Cuevillas no és partidari de tramitar resolucions simbòliques que comportin inhabilitacions: "La immolació s'ha de fer si té eficàcia"

BarcelonaGalleda d'aigua freda a les aspiracions de Laura Borràs com a presidenta del Parlament. Si la cap de llista de Junts va arribar a la cambra catalana prometent que defensaria l'hemicicle de totes les "ingerències externes" i que "l'únic límit" serien les "aspiracions del poble de Catalunya" representades pels diputats, el número dos de JxCat a la mesa, el secretari segon Jaume Alonso-Cuevillas, ha refredat aquestes expectatives. O, si més no, ha advertit que depèn de quines postures no el trobaran. Concretament, en una entrevista a VilaWeb, Cuevillas ha avisat aquest divendres que no és partidari de tramitar propostes de resolució simbòliques com les que el Parlament va aprovar sobre el rei i l'autodeterminació i que han comportat que els membres independentistes de la mesa liderada per Roger Torrent ara estiguin en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Cuevillas, jurista de professió, ha recordat que aquestes resolucions són solament declaratives i no tenen "cap eficàcia jurídica". Per això creu que tramitar-les davant el risc de ser inhabilitats no és una "confrontació intel·ligent", sinó tot el contrari: "És intentar resistir d’una manera testosterònica, com un legionari que veu que disparen però que va amb el pit descobert". Només creu que la desobediència és útil si serveix per a alguna cosa: "La immolació s'ha de fer si té eficàcia", ha argumentat.

Com ha d'actuar, doncs, la mesa a parer seu? Segons Cuevillas, davant d'una situació semblant a la que va viure l'anterior mesa amb les resolucions sobre l'autodeterminació –advertits pel Tribunal Constitucional– és més intel·ligent denunciar l'"aberració jurídica" que representa la posició del TC que tramitar-les desobeint. Després d'això, creu que no cal "insistir" en el tema. "Què és més eficaç per desgastar l’estat espanyol: denunciar això o deixar que ens inhabilitin sense pena ni glòria per una bestiesa?", s'ha preguntat. De fet, Cuevillas és contrari a jugar-se-la en aquest àmbit perquè dona per segur que si es fan propostes de resolució que tinguin per objectiu reprovar el rei o reafirmar el dret a l'autodeterminació, se'ls inhabilitarà.

Aquestes declaracions han sigut durament criticades per l'exvicepresident primer de la mesa, Josep Costa, i membre també de JxCat. En una publicació al seu compte de Twitter, Costa ha apuntat que defensar la sobirania de la cambra no "és cap bestiesa". "Si algú no pot o no vol assumir aquest risc, no hauria d'estar a la mesa", ha afirmat en referència a Cuevillas.

Tot i que Cuevillas ha admès que els membres independentistes de la mesa encara no tenen un posicionament fixat sobre la tramitació o no de propostes, el diputat de Junts ja se situa en l'endemà de denegar-ne una: "Hem de fer molta pedagogia per explicar que no l’admetem a tràmit". Cuevillas dona per fet que estaran una setmana "sense poder entrar a Twitter perquè" els criticaran durament, però creu que cal posar per davant el que implica "la confrontació intel·ligent" –la via per assolir la independència que l'expresident Carles Puigdemont ha verbalitzat diverses vegades.

Puig pot quedar-se sense votar

Cuevillas és membre de l'equip d'advocats de Puigdemont i de l'exconseller també exiliat a Bèlgica Lluís Puig. Aquest va ser el motiu pel qual es va abstenir en la votació de la mesa que decidia si acceptar o no la delegació de vot de Puig, ja que, segons explica, un dels lletrats del Parlament el va advertir que participar en la defensa de l'exconseller podria ser un element de "contaminació del vot". "És una abstenció en el sentit tècnic jurídic i administratiu", ha aclarit. Finalment, la majoria independentista a la mesa va ser prou per admetre el vot de Puig, però la història encara no ha acabat aquí: diverses formacions, com Cs i Vox, portaran al Constitucional aquesta decisió. Què passarà després? Segons Cuevillas –que assegura que el TC invalidarà el vot–, l'exconseller no podrà votar encara que la mesa mantingui la seva decisió. "Si els tribunals diuen que el vot del conseller Puig no val, no tindrem capacitat de fer res. I a la pròxima votació el vot de Lluís Puig no es podrà comptar", ha afirmat. Hi ha una alternativa, però, que ha apuntat que "es pot intentar": una reforma del reglament perquè les circumstàncies de l'exconseller siguin compreses com una excepció per poder delegar el vot, tal com passa ara si un diputat està malalt o confinat.

La situació de Borràs

Hi ha una altra proposta de reformar el reglament que ara mateix, segons l'advocat, no està sobre la taula però sí que plana sobre les converses i està "previst" abordar-la: modificar l'article 25.4 de la norma de la cambra perquè els diputats no hagin de deixar l'escó fins que pesi sobre ells una sentència ferma. Per a Cuevillas, aquest article és contrari a la "presumpció d'innocència".

Aquest punt del reglament podria afectar directament Borràs, que està sent investigada per unes irregularitats quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Des de la premissa que, segons Cuevillas, "no hi ha cap ombra de corrupció", l'advocat ha admès que si la causa arriba als tribunals i emeten una sentència condemnatòria "el Parlament no tindria capacitat de resistència". També ha apuntat que abans d'això, com en el cas de Torra, la Junta Electoral Central (JEC) podria fer "moviments per inhabilitar-la". La pilota, llavors, estarà sobre la teulada de la mesa: pot fer com Torrent i acatar la decisió o buscar una via alternativa. Cuevillas, de moment, apunta que serà una decisió de la mesa, no dels lletrats perquè "no governen el Parlament" –va ser el secretari general de la cambra, Xavier Muro, qui va signar l’ordre de retirar l'escó a Torra– i, en tot cas, ell està "disposat a qualsevol cosa" si davant d'una inhabilitació de Borràs ha d'agafar les regnes del Parlament.