà dels partits i que "agrupi la majoria social" que és favorable al referèndum. Un objectiu molt semblant al que ha plantejat Òmnium en l'acte d'aquesta tarda, incloent-hi la lluita contra la repressió i l'amnistia en les fites a aconseguir a través d'un gran pacte que l'entitat ha anunciat que impulsarà des de la societat civil. Cuixart, en aquest sentit, ha cridat a "tornar a omplir places i carrers de tot Catalunya" davant d'un Estat que "fa molt temps que ha renunciat a defensar interessos dels catalans.

Nova escola de formació Guillem Agulló

"Treballarem per seguir generant grans consensos que permetin avançar cap a una estratègia compartida [...] per culminar el procés d’autodeterminació, que compti amb el suport de partits, institucions, ciutadania organitzada, els presos polítics i a l’exili", ha defensat l'entitat. "És viable, és possible i és necessari", s'hi ha sumat el seu vicepresident, Marcel Mauri, que també ha fet públic que crearan l'escola Guillem Agulló de formació en democràcia, drets civils i desobediència, col·laboraran en projectes territorials per fer front al discurs de l'extrema dreta, reduir la pobresa i les desigualtats i garantiran la presència de l'entitat a totes les ciutats de més de 30.000 habitants, a més d'enfortir les seves campanyes a escala europea. El recurs de Cuixart a Estrasburg contra la sentència del Procés, en aquest sentit, busca convertir-se en una "causa europea de drets fonamentals", ha sentenciat.