Cuixart acusa el govern espanyol de "negligir" en la seva promesa de desescalar el conflicte català

"Porto més temps amb Pedro Sánchez que amb Mariano Rajoy a la presó". Amb aquesta frase el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha resumit el rol que, a parer seu, ha tingut el govern espanyol en els últims tres anys de Procés. Perquè, "si vol", el PSOE "pot desescalar" el conflicte. Però segons Cuixart l'única voluntat que han tingut els socialistes és canviar la bel·ligerància amb què actuava el PP "per bones paraules" que no es tradueixen en fets. El president d'Òmnium ha acusat la Moncloa de "negligir" en les seves funcions "per resoldre" el conflicte polític i, de fet, ha reclamat a la coalició de govern de l'Estat que ha arribat el moment que "demostrin d’una vegada per totes" que l'actual executiu estatal vol resoldre realment el conflicte.

La primera reclamació de Cuixart és "la fi de la repressió". Com? Que s'acabin les "consignes polítiques", tant a la Fiscalia com als cossos policials, que està convençut que van existir durant el mandat de Mariano Rajoy i que continuen existint amb Pedro Sánchez.

Més enllà del que pot fer internament l'Estat, la solució principal per a Òmnium és l'amnistia, que, si s'apliqués, hauria d'afectar, segons el còmput de l'entitat, 3.301 persones. Aquest divendres Jordi Cuixart ha comparegut en roda de premsa, la primera des que va ingressar a la presó fa més de 3 anys. "No és casual, la fem perquè és l'inici de la segona onada de judicis". El que ha definit com una "macrocausa contra els drets fonamentals", segons Òmnium, són 115 les causes judicials que segueixen obertes.

Per fer-hi front, Cuixart confia en el consens polític: "els grans consensos del sobiranisme", ha dit, especificant que "independentisme" és JxCat, ERC i la CUP i dins del paquet del "sobiranisme" hi inclou també els comuns. És per això que el 14-F ha donat una majoria "sobiranista i independentista", ha dit, sense mullar-se a concretar si el Govern haurà de tenir el primer o el segon qualificatiu. Sigui quin sigui el futur executiu, Cuixart ha repetit el mateix discurs que fa una setmana. Llavors va fer una crida als partits a no "malbaratar" el resultat "històric" del 14-F i a teixir "grans consensos de país". Aquest divendres la figura dels grans consensos ha tornat a aparèixer. Un d'aquests consensos és la llei d'amnistia, que va ser impulsada per l'entitat i que JxCat, ERC i la CUP registraran al Congrés el 15 de març. "Estem convençuts que el conjunt del sobiranisme hi donarà suport", ha dit Cuixart. La pilota en aquest àmbit és a la teulada dels comuns. Cuixart ha explicat que hi ha converses amb el partit de Pablo Iglesias i que "ningú ha dit que hi estiguin en contra, sinó tot el contrari". Sigui com sigui, al Congrés de Diputats toparà contra la majoria del PSOE, el PP, Vox i Cs, si és que s'arriba a tramitar pels dubtes sobre el seu encaix en l'ordenament jurídic.

Més enllà dels presos polítics

L'acte d'aquest divendres d'Òmnium s'ha centrat en denunciar que no tot comença i acaba a Lledoners, Puig de les Basses i Wad-Ras, sinó que hi ha més repressió que la dels presos polítics. Per demostrar-ho hi han participat persones que estan encausades per l'operació Judes, l'operació Volhov i per la investigació al departament d'Economia. Per explicar aquesta última causa han comptat amb la presència de Josep Maria Jové, que juntament amb Lluís Salvadó està a un pas d'un judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pels preparatius de l'1-O. Jové s'ha centrat en el fet que porten quatre anys investigant-lo i encara no s'ha assegut al banc dels acusats. "M’han intervingut converses telefòniques, correus electrònics, han entrat al meu despatx, han regirat casa meva, em segueixen dia i nit, no em deixen sortit de l'estat espanyol", ha criticat.

També hi ha participat Josep Lluís Alay, director de l'oficina d'expresident de Carles Puigdemont, que està sent investigat en el marc de l'operació Volhov i que està amenaçat per una querella de la Fiscalia per malversació i prevaricació. "Durant tres anys he estat víctima d’un sistema de control específic, que només posen sobre els delinqüents més perillosos. En qualsevol moment, si la policia em demana el DNI, els apareix una llum vermella, i els autoritza a preguntar-me d’on vinc i a escorcollar-me. I això em passa sempre quan vaig a un aeroport", ha narrat Alay. I amb aquests testimonis, juntament amb el de Tània Verge, processada per haver format part de la sindicatura electoral de l'1-O; Esther García, membre d'un CDR imputada per l'operació Judes, i Ylènia Morros, investigada pel tall del Tsunami Democràtic a la Junquera, Òmnium ha avisat de l'arribada d'una nova "onada de judicis".