Cs contra Vox: l'altra batalla per la llengua

BarcelonaEn paral·lel al debat i les tensions internes entre els impulsors de la llei pel català hi ha hagut una altra negociació que ha passat més desapercebuda. La triple dreta també ha tingut problemes per coordinar-se. Estan d’acord en condemnar la immersió, però Vox, Ciutadans i el PP també són rivals electorals i competeixen. La necessitat de participar en una cursa per liderar la lluita contra la immersió enerva especialment la direcció catalana del partit taronja, que va néixer el 2006 justament exigint un grau més alt de bilingüisme a l’escola i ara veu com l’extrema dreta li roba terreny. Llavors només eren tres diputats, però lideraven el debat perquè ningú més sostenia tesis tan radicals: de fet, Cs està orgullós d’haver portat el castellà als plens, perquè fins llavors es parlava gairebé sempre en català. La situació ara és diferent.

Un exemple clar de la seva pèrdua de protagonisme en aquesta qüestió s’ha vist quan han volgut entorpir la tramitació de la reforma legal al Parlament, per la via de portar el text al Consell de Garanties Estatutàries (CGE). Era un recurs habitual de Cs la legislatura passada, quan comptava amb 36 diputats, per dificultar la feina als partits independentistes. Però ara, amb només 6 escons i el PP reduït al grup mixt, el partit s’ha vist obligat a acordar-ho amb Vox, ja que calen almenys dos grups. I el partit ultra també ha maniobrat per emportar-se’n el rèdit polític.

El 24 de maig passat, el PSC, ERC, Junts i els comuns van arribar a un acord definitiu per salvar el consens sobre el català. Com ha pogut saber l’ARA, hores després Nacho Martín Blanco (Cs) i Lorena Roldán (PP) es van posar en contacte per parlar de la possibilitat de portar la norma al CGE: tot i que sabien que era probable que l’òrgan de la Generalitat l’acabés avalant, la maniobra serviria perquè es votés al ple un cop ja passat el termini del 31 de maig fixat en la sentència que imposa el 25% del castellà a les aules. A continuació, Martín Blanco es va posar en contacte amb el portaveu de Vox, Joan Garriga, per demanar-los que se sumessin a la iniciativa: ell va respondre que ho consultarien amb la direcció estatal del partit, que marca l’estratègia de l’extrema dreta a totes les províncies, ja que la formació no té estructura autonòmica. 

La sorpresa va arribar l'endemà quan, sense previ avís, el líder de Vox, Ignacio Garriga, va explicar la mesura en solitari. "Comparec com a líder de l’oposició a Catalunya, de la primera força nacional del Parlament, en un moment d’especial transcendència", va dir, i va fer un anunci "de manera solemne": "Acabo d’allargar la mà a Cs i el PP perquè se sumin a la nostra petició de consulta al CGE". "Tinc el deure de liderar aquesta defensa de la llibertat", va assegurar, tot i mantenir que el CGE s’hauria de "tancar". Preguntat per una periodista si ja havien fet la proposta formal als grups, Garriga va dir: "Estem a l’espera de resposta, però semblaven favorables a explorar aquesta via". El PP va fer-los arribar una protesta per no haver-los avisat: "Una cosa és que siguem rivals, però això no es fa", assegura una font. Des de Cs admeten que Joan Garriga va fer una trucada perduda a Martín Blanco abans de la roda de premsa, però tot i això les declaracions del líder de Vox també els van deixar descol·locats.

Arrimadas intercedeix

No hi va haver fotografia conjunta un cop es va portar la petició de dictamen a registre. Cs temia que Vox també l’hi portés en solitari i se la fes sense avisar –cosa que fonts de l’extrema dreta neguen– i va proposar que fos un uixer o un assessor qui portés el text a registre. Però la qüestió no es va tancar aquí: Cs i el PP també volien dur el decret al CGE. En aquest cas, Vox s’hi va negar i va ser Cs qui va recórrer als mitjans: la seva líder, Inés Arrimadas, va fer un tuit explicant la situació i titllant la decisió de Vox "d’incomprensible".

Fonts dels dos partits expliquen que Arrimadas va trucar al líder de l’extrema dreta, Santiago Abascal, per mirar de convèncer-lo. Finalment, Vox va canviar la seva posició. "Després d’insistir-los molt", va treure pit Arrimadas novament a Twitter: "Vox ens comunica que finalment se suma a la nostra iniciativa". Aquí va acabar el periple, ja que el pas següent, que és portar les dues coses a la Fiscalia i al Tribunal Constitucional (TC), les faran per separat: Cs anirà al TC amb el PP, i fonts del partit ultra expliquen que no hi ha hagut, per ara, més negociacions. Dijous passat el partit taronja va organitzar un col·loqui específic sobre llengua, una manera de reivindicar aquesta bandera com a pròpia, i fonts del partit avancen que faran més actes en aquest sentit. La batalla, però, sembla que va per llarg.